"Tu què vols ser de gran? Jo vull viure"

Fa tot just uns dies, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, inaugurava la Cimera Mundial de la Seguretat Alimentària amb una dada que no ens deixa indiferents: "Avui moriran 17.000 nens al món". Coincidint amb el vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants, parlem amb Iolanda Romero, portaveu d'Unicef (Fons de les Nacions Unides per a la Infància) a Catalunya, sobre què és aquest document i quina és la situació actual dels nostres nens i nenes, el nostre futur.
Entrevista

"Tu què vols ser de gran? Jo vull viure"

Fa tot just uns dies, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, inaugurava la Cimera Mundial de la Seguretat Alimentària amb una dada que no ens deixa indiferents: "Avui moriran 17.000 nens al món". Coincidint amb el vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants, parlem amb Iolanda Romero, portaveu d'Unicef (Fons de les Nacions Unides per a la Infància) a Catalunya, sobre què és aquest document i quina és la situació actual dels nostres nens i nenes, el nostre futur.
Núria Cuixart Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
- Estem celebrant el vintè aniversari de la Convenció sobre els drets dels Infants. Explica'ns què és?

És un tractat internacional que recull tots els drets que tenen tots els infants arreu del món, però la seva importància radica en el fet que és el primer document que han ratificat tots els països i manifesta que tots estan d'acord en quins són aquests drets.

- Dius tots els països, però tinc entès que Somàlia i els Estats Units no l'han firmada...

Bona pregunta! En el cas de Somàlia és un país que tots coneixem i el motiu és que no té una estructura d'estat. Pel que fa als Estats Units, el president Obama va manifestar, durant la seva campanya, que això s'havia de solucionar. Els EUA sí que han firmat els dos protocols addicionals, respecte a explotació sexual i nens soldat. Però el motiu pel qual no han firmat la Convenció és la seva estructura federal i les dificultats jurídiques a l'hora que tots els estats es posin d'acord.

- La Convenció és "jurídicament vinculant" per als països que l'han ratificat. Què vol dir això, exactament?

Quan un estat firma la Convenció vol dir que es compromet a complir els drets dels infants, els 54 drets que recull la Convenció i que inclou el dret a la supervivència, el dret a l'educació, a l'alimentació... Això vol dir que hauran de posar tot el que sigui necessari en les seves polítiques perquè això s'acompleixi.

- I qui s'encarrega de vetllar pel compliment d'aquests drets?

Unicef té un Consell que segueix el compliment de la Convenció en els diferents països. En el cas del nostre estat, hi ha aquest consell de seguiment, i el que fa és veure quina és la situació de la infància, a nivell de nutrició, d'educació... a tots els nivells, i fa un informe amb suggeriments sobre quina és la situació i com es podria millorar.

- En el cas d'incompliments flagrants d'aquests drets, a banda de reflectir-ho a l'informe i fer un avís, teniu a l'abast alguna mesura amb més força?

Hi ha diferents drets incomplerts en diferents països i diferents situacions. En el cas de Catalunya, tenim una situació molt bona -si em permeteu, amb tots els matisos. Quan parlem de països com la República Democràtica del Congo, on les dones són violades, contrauen la sida i aquesta sida l'encomanaran als seus fills, perquè no se'ls ha detectat i no tenen medicació, el que fa Unicef és, a través de la seva oficina en aquest país, pressionar el govern perquè aquesta situació millori donant informació del que està passant i donant també recursos.

Unicef es finança través de recursos particulars i posa en pràctica polítiques de millora amb aquest suport d'individus, de governs i d'empreses. Sembla un procés llarg i efectivament ho és, i dificultós. És difícil fer complir la llei, però aquesta és la base per començar a treballar.

- Parlem una mica dels països més vulneradors i dels drets més vulnerats...

No volem posar exemples de països concrets, perquè hi ha països on un dret s'està vulnerant molt i d'altres on s'està treballant molt. Però si Unicef fa una fotografia a nivell global dels drets molt vulnerats, et puc parlar del dret a la vida. M'agrada molt una expressió que fa servir l'expresident d'Unicef a Catalunya. Quan es va aprovar la Convenció se li va preguntar a una nena etíop: "Tu què vols ser de gran?" "Jo vull viure", va respondre.

El dret a la vida és un dret essencial i fins ara Unicef ha aconseguit fer descendir la xifra de 12 milions i mig de nens i nenes menors de 5 anys que morien els anys 90 a 9 milions. Però sentim la xifra: 9 milions de nens i nenes moren arreu del món cada any. És una xifra que no podem tolerar. Un altre tema que és el de la protecció infantil: l'explotació sexual, els nens soldat... són una sèrie de temes que anem sentint als titulars dels mitjans i hi hem de fer alguna cosa. Hi ha entre 500 milions i 1.500 milions d'infants al món que són víctimes de la violència cada any.

- Parla'm dels infants invisibles. Qui són?

Per Unicef són tots aquests nens a qui es vulnera els drets, però quan parlem d'invisibilitat hi ha un tema molt concret. Quan un nen neix a Catalunya, de seguida té una inscripció, un llibre de família i un document que li dóna uns drets, a l'educació, a la sanitat... Els nens invisibles arreu del món són aquells que ni tan sols tenen aquest document. No existeixen perquè no estan inscrits i poden fàcilment ser explotats laboralment, sexualment, caure dins de xarxes en diferents països... Per què? Perquè no existeixen, no hi ha ningú que pugui reclamar els seus drets. Aquests són els veritables nens invisibles d'aquest món.

- Els heu pogut quantificar d'alguna manera?

No, no tenim una xifra concreta dels nens que no estan inscrits. El que sí que et puc dir és que uns 51 milions de nens i nenes no tenen certificat de naixement, però això no vol dir que no n'hi hagi molts més que, simplement, no en tenim constància.

Continua llegint la segona part de l'entrevista: "Unicef demana que la crisi no sigui també una crisi de valors"

ÀUDIOS RELACIONATS