El TC atura la votació de la reforma judicial en una decisió sense precedents a les Corts
Per primera vegada, el Constitucional frena un debat parlamentari a les Corts
El Tribunal Constitucional ha paralitzat la tramitació al Senat de la reforma judicial inclosa dins de la reforma del Codi Penal. L'alt tribunal ha admès a tràmit les mesures cautelaríssimes que havia demanat el PP sobre les dues esmenes que fan referència al poder judicial.
En un ple que ha començat a les deu del matí i ha durat més de nou hores, el TC ha pres la decisió per sis vots a favor i cinc en contra, copiant la distribució de magistrats entre el sector conservador i progressista. La reforma que no es podrà debatre al Senat es va aprovar la setmana passada al Congrés dels Diputats i estava pendent de votar-se al Senat.
És la primera vegada, en els quaranta anys d'història del Constitucional, que el tribunal suspèn un debat parlamentari a les Corts generals. Les dues esmenes en qüestió són la que pretén modificar la llei orgànica del poder judicial per eliminar les tres cinquenes parts per nomenar en el CGPJ els magistrats del TC i la que modifica la llei orgànica del Tribunal Constitucional eliminant l'examen d'idoneïtat als nous magistrats i habilita l'opció de renovar per sisenes parts en comptes de terços.
Els magistrats consideren que l'avenç de la tramitació parlamentària causa un dany difícil de reparar als legisladors del PP, que han apel·lat a l'article 23 de la Constitució, que recull el dret a la participació política dels ciutadans a través dels seus representants.
Els cinc magistrats progressistes, Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde-Pumpido Tourón, Ramón Sáez Valcárcel, María Luisa Balaguer Callejón i Inmaculada Montalbán Huertas, han anunciat la intenció de formular un vot particular.
Aquest dimarts es coneixerà la interlocutòria de l'alt tribunal i se sabrà l'abast de les mesures cautelaríssimes.
La mesa del Senat decidirà si tira endavant la resta de la reforma
Aquest dimarts al matí, la mesa del Senat decidirà si la reforma del Codi Penal, que deroga el delicte de sedició i modifica el de malversació, continua el tràmit a la cambra alta sense les esmenes que ha paralitzat el Constitucional.
Quan hagi arribat al Senat l'escrit que comunica oficialment la resolució, la mesa es reunirà a primera hora per determinar si tira endavant la tramitació de la resta de la proposició de llei que reforma el Codi Penal.
Tant el grup socialista com el grup popular tenen tres membres a la mesa de la cambra alta, de manera que el representant del PNB pot tenir la clau de la decisió.
D'altra banda, els magistrats del Constitucional concedeixen un termini de deu dies al Congrés dels Diputats perquè efectuï al·legacions respecte a mantenir la mesura cautelar de suspensió acordada aquest dilluns.
Els magistrats donen el mateix termini de deu dies al Ministeri Fiscal i a la resta de parts personades: PP, PSOE i Unides Podem.
Màxima tensió per una decisió inèdita
El maratonià ple al Constitucional ha arrencat aquest dilluns al matí amb un ambient de màxima tensió. Abans d'aturar la tramitació a la cambra alta de la reforma judicial, el TC ha rebutjat admetre a tràmit les recusacions contra dos magistrats.
La recusació s'ha rebutjat per 6 vots a 5, és a dir, la majoria conservadora ha votat en contra de les recusacions i la minoria progressista, a favor. En cas que s'haguessin acceptat les recusacions sol·licitades pel PSOE i Unides Podem, les majories del Tribunal haurien canviat i hi hauria hagut més vots progressistes que conservadors.
En aquesta votació, hi han participat els dos magistrats a qui es volia recusar, el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez. Cap dels dos ha abandonat la sala ni en el debat ni en el moment de la votació.
Els magistrats progressistes volien debatre, en primer lloc, la petició de recusació dels dos magistrats conservadors del TC amb el mandat caducat --entre ells, el president del Constitucional-- que havien fet el PSOE i Unides Podem. Finalment, però, s'ha imposat l'ordre plantejat pels conservadors amb 7 vots a favor: els 6 del sector conservador i el del vicepresident José Antonio Xiol, del sector progressista.
Les discrepàncies entre sectors dins de l'alt tribunal ja van obligar dijous a ajornar qualsevol decisió. En un ple convocat d'urgència, els magistrats progressistes van al·legar que la complexitat del debat ho impedia i van amenaçar de marxar, un fet que hauria impedit el quòrum de vuit jutges necessari per constituir el ple.
La renovació del Constitucional, la qüestió de fons
Des del mes de juny hi ha pendent la renovació de quatre magistrats del Constitucional, els que nomenen el govern espanyol i el Consell General del Poder Judicial.
El 12 de juny va expirar el mandat del president del TC, Pedro González-Trevijano; el vicepresident, Juan Antonio Xiol, i els magistrats Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares. González-Trevijano i Narváez van ser proposats, en el seu moment, pel govern de Mariano Rajoy, i Xiol i Martínez-Vares, pel CGPJ.
Els dubtes jurídics sobre si els dos candidats de l'executiu podien prendre possessió sense esperar els dos del CGPJ van portar a impulsar i aprovar una reforma exprés de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per retornar al poder judicial la possibilitat de nomenar els seus dos aspirants al Constitucional.
El mes de desembre, les negociacions al CGPJ van quedar encallades pel veto del bloc conservador al candidat del bloc progressista, que era el magistrat del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés.
En aquest context, PSOE i Unides Podem van introduir les dues esmenes en la reforma del Codi Penal que permetrien que Juan Carlos Campo i Laura Díez prenguin possessió com a magistrats del TC sense haver d'esperar els dos nominats per l'òrgan de govern dels jutges.
