Reaccions de la reunió Carod-ETA

Rajoy dóna la seva "paraula d'honor" que va conèixer la reunió de Carod a través de la premsa

El secretari general del PP, Mariano Rajoy, ha donat la seva "paraula d'honor" que va conèixer els contactes de Josep-Lluís Carod-Rovira amb ETA pel diari, i ha afegit que tot i tractar-se d'un fet "d'enorme gravetat", ara l'oposició vol "que fixem l'atenció en altres afers col·laterals". El candidat del PP a la presidència del govern ha assegurat que hauria estat "tremend" que la policia francesa hagués detingut "el número dos de la Generalitat", Carod-Rovira, en sorprendre'l reunit amb la banda terrorista. Rajoy ha fet aquestes declaracions al programa "La noche abierta", de "La 2".

Actualitzat
Mariano Rajoy ha qualificat de "disbarat" la trobada de Carod amb dirigents d'ETA, perquè, es va preguntar, què hauria passat si "haguessin estat sorpresos per la policia francesa i al final hagués estat detingut el president de la Generalitat, que l'era en aquell moment, per estar en una reunió amb la banda terrorista ETA". Preguntat si no adverteix cap signe de bona voluntat en Carod, ha contestat que no entra "en judicis ni en intencions", però ha assegurat que "almenys" es "d'una candidesa, d'una falta d'experiència i d'una ignorància que no la pot tenir qui assumeix una responsabilitat pública tan important com és la de ser conseller en cap de la Generalitat". Rajoy ha reiterat que els acords als quals va arribar ERC amb el PSC no eren bons "ni per a Catalunya, ni per a la resta d'Espanya, ni tan sols per al Partit Socialista", i ha afirmat que el problema d'aquest afer és que "una persona" ha imposat al Partit Socialista "un model d'Estat i d'Espanya", encara que, sota el seu judici, el PSOE ha perdut "les seves senyes d'identitat". Pel que fa a altres temes, Rajoy ha manifestat ser partidari de limitar a vuit anys el mandat en el govern per "no eternitzar-se". A més, ha donat ple suport a l'actuació d'Aznar en el conflicte de l'Iraq, i s'ha mostrat partidari de consensuar amb tots els partits polítics la possible reforma de la Llei Electoral i l'establiment d'unes "regles de joc" en el funcionament dels mitjans públics de comunicació.
Anar al contingut