La reconstrucció del pont l'assumirà el govern dels Estats Units

Qui pagarà la factura per l'enfonsament del pont de Baltimore: milers de milions en joc

Les asseguradores es preparen per a pèrdues multimilionàries després de la tragèdia

La promesa de Joe Biden que l'Estat assumirà la reconstrucció del pont Francis Scott Key de Baltimore no ha servit per aclarir els dubtes sobre l'impacte econòmic d'un desastre que podria costar diversos milers de milions de dòlars en reclamacions a les asseguradores.

"Tot i que el cost total del col·lapse del pont i les reclamacions associades no s'aclarirà fins d'aquí a un temps, és probable que arribi als milers de milions de dòlars", explica a l'agència Reuters Mathilde Jakobsen, que és directora sènior d'anàlisi de l'agència de qualificació d'assegurances AM Best.

Per ara, se saben pocs detalls sobre la data de reobertura del port, que és un dels més concorreguts dels EUA, però els analistes de les asseguradores estan fent mans i mànigues per calcular quines responsabilitats hauran d'assumir en les seves diverses línies de productes, que inclouen assegurances marítimes, de responsabilitat, de la propietat, de la càrrega, de crèdit comercial o d'interrupció del negoci.

Les reclamacions es podrien enfilar fins als 1.500 milions de dòlars que va costar el desastre marítim del Costa Concordia, l'any 2012, segons ha detallat John Miklus, que és president de l'Institut Americà d'Assegurances Marítimes.

En el cost final també hi pot influir el fet que el vaixell ja s'hagués vist implicat en altres incidents anteriorment, com apunten algunes informacions, perquè la responsabilitat civil pels fets podria canviar.

El port és clau per a la ruta de distribució de moltes companyies automobilístiques (Reuters/Julia Nikhinson)

Qui assegura el vaixell?

L'assegurança de responsabilitat civil del vaixell, que cobreix els danys ambientals, s'ofereix a través d'asseguradores de protecció i indemnització conegudes com a P&I Clubs.

El Grup Internacional de Clubs P&I assegura col·lectivament al voltant del 90% del tonatge oceànic del món, i els seus membres es reasseguren mútuament compartint reclamacions per sobre dels deu milions de dòlars.

Segons AM Best, el grup té una cobertura general de reassegurança de pèrdues per excés de fins a un valor de 3.100 milions de dòlars.

Segons l'analista de Moody's Ratings Brandan Holmes, hi ha unes 80 reasseguradores que proporcionen cobertura a les asseguradores del vaixell, per la qual cosa, encara que la reclamació total sigui alta, "és poc probable que sigui significativa per a les reasseguradores individuals, ja que es repartirà entre moltes".


I el pont, qui el paga?

L'altre maldecap a hores d'ara és la reconstrucció del pont, que porta el nom del poeta que va escriure la lletra de l'himne nacional nord-americà. Joe Biden, avançant-se a les asseguradores, ja ha dit que vol que el cost l'assumeixi l'Estat.

L'obra encara trigarà temps a fer-se i les primeres estimacions parlen d'uns 600 milions de dòlars, un finançament que hauria d'aprovar el Congrés.

Per fer el pont original es van trigar cinc anys, entre el 1972 i el 1977, mentre que ara el calendari variarà en funció de les possibilitats de recuperar, o no, alguna de les parts de l'estructura que no van caure a l'aigua.


Afectació a les empreses de la zona

El pont que s'ha enfonsat parcialment feia 2,6 km de llarg i quatre carrils d'ample i es troba en un eix nord-sud crucial per a l'economia de la Costa Est dels Estats Units.

A més a més, amb l'accés marítim bloquejat per runes, el transport de mercaderies està suspès fins a nou avís en un port que és el novè més gran del país pel que fa a l'activitat i genera més de 15.000 llocs de treball.

El secretari de Transports dels Estats Units, Pete Buttigieg, ha reconegut que tot plegat pot suposar un "impacte important i prolongat en les cadenes de subministrament" en una infraestructura que és especialment important per a la indústria de l'automoció.

ARXIVAT A:
Estats UnitsTransport de mercaderies
Anar al contingut