Futur incert amb el nom de Sant Carles de la Ràpita després de la consulta popular
Un 67% dels que han votat en la consulta -el 18% de la població censada- s'ha inclinat a favor de tornar al nom original de la Ràpita, però no n'hi ha hagut prou per fer el canvi automàticament
Futur incert amb el nom de Sant Carles de la Ràpita després de la consulta popular que s'ha fet aquest dimarts per canviar el topònim d'aquesta població del Montsià de 12.459 habitants.
El 18% del cens de la població s'ha inclinat a favor de tornar al nom original de la Ràpita, però el canvi no ha pogut ser automàtic perquè el mínim requerit per validar-lo era del 20%, com havien acordat els grups polítics municipals.
La participació ha sigut del 26,7%. I dels 3.328 ciutadans que han anat a votar, el 67% volia el canvi de topònim, més del doble que l'opció de mantenir Sant Carles de la Ràpita, el nom que es va posar al segle XVIII en honor a Carles III.
Ara s'obre un període de reflexió per analitzar aquestes dades i el que passi a partir d'ara està en mans de la política.
L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, ho ha explicat així: "Hem d'obrir aquest procés de reflexió, hem d'analitzar la consulta i les dades, la participació i el posicionament majoritari de la gent de La Ràpita. A partir d'aquí l'òrgan sobirà per tramitar el canvi de nom és el ple de l'ajuntament i s'haurà d'analitzar si es porta a debat aquesta qüestió i com es posiciona cadacun del grups polítics".
La consulta: què es votava?
"I tu, d'on ets? De Sant Carles de la Ràpita o de la Ràpita?" Això és el que havien de decidir aquest dimarts els veïns de Sant Carles de la Ràpita.
La Ràpita era el nom de la localitat des de l'edat mitjana, però el monarca Borbó Carles III va impulsar el canvi al segle XVIII arran d'una inversió al port per connectar la badia dels Alfacs amb el riu Ebre. El debat pel topònim ha estat present al llarg del temps.
La campanya informativa impulsada per l'Ajuntament buscava conscienciar els rapitencs per aconseguir la màxima participació popular. També les altres tres formacions que componen el consistori demanaven la màxima participació.
Els votants cridats a la consulta havien de ser majors de setze anys i estar empadronats al poble des de fa un any com a mínim. La votació s'ha fet al pavelló municipal, on hi havia 5 meses per als diferents districtes, constituïdes amb una vintena de voluntaris. Han estat obertes de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00.
Debat per la connotació monàrquica
