"El sistema d'estrangeria està col·lapsat", denuncien funcionaris i agents de policia

Reclamen recursos personals i tècnics per poder posar el servei al dia. Des de l'administració asseguren que al final d'aquest mes aconseguiran doblar el nombre de cites prèvies per resoldre-ho

Ferran Moreno GarciaActualitzat

"És un sistema que ningú entén". "El col·lapse és total". Així defineixen la situació actual dels tràmits d'estrangeria els mateixos policies i treballadors públics que atenen els usuaris a les subdelegacions del govern espanyol i a les comissaries de la Policia Nacional. Denuncien falta d'inversió endèmica, falta de personal per tramitar els expedients i sistemes informàtics arcaics.

"La feina surt a marxes forçades. Ni l'esforç ja és suficient perquè puguem tirar-ho endavant". Ho explica Rafael Sánchez, treballador de la subdelegació del govern espanyol a Girona i president del sindicat de funcionaris CSIF. Ell també lamenta les cues de centenars de persones a les portes de les oficines d'estrangeria. Denuncia que el col·lapse ha arribat a tal punt que necessiten suport telemàtic des d'una de les oficines a Extremadura:

"S'està dedicant una persona a Càceres, exclusivament, a tramitar expedients de Girona. És una ocurrència. Estem donant una imatge d'administració de l'Estat bastant pèssima."

Completar els tràmits d'estrangeria que es fan a la Policia Nacional és, també, gairebé una missió impossible pels estrangers que no volen o no poden recórrer a gestors pagant determinades quantitats econòmiques.

 

Diverses persones fan cua a l'exterior d'una comissaria de la Policia Nacional
Diverses persones fan cua a l'exterior d'una comissaria de la Policia Nacional

 

"Ara mateix, estem parlant de 10 o 11 mesos perquè un estranger aconsegueixi la targeta d'identificació. Quan l'han aconseguida ja han de començar una altra vegada el procés de renovació." Ho descriu Manuel Rosales, secretari del sindicat Confederació Espanyola de Policia a Girona, i responsable d'expedir les cites prèvies a la comissaria de Campdevànol.

Rocío Caballero, secretària general de la Confederació Espanyola de Policia a Catalunya, demana multiplicar per tres els efectius de les comissaries:

"Actualment caldria triplicar el nombre de persones a les comissaries, així com la quantitat de llocs habilitats per efectuar l'expedició de targetes."

 

Falta de cites prèvies

El periple per a l'estranger que ha de renovar la documentació es converteix en una cursa d'obstacles per la dificultat de trobar una cita prèvia. Qui ha de renovar un permís de residència ha de demanar un mínim de tres cites: a l'oficina d'estrangeria de la subdelegació del govern per tramitar la residència, a la Policia Nacional per expedir la targeta d'identificació d'estranger (TIE) i una altra vegada a la comissaria per recollir-la unes setmanes després.

També haurà de passar per Hisenda per demanar el certificat electrònic, ja que, si no, es veu abocat a demanar que el tràmit amb la subdelegació li completi un familiar, amic o conegut que tingui DNI. Això, o pagar les quantitats que demanin gestors o intermediaris. Pel tràmit complet de renovació de papers, els preus poden pujar, fàcilment, als 200 o 300 euros.

Ho confirma Manuel Rosales, secretari provincial de la Confederació Espanyola de Policia a Girona:

"Nosaltres hem vist cobrar des de 150 euros a 300, 500 o 700 per fer una residència."

 

 

 

L'acumulació d'expedients és diferent a cada província. A Barcelona, per exemple, la dificultat, els últims mesos, ha estat sobretot en les cites policials. A Girona, en canvi, les esperes més llargues s'han donat en les tramitacions de la subdelegació del govern espanyol, on costa entre 6 i 8 mesos obtenir una residència, segons denuncia el president de la CSIF a Girona:

"Fa una dècada érem 40 treballadors a la subdelegació del govern espanyol a Girona. Ara som 13. Ens està ajudant una persona des de Càceres a tramitar els nostres expedients. És una ocurrència."

Segons dades de la Policia Nacional, aquest octubre s'han estat expedint, de mitjana, 1.518 cites diàries a tot Catalunya, davant les 1.037 de l'any passat. A Barcelona ciutat han estat 410 cites diàries, mentre que a l'octubre del 2019 en van ser 312.

En una entrevista a TV3, el subdelegat del govern espanyol a la província de Barcelona, Carlos Prieto, nega que ara mateix hi hagi una situació de col·lapse en els tràmits d'estrangeria i assegura que estan en disposició de doblar les cites prèvies aquest mes de novembre:

"Estem ampliant el nombre de cites, de manera que podrem aconseguir, entre novembre del 2019 i novembre del 2020, doblar les cites expedides."

 

 

Un sistema informàtic "arcaic"

Quan un estranger ha de renovar la seva documentació i la de la seva família, ha de demanar una cita prèvia independent per cada una de les persones que han de completar el tràmit. D'aquesta manera, una família de quatre membres necessita quatre cites diferents cada vegada.

Una de les reivindicacions que s'arrosseguen des de fa anys, des de les entitats socials i també des dels mateixos professionals de les subdelegacions i comissaries, és que cal que es canviï el programa informàtic perquè es puguin demanar cites múltiples.

"És un sistema molt dificultós, molt arcaic. A més de no deixar agafar cites múltiples, les bases de dades no es comuniquen entre administracions", es queixa Manuel Rosales, secretari provincial de la Confederació Espanyola de Policia a Girona.

El software permet agafar, alhora, més d'una cita en comissaries diferents. Un fet que, assenyala Rosales, provoca que, a la pràctica, se n'acabin malgastant.

Davant d'aquestes queixes, i tot i no concretar terminis, el subdelegat del govern espanyol, Carlos Prieto, assegura que s'està fent un gran esforç per millorar el sistema informàtic i que aviat s'aniran incorporant les millores.

 

Cartell d'una oficina d'estrangeria indicant que només s'atendrà amb cita prèvia
Cartell d'una oficina d'estrangeria indicant que només s'atendrà amb cita prèvia

 

Els fraus que hi pugui haver, s'han de denunciar

La dificultat de trobar una cita prèvia ha fet aflorar intermediaris que ofereixen passar hores davant d'un ordinador fins a trobar-la, a canvi de quantitats econòmiques que es poden moure entre els 10 i els 200 euros. Fins i tot, en xarxes socials com Wallapop.

També augmenten, cada vegada més, les especulacions sobre si des de l'administració algun treballador dona informació a terceres persones, com advocats o locutoris, sobre l'hora en què s'alliberen les cites.

El cert, però, és que, fins al moment, el cos de Policia Nacional cita, només, la detenció d'un ciutadà el 31 d'octubre del 2019 per haver intentat subornar un funcionari de la subdelegació del govern espanyol a Barcelona. Prieto anima qualsevol persona que pugui tenir constància de possibles fraus a denunciar-ho.

 

La frustració dels funcionaris i policies

Per a les persones que estan a l'altra banda del taulell a l'hora de seguir els tràmits d'estrangeria, les cues que es fan a l'exterior de la subdelegació a Girona, a l'Oficina d'Estrangeria de Barcelona o a la Comissaria de la Verneda també tenen efectes directes en el dia a dia.

"Per al treballador públic és anar-se'n a casa en un estat de tensió i frustració només pel fet de veure que no es pot fer la feina", diu Rafael Sánchez, president de la CSIF a Girona.

Per la seva banda, Manuel Rosales lamenta els casos de persones que recorren 100 o 200 quilòmetres per arribar a la seva comissaria i que, per qualsevol limitació informàtica o falta de document, se n'han de tornar sense la seva targeta:

"Que una persona vingui i no pugui endur-se la TIE, que implica no poder escolaritzar els fills, fer exàmens o accedir a ajudes, a mi em sap molt de greu."


L'Associació Catalana de Professionals de l'Estrangeria ha iniciat els tràmits per interposar una demanda judicial contra la subdelegació del govern espanyol a Barcelona en amparament del dret a tenir documentació a més de 200 persones afectades que no troben cita.

ARXIVAT A:
Policia NacionalMigracions
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut