El Barça sua sang per superar el Panathinaikos (74-68)

És difícil d'explicar. El Barça ha jugat un primer quart fantàstic. Tant en atac -8 de 10 en triples- com en defensa, amb un demolidor parcial de 28 a 12. Tot semblava que seria bufar i fer ampolles.

Però aquest equip ja ens ha ensenyat moltes vegades aquesta temporada com es pot davallar el rendiment fins fer un un darrer període en què feia l'efecte que a diversos els tremolava el canell. I encara bo que el Panathinaikos no ha estat capaç de fer cap punt en els últims tres minuts, quan s'havien col·locat a només un: 69 a 68.

Aquesta victòria del Barça és com el menjar xinès: agredolça. L'agror la dóna la inconsistència que té aquest equip farcit de talent: alguna cosa falla i això ha de meréixer una anàlisi profunda de Jasikevicius. Aspecte positiu: nova victòria en el si d'una Eurolliga enormement competida en què qualsevol resultat és possible.

Així doncs, cal valorar molt que ara mateix el Barcelona sigui el segon, atès que el gran objectiu és quedar entre els quatre primers -no cal ser el líder- perquè classificar-se per a la final a 4 aquesta temporada serà molt complicat.

I una curiositat a Mike Tobey li han assenyalat cinc personals en menys de tres minuts jugats: des dels temps de Fernando Romay que no havíem vist una cosa semblant.