Actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l'Expo de Xangai, l'any 2010. (Foto: ACN)
Actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l'Expo de Xangai, l'any 2010. (Foto: ACN)

"Treball en equip, esforç i superació": el perquè de l'èxit dels castells

Ramon Radó Actualitzat

Per què els castells han aconseguit aquesta repercussió internacional i no ho han fet altres manifestacions de la cultura popular catalana? El director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat, Lluís Puig, creu que "els castells tenen un element d'espectacularitat que no tenen altres manifestacions de cultura popular" i atreuen el públic per "la dificultat i el risc que comporten". Puig afegeix que, més enllà d'aquesta atracció, "es troben altres valors molt més importants, com el treball en equip, l'esforç col·lectiu, la fermesa, la col·laboració per assolir empreses més elevades, la solidaritat..."

Valors molt semblants als que destaca Quim Torra, el vocal de la junta d'Òmnium que va tenir la idea d'impulsar aquesta jornada castellera internacional, que creu que els castellers representen uns valors de "treball en equip, esforç i superació" que van "molt bé" per explicar "què hi ha al darrere" de la reivindicació d'aquest diumenge.

"Tenacitat per arribar fins al final"

Torra recorda que van buscar "un impacte" per poder "internacionalitzar el procés català i intentar arribar a un públic europeu que no necessàriament sàpiga qui som" i, en aquest sentit, apunta que "res millor que els castells" per exemplificar "la tenacitat per arribar fins al final i coronar el que sembla impossible".

Puig manté que "la mateixa estructura d'un castell ja és una declaració d'intencions". Part per part, enumera: "la pinya, una sòlida base on pot participar tothom; uns primers pisos on ha de predominar la força i la fermesa; terços amunt, on s'ha de combinar força i equilibri, i el pom de dalt, on s'ha de ser àgil, lleuger i ràpid". Si cada element compleix la seva premissa, afirma que es podrà "assolir amb èxit l'empresa que ens proposem", dins i fora la plaça.

També sobre l'estructura, el periodista casteller Jordi Suriñach posa èmfasi en el fet que qui participa en un castell "no és passiu; és actiu". Comparant-ho amb altres esdeveniments massius, apunta que "quan tu vas a veure un partit de futbol, només juguen onze. En canvi, a Catalunya hi ha 8.000 persones que cada cap de setmana fan castells activament".

L'expansió dels 90

Suriñach assenyala que l'origen d'aquest èxit dels castells cal buscar-lo als Jocs Olímpics de Barcelona de l'any 1992, quan hi ha una actuació castellera en la cerimònia inaugural: "Fins aleshores, era una cosa situada sobretot a la zona de Tarragona i el Penedès, però els Jocs fan que els castells siguin descoberts dins la mateixa Catalunya i es creen colles on no hi havia hagut castells".

Colles avui plenament consolidades, com els Capgrossos de Mataró, els Xics de Granollers, els Marrecs de Salt, els Castellers de Lleida, els Sagals d'Osona o els Tirallongues de Manresa, neixen a la dècada dels noranta. "Si a principis dels anys 90 hi havia deu o quinze colles, ara n'hi ha 80", conclou.

És a partir dels 90 que, per Suriñach, "hi ha un conjunt de factors" que ajuden a donar més projecció al fet casteller. El periodista cita la cobertura televisiva regular a TV3 i la presència a mitjans nacionals, les primeres Creus de Sant Jordi a colles castelleres, l'aparició del fet casteller a la pel·lícula "La teta i la lluna" i a la sèrie "Nissaga de poder", etc. Per Suriñach, l'actual "projecció exterior no s'entén sense aquest procés d'expansió interna".

Com a prova "definitiva" d'aquest triomf dels castellers, indica que "ara no hi ha cap polític que no faci servir els castells com a metàfora del país".

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut