Nieto, número 2 de Zoido durant l'1-O, acusa els Mossos d'haver permès el referèndum

L'exsecretari d'Estat de Seguretat del govern Rajoy assegura que l'1-O l'ús de la força va ser "el mínim imprescindible", i l'actuació de Guàrdia Civil i Policia Nacional, "exemplar"
Nieto, número 2 de Zoido durant l'1-O, acusa els Mossos d'haver permès el referèndum
Madrid

Nieto, número 2 de Zoido durant l'1-O, acusa els Mossos d'haver permès el referèndum

L'exsecretari d'Estat de Seguretat del govern Rajoy assegura que l'1-O l'ús de la força va ser "el mínim imprescindible", i l'actuació de Guàrdia Civil i Policia Nacional, "exemplar"
Josep Maria Camps Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Aquest dilluns s'han reprès les sessions del judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes acusats de rebel·lió amb la declaració de testimonis destacats.

El primer a respondre les preguntes de les acusacions i de les defenses ha estat José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat i número 2 del Ministeri de l'Interior del govern de Mariano Rajoy durant la tardor del 2017.

La seva declaració estava programada per durar només 30 minuts, però finalment ha ocupat tota la sessió del matí, de les 10 a més tard de les 2 de la tarda.

 

 

El fiscal Javier Zaragoza, aquest dilluns al Tribunal Suprem, interrogant José Antonio Nieto

 

El "tumult" del 20S

La declaració de Nieto ha començat amb l'interrogatori del fiscal Javier Zaragoza, que li ha preguntat per com va viure la concentració davant de la Conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017.

Segons Nieto, aquell dia es va preocupar molt pel "tumult" que hi havia:

"Vaig tenir l'obligació -o l'oportunitat- de seguir, durant tot el dia, aquestes imatges, i vaig poder comprovar com la situació s'agreujava. De fet, vaig estar molt pendent, perquè teníem seriosa preocupació per les conseqüències d'aquest tumult que es concentrava allà i que podia afectar els guàrdies civils i totes les persones que estaven realitzant ... Teníem seriosos dubtes i molta preocupació per la seva seguretat."

Nieto ha assegurat que la prova que hi va haver "tumult" són els danys "molt seriosos" en els vehicles de la Guàrdia Civil, amb un "nivell de destrucció molt alt".

L'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, aquest dilluns declarant al Tribunal Suprem


Els escorcolls i l'"organització sòlida" dels CDR

L'exsecretari d'estat ha dit que aquells dies quan la Guàrdia Civil feia escorcolls, s'organitzaven "immediatament" concentracions que, ha assegurat, no eren "espontànies", sinó "activades per diferents grups".

Segons ha dit, aquests grups feien un "efecte crida", i que, després de l'1-O, van saber que eren els CDR que, ha dit, tenien "una organització sòlida":

"Els CDR tenien missió organitzativa, però, des del meu parer, sí que li dic que van derivar en una actitud violenta o que propiciava que es tinguessin actituds violentes."

Nieto ha afegit que entre les entitats que també convocaven aquelles mobilitzacions hi havia sempre l'ANC i Òmnium.

 

Trapero, crític amb el nomenament de Pérez de los Cobos

L'exsecretari d'Estat ha assegurat que la designació del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l'operatiu policial per l'1-O no va ser ben rebuda per la cúpula dels Mossos, especialment del major Josep Lluís Trapero:

"De manera verbal m'ho va traslladar el senyor Pérez de los Cobos: "En una primera reunió, el senyor Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, ha manifestat verbalment que no estava d'acord amb aquesta designació". Posteriorment, va tenir coneixement, perquè es va presentar un contenciós administratiu contra aquest acte de designació, que, finalment, no va ser admès. Però vaig tenir constància que no es va rebre de bon grat aquesta designació."

Nieto ha assegurat que en tot moment la direcció dels Mossos van resistir-se a col·laborar amb "el dispositiu policial organitzat".

 

 


Responsable de "proposar" el desplaçament dels 6.000 policies

Pel que fa als reforços de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, Nieto ha explicat que es van activar després que el Parlament va aprovar, els dies 6 i 7 de setembre, les lleis de desconnexió i del referèndum.

L'exsecretari d'Estat s'ha fet responsable de "proposar la decisió" que fossin uns 6.000 els agents desplaçats:

"Qui proposa la decisió soc jo, a partir de les peticions i del anàlisi que s'havia fet, tant per part dels comandaments de la Guàrdia Civil com de la Policia Nacional. S'entén que aquest és el nombre d'efectius que podem desplaçar, segons la nostra capacitat logística, segons les necessitats de la resta de territoris, la disposició dels efectius que teníem a la resta d'Espanya."

"Proposo aquesta decisió, que requeria una dotació pressupostària, que es va sol·licitar al Ministeri d'Hisenda i es va autoritzar les autoritzacions necessàries, també, que corresponien al ministre d'Interior, que les va concedir."

Nieto ha afegit que en aquestes decisions va "comptar amb el suport" del ministre de l'interior, a més d'altres ministeris que "havien de col·laborar-hi."

 

L'ús de la força l'1-O va ser "el mínim imprescindible"

Pel que fa al dia del referèndum, Nieto ha assegurat que l'actuació policial va ser proporcional, i l'ús de la força utilitzada, "el mínim imprescindible":

"Com en totes les actuacions que es fan, tenim un nombre molt important d'efectius que tenen una trajectòria professional molt llarga i que es formen per ser especialistes en la gestió de l'ús de la força. I qualsevol unitat especialitzada en aquest tipus de situacions sap el que té entre mans, sap com gestionar aquesta situació, i sap que, arribat el moment, pot ser necessari l'ús de la força."

"També sap que ha de ser proporcionada. En aquest cas, què és el que es va plantejar? Que l'ús de la força fos el mínim imprescindible. I va ser el mínim imprescindible. I, en aquest treball, hi vull insistir, perquè no només la pressió de persones, sinó la pressió mediàtica i l'entorn en el qual es treballava, era molt complex, i cal valorar especialment aquesta tasca dels professionals en un dia tan difícil com va ser l'1 -O."

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn al costat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, seguint la declaració de José Antonio Nieto darrera dels advocats defensors


No hi va haver "càrregues policials"

Nieto ha assegurat que, si haguessin "prioritzat l'eficàcia" dels operatius, "la violència hauria estat molt superior".

En aquest sentit, i preguntat per Zaragoza si hi va haver "càrregues policials" durant el dia del referèndum, l'exsecretari d'Estat ho ha negat al·legant que la definició d'aquest concepte no concorda amb el que va passar, i ha assegurat que només va haver-hi "ús de la força":

"Una càrrega policial és una actuació d'una unitat antiavalots amb l'objectiu de dissoldre una manifestació, o de buidar un espai que està ocupat. Això no es va produir en cap moment, no hi ha cap actuació d'aquest tipus que tècnicament puguem anomenar una càrrega policial."

"Sí que va haver-hi ús de la força per part d'unitats de Policia i Guàrdia Civil. I evidentment, en alguns llocs, d'una forma cridanera. Però només per aconseguir un objectiu, que era un replegament ordenat d'aquests efectius."


Cap ordre de retirada en el "pitjor dels escenaris"

Pel que fa al canvi d'actuació policial que va haver-hi el migdia de l'1 d'octubre, quan els cossos policials van deixar d'intentar entrar per la força als col·legis electorals, Nieto ha assegurat que no va haver-hi cap ordre concreta perquè això passés.

Segons ha dit, però, sí que es va redefinir la situació, perquè els cossos de seguretat es van quedar "sols", i ha assegurat que els concentrats van resistir-se "arribant a situacions de violència en molts d'ells":

"Cap ordre de retirada o d'eliminació de l'actuació, en absolut, es van fer les que estaven previstes, les que es va poder, perquè ... Nosaltres hem de plantejar-nos quin escenari teníem."

"Al final es va donar el pitjor dels escenaris, perquè va ser l'escenari en què els Mossos no actuaven i, a més, que no actuaven i estàvem sols, era l'escenari en el qual hi va haver un nivell de resistència més gran de tots els que teníem previstos."

"Podíem no actuar sols i que no hi hagués resistència per part de les persones que estaven en els col·legis electorals, o que aquesta resistència fos realment pacífica, de cridar l'atenció, o que fos una resistència com la que patim, que va ser una resistència molt intensa en alguns col·legis, arribant a situacions de violència en molts d'ells."

 

L'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, aquest dilluns interrogant José Antonio Nieto al Tribunal Suprem

 

Un ús de la força "major" "hagués estat emparat per la llei"

Un cop acabat l'interrogatori de Zaragoza, i a preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, Nieto ha assegurat que els cossos policials haurien estat emparats per la llei si haguessin fet un ús més intensiu de la força:

"Davant aquesta situació, sempre van optar per replegar i no complir amb l'últim objectiu. Si l'ordre hagués estat: "En qualsevol cas, compleixin amb l'objectiu", l'ús de la força hagués estat major, hagués estat emparat en la llei, hagués estat cobert pels mitjans de seguretat, la dotació de seguretat d'aquests efectius, i haguessin complert aquest objectiu. Però quan la violència era excessiva ... Fent compliment del que s'establia en l'operació, l'opció era replegar i van replegar en un nombre important d'actuacions."

Nieto ha assegurat que va haver-hi un "nombre important" d'agents policials lesionats, però ha assegurat que la majoria no van demanar baixa:

"He de dir, i també ho vaig valorar positivament d'ells, que pràcticament cap, podent fer-ho, no va demanar la baixa, perquè entenien que la seva obligació era, tot i els dolors que els provocaven les lesions, seguir en actiu."

Pel que fa als ciutadans ferits per l'actuació policial, ha dit que "li consta" que n'hi va haver, i també "persones que van dir que havien estat lesionades."


Els Mossos, responsables que el referèndum es pogués fer

Nieto ha atribuït sense matisos als Mossos d'Esquadra la responsabilitat que finalment els ciutadans poguessin votar en el referèndum:

 "Estic convençut que, si els Mossos d'Esquadra, de forma clara, evident, haguessin manifestat la seva voluntat de complir el mandat judicial, el referèndum de l'1 d'octubre s'hagués desconvocat."

L'advocat i secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, aquest dilluns interrogant José Antonio Nieto al Tribunal Suprem


Les "armes de guerra" segons Nieto

Pel que fa a les famoses "armes de guerra" referides per l'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido, i responent a preguntes de l'acusació exercida per Vox, Nieto ha afirmat que no eren "les habituals en un cos policial":

Javier Ortega Smith: "Va tenir coneixement la secretaria d'estat i vostè, personalment, d'un expedient de compra d'armes de guerra a Alemanya que va ser suspès, en el qual la Generalitat de Catalunya, i si recorda el tipus d'armes i per quin motiu es va paralitzar."

José Antonio Nieto: "Aquest és un expedient que ja havia rebut el Ministeri de l'Interior quan jo em vaig incorporar al novembre del 2016. És un expedient complex en el que hi ha dos aspectes que a mi em destaquen dels primers despatxos que vaig tenir amb el personal de la secretaria d'estat es em posa de manifest aquesta petició."

José Antonio Nieto: "Destaquen dos aspectes. Un, pel que fa a la quantitat. Es sol·licitava una quantitat elevada per l'habitual pel que fa a les armes, pel que fa a la munició que se sol·licitava. Després, pel que fa a la qualitat, perquè algunes de les armes que es demanaven no eren les habituals en un cos policial i no eren les habituals en la compra de material de defensa que feia el cos dels Mossos d'Esquadra."

 

 

Entre 60.000 i 90.000 agents per impedir l'1-O?

Un cop acabats els interrogatoris de les acusacions, i després d'un recés de mitja hora, poc després de dos quarts d'una ha arribat el torn de les defenses.

El primer advocat ha interrogar Nieto ha estat Xavier Melero, defensor de l'exconseller Joaquim Forn, que li ha preguntat pel desplegament policial per l'1-O.

 

Melero li ha recordat a Nieto que en dues entrevistes periodístiques pròximes a l'1-O va dir que haguessin calgut entre 60.000 i 90.000 policies per impedir el referèndum, i li ha preguntat si també ho pensava ara.

L'exsecretari d'estat s'ha resistit a contestar la pregunta directament, i,  quan el president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha comminat a fer-ho, ho ha matisat:

 "El que es preguntava no és si es podia impedir l'1-O, sinó si es podien haver evitat les imatges que es van veure de gent anant a votar, si s'hauria evitat, en definitiva, que hi hagués hagut algun tipus d'imatge en referència a una reivindicació de celebració."

"Per aconseguir això, hagués calgut un nombre d'efectius molt grans. Va ser un treball que es va fer al seu dia, de com es pot evitar qualsevol tipus de manifestació entorn de l'1 d'octubre. Efectivament, la quantitat d'efectius necessaris per a tot això era molt alta."

"Això no vol dir que l'objectiu d'impedir l'1 d'octubre requerís aquest nombre d'efectius que no era així, ni de bon tros, amb 6.000 efectius que van treballar aquell dia es va aconseguir que el que va passar l'1 d'octubre no fos un referèndum."


S'havien de precintar els col·legis electorals?

L'advocat de Forn ha dit a Nieto que les ordres de la magistrada del TSJC no obligaven a precintar els col·legis electorals, però que, en canvi, ell ha respost a l'advocada de l'Estat que sí que hi estaven obligats.

Melero li ha dit que potser s'ha confós, perquè la providència de la magistrada va substituir-ne una d'anterior de la fiscalia que sí que hi obligava.

Nieto ha hagut d'admetre que la seva resposta a l'Advocacia de l'Estat havia estat errònia:

José Antonio Nieto: "A la vista del document que es facilita, la instrucció 6 de la Fiscalia, i evidentment d'un record segurament equivocat, perquè, efectivament, no es correspon. No sé si en alguna altra banda, que és àmplia..."

Xavier Melero: "No, però ho podem veure..."

José Antonio Nieto: "Però està clar. Té vostè raó, no es recull la part."

 

 

El paper de Nieto la tardor del 2017

De Nieto depenia el comandament de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, i també la coordinació i la supervisió de la seva feina. Aquest testimoni ha guanyat rellevància després que el seu superior de llavors, Juan Ignacio Zoido, no es fes responsable de l'actuació policial durant el referèndum de l'1-O.

ARXIVAT A:
Judici procés

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS