Cartell a la porta del CGPJ
El ple del CGPJ ha desbloquejat la renovació del Tribunal Constitucional

Resolt el bloqueig al Constitucional, queda el del CGPJ, amb el mandat caducat fa 4 anys

Els vocals que han desbloquejat la renovació del TC porten 4 anys en funcions

Carles Claret VilasecaActualitzat

Després de jornades convulses i mesos de retard, aquest dimarts el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha desbloquejat la renovació del Tribunal Constitucional amb la designació de dos nous magistrats: César Tolosa, considerat conservador, i María Luisa Segoviano, progressista, elegits per unanimitat pels divuit vocals.

Però la posada al dia total del màxim estament judicial espanyol encara ha de superar un gran escull que acumula una demora de quatre anys: la renovació del mateix CGPJ.

Els 18 vocals que han permès trencar el bloqueig del Constitucional tenen el mandat caducat des del 4 de desembre de 2018. I, després de diversos intents per arribar a un acord en els darrers mesos, les postures del PSOE i el PP estan tan allunyades i enquistades que, a hores d'ara, sembla difícil que ho puguin aconseguir aquesta legislatura. De fet, el PP ho ha descartat públicament.

Entrada del CGPJ
Entrada del Consell General del Poder Judicial, aquest dimarts (Europa Press/Fernando Sánchez)

 

Sedició i malversació, les causes de la ruptura al novembre

Al març, Alberto Núñez Feijóo agafava les regnes del PP en substitució de Casado, amb l'objectiu de centrar el partit i retallar distàncies amb els socialistes.  El gallec prometia llavors "una oposició constructiva" i un nou Partit Popular que oferiria "fiabilitat, maduresa, sentit d'estat i un rumb clar" per esdevenir una veritable alternativa de govern.

Apel·lant al sentit d'estat, Pedro Sánchez va plantejar al nou cap de l'oposició la intenció de desencallar la renovació del CGPJ abans no s'acabés la legislatura. En un primer moment, Feijóo hi va mostrar bona predisposició.

Des de la primavera del 2022, hi ha hagut diverses aproximacions entre partits per abordar la qüestió i girar full, malgrat que el PP ha acabat avortant les enteses en l'últim moment. El tracte estava pràcticament tancat el dimarts 25 d'octubre, abans que el president del govern espanyol iniciés un viatge a Sud-àfrica.

Però dos dies més tard, el PP va aturar del tot les negociacions. Feijóo es mostrava "estranyat" per la posició del PSOE en relació amb la reforma del Codi Penal per modificar el delicte de sedició.

Alberto Núnez Feijóo al Senat
Alberto Núnez Feijóo, el dia que el Senat va aprovar la reforma del Codi Penal(Europa Press/Alejandro Martínez Vélez)

"Sé que els ciutadans enyoren acords i pactes d'estat, jo també, i estic segur que arribaran amb aquest PP i amb un altre PSOE", va sentenciar Feijóo congelant del tot la renovació del CGPJ.

Una bretxa que encetava un estira-i-arronsa que va culminar en la decisió inèdita del Tribunal Constitucional d'interrompre de forma cautelaríssima la votació de la reforma judicial inclosa en la reforma del Codi Penal que s'havia d'aprovar al Senat davant de la insistència dels partits del govern espanyol, PSOE i Unides Podem.

Postures irreconciliables i retrets molt durs

Precisament a la cambra alta, l'encreuament de retrets entre Sánchez i Feijóo va arribar a la màxima cruesa, un fet que corrobora que, amb l'actual clima polític, haurien de canviar molt les coses perquè socialistes i populars pactin la renovació del CGPJ abans no acabi la legislatura.

En el cara a cara al Senat, el president del govern espanyol va acusar el PP d'haver arribat "més lluny" que Pablo Casado fent emmudir les Corts, després de la decisió del Tribunal Constitucional.

Sánchez, amb ironia, va indicar que fer callar les Corts Generals havia estat "la gran aportació del PP de Feijóo" des que comanda el partit i va insistir al gallec que, en les darreres setmanes, havia esgotat ""el poc crèdit que li quedava". I va reblar, "malgrat que intentin que el Parlament no parli, ja els garanteixo jo que parlarà alt i clar".

El cap de l'oposició va respondre amb contundència i va acusar el president de reduir "a cendres" la democràcia intercedint en les decisions del Constitucional. Visiblement enfadat, va demanar a Sánchez que deixés de "prendre el pèl als espanyols", tot acusant-lo de "trepitjar l'accelerador de la degradació institucional" i de "voler sotmetre totes les institucions".

 

Què cal per renovar el CGPJ

La renovació del CGPJ ha de partir d'un pacte polític. La Constitució estableix que l'òrgan de govern dels jutges el formen 20 vocals que, alhora, s'encarreguen d'escollir qui l'ha de presidir.

El mandat dels escollits és de cinc anys de durada. Dels 20 vocals, deu han de ser escollits pel Congrés i deu pel Senat. Dels deu que escullen cada cambra, sis han de ser jutges i magistrats i els altres quatre advocats i juristes" de "reconeguda competència" i amb més de 15 anys d'exercici professional. En els dos casos han de comptar amb una majoria de tres cinquenes parts de les cambres.

Aquestes "regles del joc" fan difícil que es pugui renovar la cúpula judicial, no només per la tensió entre PSOE i PP, sinó perquè, amb l'actual composició de la cambra, l'executiu de Pedro Sánchez no en tindria prou amb el bloc de la investidura per tirar endavant la reforma del Consell General del Poder Judicial.

La necessitat de ratificació doble, tant del Congrés com del Senat, augura moltes dificultats en un 2023 marcat per les cites electorals per arribar a un acord que sumi el suport de tres cinquenes parts dels diputats i senadors de totes dues cambres.
 

Avisos d'Europa per renovar la cúpula judicial

Mentrestant, les màximes institucions de la justícia de la Unió Europea segueixen la crisi a la cúpula de magistratura de l'estat espanyol amb preocupació. Fins al punt que es va donar un toc d'atenció a PSOE i Unides Podem quan van posar damunt de la taula una reforma per suprimir la majoria necessària de tres cinquens per renovar el CGPG amb l'objectiu d'esquivar el bloqueig del PP.

Aquesta advertència va propiciar que Pedro Sánchez ordenés retirar la iniciativa. Ara, la Comissió Europea insisteix en la urgència de renovar el CGPJ i, una vegada completat el procés, canviar el model d'elecció dels vocals.

Una de les conseqüències del bloqueig és que l'òrgan no pot designar càrrecs judicials mentre estigui en funcions. Aquesta anomalia ha comportat 71 nomenaments discrecionals pendents en diferents tribunals del país, 18 dels quals al Tribunal Suprem. Ara, la vacant que deixa César Tolosa al Tribunal Suprem encara agreuja més el problema.

Tant La Moncloa com la direcció del PP pensen que la renovació del Tribunal Constitucional encetada aquest dimarts és una bona notícia, però el PSOE creu que continua sent necessari desencallar la renovació del CGPJ per protegir les institucions del "deteriorament" que els provoquen els continus bloquejos tant polítics com dels mateixos magistrats.

ARXIVAT A:
JudicialCGPJTribunal Constitucional
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut