Sant Julià de Ramis reclamarà a l'Estat els diners republicans espoliats per Franco

És la primera institució que fa una demanda patrimonial com aquesta, i que xifra en 820.000 pessetes, equivalents a 11,5 milions d'euros actuals

Sara RieraActualitzat

L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, al Gironès, presentarà una demanda contra l'Estat per recuperar el diner republicà espoliat per Franco. És la primera institució que presenta una reclamació patrimonial d'aquest tipus. Un historiador ha localitzat el document que certifica com l'any 1939 el règim franquista va confiscar 820.000 pessetes a aquest consistori i 134 veïns, que, ara, segons un peritatge també inèdit, se sap que equivalen a 11,5 milions dels euros actuals.

Quan la guerra s'estava decantant ja cap al bàndol feixista, els cacics del poble es van presentar als ajuntaments i a algunes cases, pistola en mà, perquè els donessin "la moneda de l'enemic". Els ho exigien sota amenaça d'incomplir la llei de contraban, que estava penada amb quatre anys de presó. Se sap que es van apropiar dels estalvis de moltíssima gent, a qui van sotmetre a la misèria.

En espoliar-los els donaven un rebut.


L'historiador Narcís Castells és qui ha fet aquesta feina de rastrejador i a l'Arxiu de Girona ha topat amb el document que descrivia, de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis. Aquest ens va emetre aquest taló i un altre encara, de dos veïns més que hi devien ser obligats amb posterioritat, que sumen 820.000 pessetes, i que acabarien al nou Banc d'Espanya feixista. Ara, la demanda, que ha treballat durant dos anys el bufet Delso Quintana de Girona, vol restituir aquell espoli.

"No estem davant d'un tema d'obsessió d'anar a buscar diners. Volem recuperar encara que sigui una part de tot allò."

Però és evident que aquesta demanda és un repte jurídic perquè hi ha el precedent del despatx d'advocats de Baltasar Garzón, que fa dos anys va interposar diverses demandes al Suprem i es van desestimar amb l'argument que el termini per reclamar les indemnitzacions havia prescrit. Aquelles demandes, però, eren de particulars, on és més difícil acreditar qui és l'hereu de la persona espoliada.

Un ajuntament és la mateixa persona jurídica el 1939 que el 2019. A més, Delso Quintana assegura que pot aportar nous arguments de pes perquè ara aquesta demanda sigui tinguda en compte, com per exemple que allò va ser, ras i curt, un contracte de dipòsit:

"Jo t'entrego una cosa, no a canvi de res, però tu allò m'ho has de tornar en el moment en què jo t'ho requereixi. I prescriu? No, no prescriu. És a dir, el cap va intentant superar aquella punyetera prescripció."

 

L'equip d'advocats i historiadors encarregats de la reclamació de l'Ajuntament (ACN)

I encara hi ha altres arguments jurídics basats per exemple en el principi d'igualtat de la Constitució. Ara bé, un que no és jurídic, i que recull aquella sentència del 2017, podria ser definitiu. Tan fàcil com que "que siguis indemnitzable o no depèn de la voluntat del legislador". I ja som al cap del carrer. Atents, doncs, als resultats del 28A.

En qualsevol cas, el recorregut d'aquesta demanda, que es presentarà abans de l'estiu, serà llarg i farragós. Primer es plantejarà davant del Consell d'Estat, que haurà de demanar els seus informes a Hisenda i altres ministeris implicats, i un cop previsiblement denegada la petició i acta administrativa en mà, es portarà al Suprem.

I s'hi durà, per primer cop també en aquest tipus de demandes, acompanya d'un peritatge, fet pel doctor Lluís Planas de Girona, basat en els criteris de valoració del sistema bancari dels Estats Units, que Suïssa va tenir en compte per quantificar els diners confiscats als jueus.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, amb els documents

Aquest dilluns al vespre, l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, ha convocat un ple extraordinari per notificar als grups que encarrega formalment la demanda per recuperar els 820.000 pessetes que Franco va confiscar al poble:

"El que queda clar és que aquests diners entrarien a l'Ajuntament. S'hauria d'estudiar quina part toca a cadascuna de les famílies. Per tant, es retornarien aquests diners a totes les famílies i la part que es quedaria a Sant Julià estaria bé invertir-la per fer alguna cosa per recordar totes aquestes víctimes."

L'historiador Narcís Castells té indicis que, com Sant Julià, hi podria haver un centenar d'ajuntaments repartits per Catalunya amb rebuts similars que podrien donar peu a altres demandes. De moment, però, la consigna és esperar a veure com avança la primera, amb aquest taló on es llegeix: "Fondo de papel moneda puesto en circulación por el enemigo."

ARXIVAT A:
FranquismeMemòria històrica
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut