Trasplanten per primer cop un ronyó de porc a un pacient que no està en mort cerebral

S'ha aconseguit una nova fita en trasplantaments d'òrgans. L'Hospital General de Massachusetts (MGH) de Boston, als Estats Units, ha fet possible per primera vegada al món trasplantar un ronyó de porc modificat genèticament a un pacient que no està en mort cerebral. És Richard Slayman, de 62 anys i amb una malaltia renal terminal. Segons el centre hospitalari, es recupera bé i confien donar-li l'alta aviat.

Fins ara, la tècnica del xenotrasplantament (trasplantament d'òrgans animals a humans) s'havia intentat, sobretot, en pacients amb mort cerebral.

La intervenció es va fer el 16 de març i va durar quatre hores. El director mèdic de l'MGH en aquest camp, el doctor Tatsuo Kawai, ha apuntat:

"És la culminació de l'esforç de milers de científics i metges durant dècades. Tenim el privilegi d'haver jugat un paper en aquesta fita i l'esperança que aquest mètode salvi la vida de milions de pacients amb insuficiència renal al món."

El director del Centre Legorreta per a la Tolerància Clínica de Trasplantaments de l'MGH, Mike Curtis, també ha parlat de "fita històrica i nova frontera superada en medicina, fet que demostra el potencial de l'enginyeria genòmica per canviar la vida de la gent".

El director del Centre de Trasplantaments, Joren C. Madsen, ha declarat:

"El veritable heroi és el pacient. L'èxit d'una cirurgia pionera i considerada inimaginable no hauria estat possible sense el seu coratge i voluntat d'embarcar-se en un viatge fins a territori mèdic inexplorat. El senyor Slayman és un far d'esperança."

Slayman fa anys que té diabetis de tipus 2 i hipertensió. El 2018 va rebre un ronyó humà, però el trasplantament no va acabar de funcionar i va haver de tornar a la diàlisi. Els problemes vasculars l'obligaven a passar per l'hospital cada pocs dies.

69 modificacions genètiques

El ronyó de porc el va proporcionar l'empresa eGenesis de Cambridge, Massachusetts, i l'edició genètica es va fer amb tecnologia CRISPR-Cas9. S'hi van fer fins a 69 modificacions.

A més, els científics expliquen que van inactivar retrovirus endògens porcins per eliminar el risc d'infecció en humans.

Escassetat d'òrgans per a trasplantaments

Els cirurgians que han fet l'operació consideren que el porc domèstic és una font prometedora per aconseguir òrgans, que sovint són molt difícils d'obtenir en humans. Hi ha escassetat d'òrgans i l'objectiu és perfeccionar tècniques alternatives i els problemes de rebuig que se'n deriven.

Als Estats Units, el ronyó és l'òrgan més sol·licitat a les unitats de trasplantament. Es calcula que hi ha unes 100.000 persones que estan en llista d'espera. Només a l'MGH ja hi ha una llista d'espera de 1.400 pacients.

Una mitjana de 17 persones moren cada dia sense haver aconseguit un trasplantament, segons la Societat nord-americana de nefrologia.

Dubtes ètics

L'opció del xenotrasplantament està envoltada de dubtes ètics des de l'inici. I, a més, les noves tècniques d'enginyeria genètica per obtenir òrgans d'animals amb menys risc de rebuig comporten encara més controvèrsia.

A Espanya, l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), ha descartat permetre trasplantaments d'òrgans de porc a humans amb finalitats terapèutiques. Diu que té dubtes sobre l'eficàcia i seguretat de les tècniques i que cal definir "molt bé" els criteris d'inclusió dels pacients que són candidats a rebre aquests procediments.

La directora general de l'entitat, Beatriz Domínguez-Gil, ha volgut fer una crida a la calma i ha recordat que abans ja s'havien fet trasplantaments de ronyons a persones en mort encefàlica.

Domínguez-Gil considera que en cas d'òrgans vitals com el cor, "es pot entendre, pot ser plantejable si no s'espera rebre un òrgan vital a temps". En canvi, "en un trasplantament renal hi ha una alternativa terapèutica, la diàlisi, per esperar fins que l'òrgan adequat estigui disponible."

Des de fa molts anys, es fa recerca en aquesta matèria, que està agafant nous impulsos --en els darrers temps-- a mesura que s'han anat fent progressos que han permès la supervivència d'òrgans de porc en primats no humans durant anys.

Als anys 60 es van implantar per primer cop ronyons de ximpanzés en un nombre reduït de persones, però la majoria va morir pràcticament de seguida.