Més onades de calor al juny: si el 1980 n'hi havia cada 100 anys, ara n'hi ha cada 10
Un estudi de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) conclou que la freqüència de les onades de calor al juny a l'entorn peninsular és 10 vegades superior a la que hi havia durant les últimes dues dècades del segle XX.
Els resultats són coherents amb les previsions associades als escenaris de canvi climàtic i confirmen, un cop més, que l'escalfament del planeta és una realitat plenament consolidada.
#AemetBlog. Análisis de la #OlaDeCalor de junio de 2019 en un contexto de #CrisisClimática. https://t.co/dqUubfT1bM pic.twitter.com/RW0BFb84De
AEMET (@AEMET_Esp) 2 de juliol de 2019
Temperatura a 850 hPa
L'anàlisi pren com a referència les masses d'aire que han entrat a la península Ibèrica durant l'estiu durant els darrers quaranta anys, en el nivell de 850 hPa, uns 1.500 metres d'altitud.
La massa africana que va arribar a finals del mes passat ha estat la més càlida de totes les que han arribat en un juny, almenys des del 1979. En algunes zones, fins i tot va ser la massa d'aire més càlida de tots els mesos d'estiu i de tota la sèrie històrica. Aquesta massa càlida ha deixat diversos rècords de calor en superfície i en diversos països d'Europa.
Com a dada concreta, la diferència de temperatura mitjana de les masses d'aire que han arribat al territori de la península, Balears i ciutats autònomes entre entre el 2010 i 2019, i les que van arribar a la dècada dels vuitanta del segle XX, és d'1,3 ºC. A les Illes Canàries, la diferència és de gairebé 1,1 ºC.
Augment del període de retorn
Per determinar si una massa d'aire és molt càlida o extremadament càlida, s'han pres com a referència dos llindars de temperatura a 850 hPa: els 22 ºC a les 12 UTC, que sol donar lloc a temperatures superiors a 35 ºC en superfície de forma generalitzada, i el llindar de 24 ºC, que sol portar extrems superiors als 40 ºC.
Amb aquests llindars fixats, s'ha estimat que el període de retorn estimat per a un període càlid (22 ºC o més en 850 hPa) al mes de juny a la dècada dels vuitanta i noranta era de 30.8 anys, mentre que el període de retorn d'una onada de calor (24 ºC o més en 850 hPa) en el mateix període era superior a un segle.
En canvi, per les dues primeres dècades del segle XXI, el període de retorn estimat per a un període càlid al mes de juny és de 3,7 anys, i el d'una onada de calor de 10 anys.
Per tant, en qualsevol cas, la freqüència d'aquests episodis càlids o extremadament càlids és ara 10 vegades superior.
Segons l'estudi, aquest augment de la freqüència d'arribada de masses d'aire molt o extremadament càlid, i també l'augment de la seva àrea d'influència, durant els mesos de juny i setembre, o fins i tot al maig, "és coherent amb les bases físiques que regeixen els processos de canvi climàtic".
Podeu consultar aquesta anàlisi completa de José Ángel Núñez Mora al blog de l'AEMET.
