Un simple test de sang permetria detectar tumors abans que hi hagi símptomes

Un nou test per detectar càncer a partir d'una mostra de sang ha obtingut resultats molt prometedors, segons les dades presentades al Congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), que va acabar aquest dimarts a París.

El nou test es basa en l'anàlisi de petites seqüències de l'anomenat ADN circulant del tumor (ctDNA), que presenta diferències amb ADN no procedent de tumors.

En aquest cas, no es basa, com altres mètodes, a buscar ADN amb mutacions, cosa que indicaria la presència de tumors. El seu mètode consisteix a cercar alteracions epigenètiques, modificacions químiques de l'ADN (concretament, metilacions).

Com que es coneix el patró de marques de metilació que s'esperen en una mostra de sang d'un individu sa, l'alteració d'aquests patrons informa que aquell individu pot tenir un tumor que encara roman asimptomàtic. Els patrons de metilació també informen sobre la cèl·lula d'origen del tumor. Per tant, en cas de resultat positiu, es pot també identificar el teixit on s'ha originat el tumor i ajudar d'aquesta manera a plantejar les tècniques diagnòstiques per trobar-lo.

Segons els investigadors, la prova permet detectar senyals de més de 50 tipus diferents de càncer. La cohort estava formada per 6.621 participants de 50 anys o més. Un 70% corresponia a persones amb risc de càncer per tabaquisme, predisposició genètica o malignitats anteriors. L'altre 30% eren individus sense factors de risc identificats.

Els resultats de l'estudi, anomenat PATHFINDER, Indiquen que el test va donar positiu en un 1,4% dels participants, que abans no sabien si tenien càncer. Les exploracions posteriors van confirmar càncer en el 38% d'aquests positius. Per tant, hi havia aproximadament dos terços de falsos positius, en què no es van trobar tumors.

El 99,1% va rebre un resultat negatiu, que indicava que no hi havia càncer. Però en aquest grup, amb el seguiment d'un any es varen detectar 86 casos de càncer. Això significa que hi va haver 86 falsos negatius.

Resultats prometedors

L'autora principal de l'estudi, la doctora Deb Schrag, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, va destacar els beneficis del test per evitar moltes proves exploratòries innecessàries:

"Una troballa important ha estat que pocs participants amb un fals positiu van requerir múltiples procediments invasius com endoscòpies i biòpsies. Això hauria d'ajudar a calmar la preocupació que aquestes proves puguin provocar perjudicis fent passar per procediments innecessaris a persones que estan bé".

La doctora Ana Vivancos, cap del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia), valora positivament l'estudi, que considera ben planificat i executat, amb controls:

"La part positiva és que han estat capaços de detectar persones amb tumors i això vol dir que la prova funciona. Tot i així hi ha una taxa de falsos positius, que millorarà amb l'us d'eines d'intel·ligència artificial. Com més proves es fan, més aprèn el sistema i el resultat és més fiable. Aquest estudi, en tot cas, és molt prometedor".

També en fa una valoració positiva el doctor Victor Moreno, cap del Programa d'Analítica de Dades Oncològiques de l'ICO (Institut Català d'Oncologia) i catedràtic de Medicina preventiva de la Universitat de Barcelona:

"Valoro positivament el treball, perquè és un tipus de prova amb la qual estem somiant, de detecció precoç amb anàlisi de sang, i és una primera demostració amb un nombre elevat de participants. Però els autors ja diuen que seria complementària, caldria repetir-la potser cada any, acompanyar-la amb altres cribratges".

Afegeix que "encara li falta molt de recorregut". A banda del preu, que creu que deu ser elevat, troba que dona molts positius que acaben no confirmant-se:

"Això dóna angoixa, fa necessàries proves continuades... Aleshores venen les preguntes: si no s'ha detectat el tumor, potser és molt petit i no es troba? O ha fallat la tècnica en aquesta persona?"

Aplicar-ho de forma general en cinc o deu anys

La doctora Vivancos, per la seva banda, creu que el nombre de falsos positius millorarà amb l'ús d'eines d'intel·ligència artificial, perquè "com més proves es fan, més aprèn el sistema i el resultat és més fiable".

Afegeix que, en tot cas, aplicar un test així de forma més general es podrà fer d'aquí uns cinc o deu anys:

"A mitjà termini es podria aplicar a persones amb un risc elevat de desenvolupar càncer, a les quals avui en dia se'ls fa seguiment al llarg de la vida i amb això es reduirien el nombre de proves assistencials costoses, com la ressonància magnètica, que estan molt saturades".

Al final, explica, "això es traslladaria a la població general, a partir d'una determinada edat, similar al concepte dels que ja es fa de càncer de mama i colon".

El doctor Moreno ho compara amb l'anàlisi de sang oculta en femta, que en més grans de 50 anys també dona positiva en el 4 o 5%:

"Però després, quan es fa colonoscòpia, només es detecta càncer colorectal en el 60% d'aquests i càncer greu en un 30%. En tot cas, han salvat milers de vides".

Una altra cosa que preocupa al doctor Moreno són els falsos negatius, les 89 persones a les quals el tests no assenyalava presència de tumors, però que després apareixien durant un any. "Això vol dir –explica- que la prova és vàlida per descartar el càncer en un 99,1% dels casos, però queda aquest 0,9%".

Hi ha altres assaigs en marxa per estudiar aquest test. Un es farà a Anglaterra amb una mostra molt àmplia, 140.000 persones sense senyals de càncer.

També s'està investigant un test semblant, el Lunar-2, que busca alteracions epigenètiques, però també mutacions. Es fa servir en postoperatori de càncer de còlon. Al cap duna setmana d'una intervenció, es mira si hi ha mutacions. Si no en troba, la probabilitat de recaiguda és molt baixa. S'està avaluant amb l'assaig ECLIPSE.