Retirada d'amiant i conservació del patrimoni al turó de la Rovira
L'amiant, present en molts llocs en forma de fibrociment o uralita, planteja un problema de salut pública difícil de resoldre per l'ús generalitzat que se'n va fer durant dècades, i ha deixat una herència de problemes tan greus com el de les nombroses escoles amb teulades i altres elements fets amb aquest material.
Un grup de treballadors jubilats de Macosa-Alstom, alguns afectats per l'amiant, han denunciat la presència de fragments d'uralita en una zona del parc del Guinardó de Barcelona on hi ha restes procedents de l'enderroc, l'any 1990, de l'últim gran nucli de barraques de la ciutat. Han explicat que les fibres d'amiant, en cas de trencar-se la uralita, es poden escampar per l'aire i poden provocar diversos tipus de càncer.
Arran d'aquesta denúncia la Guàrdia Urbana ha precintat un sector del parc i una empresa especialitzada en el tractament de residus de fibrociment que treballa per a l'Ajuntament de Barcelona començarà a retirar els fragments d'uralita, en una intervenció que pot durar diversos dies.
El barri de barraques de Francesc Alegre
El final del carrer de Francesc Alegre és una de les entrades al parc del Guinardó. Una zona de passeig i un accés molt transitat cap al cim del turó de la Rovira. No fa gaires anys, tot aquest espai que ara es caracteritza pels camins i escales en mig de la vegetació, era ple de les barraques que formaven part del gran conjunt barraquista del Carmel i Can Baró, que van sorgir al voltant del turó de la Rovira.
L'últim gran nucli de barraques de Barcelona, el de Francesc Alegre, a Can Baró, era conegut popularment com El Hoyo, per les barraques que hi havia en el sot d'una antiga pedrera. L'any 1976 hi havia unes 300 barraques i 1.680 habitants. L'any 1990 aquí es van fer els últims grans enderrocs. Les teulades, en una imatge que era característica de la majoria de barraques de la ciutat, eren d'uralita.
La conservació del patrimoni
Antics veïns de les barraques i la Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona, han reclamat que l'actuació de neteja sigui respectuosa amb els fragments de construccions, terres de rajoles i altres testimonis que encara es mantenen en aquest sector, pel seu valor patrimonial.
Per Custodia Moreno, de la Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques, és evident que cal fer una neteja acurada de l'amiant, però sense perdre elements que són un testimoni valuós del passat de la ciutat.
Present López, antiga veïna de les barraques de Francesc Alegre, afirma que: "demanaria a l'Ajuntament una mica de conservació i una mica de cura, pels petits records que encara queden de paviment per exemple, i que quedin protegits."
Mercedes Vidal, regidora del districte d'Horta-Guinardó, ha explicat que s'ha pautat un dispositiu de neteja amb l'empresa especialitzada en la retirada d'amiant. Pel que fa a la cura que es reclama amb les restes de les barraques, ha explicat: "El que farem serà coordinar-nos amb el Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament. En aquesta retirada del fibrociment es tindrà cura del potencial arqueològic de la zona. Tot i que aquest sector està fora de la zona museïtzada del turó de la Rovira, s'ha fet una tasca enorme de preservació de la memòria de l'espai i hem de veure si això s'estén a àrees que no estan encara dins la zona museïtzada."
Al cim del turó de la Rovira, les restes de l'antic barri de barraques dels Canons estan integrades en l'espai patrimonial del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) dedicat als anys de la Guerra Civil i la postguerra. També és un espai de memòria, i fa pocs dies s'hi va inaugurar una placa que ret homenatge als antics habitants de tots els barris de barraques del Carmel.
Potencial com a parc arqueològic
A la zona de Francesc Alegre, al peu del turó, també hi ha molts vestigis de gran interès, alguns parcialment amagats per la vegetació, que podrien quedar dins una ampliació de la zona patrimonial. Actualment es fan rutes, guiades per antics veïns de les barraques, que permeten conèixer aspectes de la vida pel passat en aquesta zona, i que estan incloses dins la programació del MUHBA.
Joan Roca, director del MUHBA, coincideix en el potencial que té aquest conjunt de vestigis: "En relació amb el conjunt museïtzat de dalt del turó, l'interès de tot aquest entorn és mostrar-ne la dimensió. Es podria crear una xarxa d'elements més o menys explicats o senyalitzats: un petit element aquí, i un altre allà; tots plegats tenen un sentit, que és el de donar la dimensió que tenia el barraquisme a la Barcelona del segle XX, a partir del conjunt del turó. Un espai amb elements arqueològics, com a parc de natura i cultura."
Un cop acabada la neteja del fibrociment, caldria fer un inventari dels elements patrimonials localitzats per assegurar-ne la conservació. En el futur, el conjunt del turó de la Rovira podria convertir-se en un parc arqueològic, amb valors patrimonials i ambientals.
