Radiografia de l'avortament a Catalunya: un dret no tan lliure per a totes les dones
No totes les dones poden avortar lliurement i gratuïtament prop de casa

Radiografia de l'avortament a Catalunya: un dret no tan lliure per a totes les dones

L'accés a l'avortament no és equitatiu a tot el territori perquè l'objecció de consciència de molts professionals obliga a desplaçar-se o a pagar per exercir aquest dret

Actualitzat
TEMA:
Avortament

A Catalunya, cada any, es practiquen 20.000 avortaments. 9 de cada 10 són a petició de la dona, sense causes mèdiques. Tot i que la llei permet interrompre l'embaràs sense motius mèdics fins a la setmana 14 de gestació, moltes d'aquestes dones han de superar certes barreres, com la negativa de molts professionals a fer la intervenció.

1 de cada 3 dones avortarà de manera voluntària almenys una vegada a la vida, segons l'Associació Drets Sexuals i Reproductius, i algunes no podran avortar al seu centre de referència i d'altres ho hauran de fer lluny de casa.

 


Un dret amb entrebancs

Més de la meitat del total d'avortaments, el 54%, es fan en centres privats o concertats. Només un 45% es practiquen en centres públics, la majoria a les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva dels centres d'atenció primària, el 35,6%, i només una petita part, menys d'un 10%, en hospitals. Tot i que la gran majoria, 7 de cada 10, s'informen del seu dret a l'avortament en un centre públic, unes quantes dones són derivades a altres centres. 

Això passa perquè 4 de cada 10 ginecòlegs del sistema públic són objectors de consciència i es neguen a practicar-los. 

Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius, explica que, per motius religiosos o estatutaris, en alguns hospitals concertats l'objecció es fa extensiva a tot el centre. A més, denuncien que l'accés a l'avortament no és equitatiu a tot el territori, com al Pirineu, Lleida, les Terres de l'Ebre o la Catalunya Central.

A Lleida, gairebé tots els ginecòlegs de l'Hospital Arnau de Vilanova són objectors. Com a alternativa, Salut ha contractat una clínica privada i a partir de dilluns serà possible avortar-hi quirúrgicament. Però encara no ofereix la possibilitat de fer-ho a les Terres de l'Ebre i la Catalunya Central. Les alternatives han de complir els requisits, explica Ramon Escuriet, responsable de salut sexual i reproductiva del Departament de Salut.

"Hem de garantir que la dona, si no ho pot fer en el lloc que té més a prop, tingui un lloc en què es pugui fer en temps i en la forma que s'ha de fer. En temps, dintre del termini que marca la llei, i amb les garanties de qualitat i seguretat. Per això són clíniques autoritzades el que hem contractat."

En aquests territoris on l'objecció de consciència entra en conflicte amb el dret a l'avortament, Salut, com a prevenció, té un pla previst per fer gratuïts dos tipus d'anticonceptius de llarga durada, el DIU i l'implant subdèrmic.

Però aquesta no és l'única deficiència que té l'aplicació real de la llei que el 2010 va convertir l'avortament en un dret lliure i gratuït. Per exemple, sempre cal esperar els 3 dies de reflexió entre la decisió i la interrupció de l'embaràs. I a partir de les 22 setmanes de gestació l'avortament ha de ser aprovat per un comitè mèdic.
 

Avortament a Espanya

A l'estat espanyol, 8 de cada 10 avortaments es realitzen en clíniques privades i en algunes comunitats autònomes ni tan sols se'n fa cap.

El Ministeri d'Igualtat ha engegat una enquesta pública prèvia a la reforma de la llei de l'avortament que busca aportacions de la ciutadania per blindar els drets sexuals i reproductius. La  iniciativa es posa en marxa aquest dimarts 28 de setembre, coincidint amb el Dia d'Acció Global per un Avortament Lliure i Segur, en què es reivindica a nivell internacional el dret a la interrupció de l'embaràs, un dret que les dones tenen prohibit o limitat en molts països.

Les dones poden avortar des del 1985, però aleshores només ho podien fer en tres supòsits concrets --violació, malformació i risc per a la salut de la mare-- i en clíniques privades, pagant elles mateixes la intervenció. 

25 anys més tard, el 2010, s'aprova la llei que fa gratuït l'avortament. És lliure fins a la setmana 14 de gestació i fins a la 22 si hi ha risc d'anomalies greus o bé corre perill la vida de la dona o del fetus. I no hi ha cap límit si la malaltia és incompatible amb la vida. Les noies de 16 i 17 anys poden avortar sense consentiment dels pares

El 2015, el PP reforma aquest últim punt i estableix que les menors de 16 i 17 anys que vulguin avortar necessiten el consentiment dels pares. Amb la nova reforma de la llei que la ministra Irene Montero està elaborant, l'actual govern de coalició vol que deixi de ser un requisit. La reforma també vol millorar l'accés a anticonceptius més "nous i efectius".

Andorra, un obstacle episcopal

A Andorra la Vella una manifestació de dones va tornar a reclamar dissabte l'aprovació de l'avortament al Principat. Convocades per diferents entitats i amb autobusos arribats des de Barcelona, les manifestants van reivindicar un canvi legal perquè la interrupció de l'embaràs sigui lliure i gratuïta. Al Principat d'Andorra l'avortament està prohibit en tots els supòsits, fins i tot en cas de violació, de malformació del fetus o de risc per a la salut de la mare.

Manifestació de dissabte a Andorra per a la despenalització de l'avortament (CCMA)

El principal obstacle d'aquesta reivindicació al Principat és l'Església, totalment contrària a l'avortament, i el fet que un dels coprínceps d'Andorra és el bisbe de la Seu d'Urgell. El Vaticà va avisar que la despenalització de l'avortament a Andorra obligaria a abdicar el copríncep.

 

ARXIVAT A:
Avortament
Anar al contingut