Ulleres amb consciència mediambiental, l'aposta de negoci de diverses empreses catalanes

Més enllà de la seva utilitat per veure-hi millor o protegir els ulls dels rajos solars, les ulleres s'han convertit en una peça de vestir que defineix qui les porta i, per tant, està subjecta a les modes i als condicionants socials i culturals de cada entorn. Per a molts consumidors, la sostenibilitat s'està convertint cada cop més en un criteri important a l'hora de prendre una decisió de compra.

Ajuntant tots aquests factors, disseny, moda i respecte al medi, han anat sorgint empreses que busquen el seu espai en el mercat, cadascuna amb el seu propi enfocament. I és que les ulleres són un negoci prou atractiu, perquè el preu de venda té molt més a veure amb coses com la marca i el màrqueting que amb els costos reals de fabricació.

A Valor Afegit hem anat a trobar quatre empreses que han arribat a aquest sector partint de zero, amb objectius, estratègies i resultats diferents.

De les muntures de fusta a les de bioacetat reciclat

Josep Dosta va començar fa deu anys en el negoci de les ulleres fabricant ell mateix, de manera artesanal, muntures de fusta fetes amb taules de skate reciclades. Avui té un centenar de treballadors en unes instal·lacions de 4.000 metres quadrats i les seves ulleres es venen a 72 països.

"Jo em dedicava professionalment al wakeboard, que és esquí nàutic amb taula, i vaig veure que les taules estaven fetes de fusta i flotaven. I, en canvi, les ulleres no i quan queien al pantà s'enfonsaven. I vam dir: 'Ostres, per què no fem unes ulleres amb fusta?'", explica el fundador de Woodys Eyewear.

La moda de les ulleres de fusta va passar i ja no se'n fan a l'estat espanyol, però ells van seguir fent ulleres amb altres materials i amb el reciclatge i la sostenibilitat com a prioritat. Per exemple, utilitzant bioacetats ecològics, fets de fusta, cotó i resines naturals, que són biodegradables.

Com diu Sílvia Banús, la directora de Producte de Woodys: "Nosaltres ens estem enfocant perquè a la nostra col·lecció, cada vegada més, hi hagi una presència d'acetats ecològics, o bioacetats, i d'acetats reciclats".

Dosta afegeix que, a més de l'acetat reciclat, que compren en una fàbrica italiana, fan acetat reciclat ells mateixos: "És un projecte que estem treballant, perquè hem desenvolupat una màquina que el que fem és que agafem ulleres antigues que no es venen, les destrossem, creem altres plaques d'acetat i a partir d'aquí creem noves ulleres. Són de diferents colors i varietats perquè, el fet de barrejar diferents tipus de colors, no ho hem pogut controlar i queden formes més úniques i especials".

Dissenyar a Vic i vendre a tot el món

Fabriquen a la Xina amb materials europeus. I des de Vic, dissenyen, promocionen i venen les seves ulleres a tot el món, amb l'ajuda de la gent famosa que les porta.

Tenir el centre d'operacions a Osona és per a ells un avantatge: "Jo, analitzant, vaig veure que el senyor Amancio Ortega va muntar el Zara des d'un poble que es diu Arteixo, a Galícia, que és un poble molt petit. I vaig dir: si el senyor Amancio és capaç de muntar una de les empreses més grans del món des d'allà, per què no puc muntar Woodys des de Vic? Per exemple, poder fer aquest edifici de 4.000 metres quadrats on som avui, fer-lo a Barcelona segurament no l'hauria pogut ni pagar. O el tema del personal, que és molt més lleial, és molt més fidel. I, realment, jo crec que tenim molts més avantatges que a Barcelona no els hauríem tingut".

Educar els consumidors a través d'un producte atractiu

En les pròximes setmanes, Marc Benito i Aniol López s'emportaran cap a Jordània unes màquines d'injecció de plàstic que han fabricat ells mateixos. Tenen el projecte de muntar-hi una petita empresa per fabricar ulleres i distribuir-les a la península Aràbiga. L'objectiu és generar un impacte social i mediambiental positiu en aquell entorn.

Marc Benito és cofundador de Fos Barcelona: "El que plantegem ara és fer créixer el projecte allà. Els dos propers anys seran dos anys d'instaurar l'empresa i de generar un volum de vendes suficient per poder créixer de forma que es converteixi en un projecte sostenible a escala econòmica, sobretot. I, amb els aprenentatges que generem allà, la nostra intenció és rearrencar a Europa".

El Marc i l'Aniol són dos dissenyadors que volen promoure un consum més sostenible. I a través de les seves ulleres, fetes de polipropilè reciclat i alhora reciclables, promouen, des de fa uns anys, un canvi de valors en els consumidors, com el reaprofitament de recursos o el consum de proximitat.

Ells, per exemple, en comptes d'exportar les ulleres, han apostat per una producció descentralitzada i més sostenible: "Exportem el coneixement, els dissenys, la tecnologia... a altres punts del món on hi ha col·lectius que estan fent projectes semblants, perquè es fabriquin exactament les mateixes ulleres, les nostres ulleres. Que tota la nostra recerca, que totes les nostres hores de disseny es puguin aprofitar en punts diferents del món".

Donar valor al plàstic i redefinir la qualitat d'un producte

Però una de les dificultats que s'estan trobant és la percepció, per part dels compradors, dels objectes de plàstic com un producte sense valor i de poca qualitat. Culturalment, no donem valor als objectes fabricats amb plàstic. Per a ells, en canvi, un producte de qualitat, a més de ser durador, hauria de complir altres requisits.

Segons Marc Benito: "Des de l'extracció d'un material fins a la fabricació, distribució i postprocessat al final de la vida útil d'aquell producte, en totes aquestes fases, aquell producte va interactuant amb molts ecosistemes, socials, mediambientals... Per nosaltres, perquè un producte sigui de qualitat, ha de ser un producte que no creï disrupcions en tots aquests ecosistemes."

Portar el consum responsable també al camp de les ulleres

Àdam Balmas és propietari d'una òptica a Llinars del Vallès. Però fa set anys es va adonar que al mercat no hi havia ulleres de disseny innovador fetes de materials sostenibles i a un preu mitjà. Va veure el nínxol de mercat i es va llançar a crear la seva pròpia marca, NO IDOLS, en un local de Cardedeu, també al Vallès Oriental: "Tu podies anar a comprar-te una samarreta ecològica, de cotó orgànic, o unes sabatilles esportives sostenibles, però no hi havia cap marca d'ulleres que oferís la mateixa oferta. I ens vàrem animar a crear una marca alternativa, de disseny, a un preu mitjà i amb material sostenibles."

L'empresa té una estructura mínima. Contracten dissenyadors per crear les col·leccions i produeixen a la Xina, ja que a Europa només Itàlia conserva tallers de fabricació. La seva aposta per la sostenibilitat implica fer les muntures només amb acetats orgànics i pintures ecològiques. A més, una part dels acetats són reciclats. "Quan es fan unes ulleres, hi ha una part que sobra i això acabava al contenidor. I d'aquesta manera, això ho tornem a transformar en matèria primera i podem fer-ne ulleres, i d'això n'estem molt orgullosos. No dic que no hàgim tingut dificultats per trobar-ho, però al final t'adones que és més la pròpia voluntat que no els impediments que et puguis trobar".

Reciclar o reduir? Dues estratègies de sostenibilitat

Josep Mateu és un altre dissenyador que també ha creat la seva marca d'ulleres, Liq Eyewear. Es fabriquen al 3D Factory, la incubadora del Consorci de la Zona Franca d'empreses tecnològiques que utilitzen la impressió en tres dimensions. Ell defensa que aquest sistema és més sostenible perquè no es llença material sobrant: "Si agafes unes ulleres normals d'acetat, les típiques ulleres de pasta, que tothom diu de pasta, però que és acetat, més del 50% del material s'ha de llençar, perquè ve d'una planxa, llavors has de retallar el frontal, per exemple, i el material es llença. Nosaltres no, nosaltres les ulleres que veus és el material que hem fet servir".

Els dissenys de les ulleres s'envien a la impressora 3D per fabricar de manera additiva només la quantitat d'ulleres que ja tenen venudes, mentre que amb altres tecnologies s'han de fer sèries més llargues que si no es venen es malbaraten: "Només produïm allò que venem. Si tenim una comanda de 100 unitats, es demanen 100 unitats. Si una comanda de 10, 10 unitats. Això és un gran avantatge."

A més, d'aquesta manera es poden fer retocs en el disseny adaptats a cada client. Amb tot, no serveix per fer qualsevol producció: "En el moment que hàgim de fer grans volums, segurament haurem de canviar de mètode de fabricació. La impressió 3D és més aviat per a petits volums, producció més en detall, personalització, coses més especials."