Una nova diana terapèutica per tractar càncers de pròstata metastàtics i resistents

Una proteïna anomenada NSD2 s'ha revelat com un dels elements essencials perquè un càncer de pròstata es torni resistent a la medicació i produeixi metàstasi. Un equip encapçalat per investigadors de centres catalans ha demostrat que inhibir aquesta proteïna podria evitar la metàstasi i fer que el tumor tornés a ser sensible al tractament.

Pràcticament totes les morts per càncer de pròstata es deuen a la metàstasi. Aquest procés en què les cèl·lules tumorals s'estenen per qualsevol part de l'organisme se sol produir en estats avançats de la malaltia i quan el tractament ja no és efectiu perquè s'ha generat resistència. En pacients en què el tumor està ben localitzat i aïllat, la supervivència pot ser del 95% o més. Però quan es produeix metàstasi, la supervivència als 5 anys només es dona en el 30,8% dels casos.

Investigar els punts vulnerables dels càncers de pròstata més agressius, metastàtics i que s'han fet resistents a les teràpies hormonals actualment disponibles era l'objectiu d'un equip internacional encapçalat per Álvaro Aytés, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l'Institut Català d'Oncologia. Altres investigadors dels mateixos centres que han intervingut en l'estudi són Katia Ruggero, Luis Palomero i Sonia Farran-Matas. També hi han participat investigadors de la Universitat Colúmbia de Nova York i de la Universitat de Berna, a Suïssa.

L'estudi s'ha publicat a la revista "Nature Communications".

Inhibir la proteïna, augmentar la supervivència

Els investigadors han demostrat que aquests tumors agressius i resistents generen nivells creixents de la proteïna NSD2 a mesura que avança la progressió tumoral i s'adquireix resistència a les teràpies. També han pogut demostrar experimentalment que aquests tumors, per seguir creixent i disseminant-se, depenen d'aquesta proteïna. Per tant, inhibir-la seria una manera d'atacar els tumors.

Els investigadors van utilitzar ratolins transgènics portadors de mutacions com les prevalents en els pacients de càncer de pròstata. Un cop els ratolins van desenvolupar càncer, es van aïllar cèl·lules tant dels tumors primaris de pròstata com de les metàstasis. Se'n van analitzar els patrons d'expressió dels gens.

Amb eines bioinformàtiques, els investigadors van identificar gens que podien representar una vulnerabilitat en els tumors. Finalment, van localitzar alguns factors, entre els quals la proteïna NSD2 era un dels principals.

L'NSD2 introdueix grups metil en unes altres proteïnes anomenades histones, que donen suport estructural a l'ADN. Mitjançant aquesta modificació química activen un conjunt de gens que produeix cèl·lules tumorals.

Teràpia combinada

L'estudi ha demostrat que amb fàrmacs que inhibeixin l'NSD2 es produeix un augment de la supervivència dels ratolins, una disminució de les metàstasis i una reducció de la mida dels tumors.

Els autors conclouen que inhibir l'NSD2 podria retornar la sensibilitat dels tumors de pròstata als tractaments habituals. En l'estudi expliquen que si s'està administrant la segona generació d'alguns d'aquests fàrmacs, els tractaments encara poden fallar per l'aparició d'alguns subtipus més agressius dels tumors. Per això proposen que es facin assajos clínics amb una teràpia combinada, que inclouria l'administració d'un fàrmac inhibidor de l'NSD2 conjuntament amb els fàrmacs antiandrogènics convencionals.