Hiverns més curts: Catalunya ha perdut fins a 40 dies de fred l'any en 50 anys

"Abans els hiverns eren més freds que els actuals" o "ara neva menys que abans". Posem una mica de llum a aquestes afirmacions de bar o d'ascensor. Si els estius cada cop són més llargs, això vol dir que els hiverns són més curts, i ho mostrem amb dades.

En els últims 50 anys, el Pirineu ha perdut entre 30 i 50 dies de fred, amb mínimes inferiors als 0 ºC; les comarques interiors, entre 10 i 25 dies i el prelitoral, entre 4 i 10 dies de fred. Aquests és el resultat de l'anàlisi d'una vintena d'estacions meteorològiques repartides per tot el país, amb dades d'entre el 1970 i el 2020 cedides per Meteocat.

Vielha ha perdut 36 dies de fred, amb valors sota zero, entre el 1970 i el 2020; ho podeu veure en la gràfica següent. Ara bé, són les zones de mitja i alta muntanya les que han tingut un retrocés més marcat dels dies de fred. Dos indrets distants situats a una alçada d'uns 1.700 metres, com són Ranson --a Andorra-- i Puig Sesolles --al Montseny--, han perdut 51 i 45 dies de fred respectivament. Ranson ha passat de tenir 180 dies amb temperatures mínimes sota zero, el 1970, a tenir-ne 130; i a Puig Sesolles, de tenir 127 dies han passat a tenir-ne 82.

També al Prepirineu ha caigut el nombre de dies de fred en els últims 50 anys. És el cas d'Oliana i Tremp, que han disminuït en 30 la xifra de dies. Aquí teniu un llistat de poblacions amb el nombre de dies amb temperatura mínima sota zero.

Aquesta falta de fred té repercussió en el descans biològic de la vegetació i dels conreus, així com també en el món relacionat amb la neu. Unes conseqüències que s'agreujaran més durant les properes dècades per l'augment de la temperatura global del planeta, que provocarà que el nombre de dies amb glaçades, amb nevades i amb temperatures inferiors als zero graus disminueixin clarament. Una crisi climàtica que serà més aguda si no actuem amb contundència.