Per què pinten al metro els grafiters? Actuen amb violència? Ells s'expliquen

Cada dia, els grafiters actuen de dos a tres cops, de mitjana, als combois de metro, trens i Ferrocarrils de la Generalitat. Per a TMB, la neteja de les 1.300 pintades dels seus vagons va representar 1,2 milions d'euros, només l'any passat.

El nombre de denúncies per grafitis en metros, trens i ferrocarrils no para de créixer. El Jabato és un dels grafiters. Ha pintat a metros de mig món https://t.co/UYdONmfedU #Play324 pic.twitter.com/T3BMwIZCS8

— 324.cat (@324cat) December 9, 2018

Però el fenomen, sumant-hi les despeses de vigilància, la reparació dels danys, les pèrdues ocasionades per les interrupcions del servei i les actuacions judicials, costa 6 milions d'euros l'any, segons TMB.

El 4 de novembre, l'agressió d'un grup de grafiters a diversos passatgers a l'estació de Maragall va reobrir el debat sobre l'augment d'aquesta activitat i un increment d'incidents violents.

El fenomen no és nou i s'estén als combois de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat. Des del 2015, fer un grafiti no està penalitzat com a delicte; és una falta administrativa.

Segons els Mossos, això va motivar que a partir del 2016 el nombre de denúncies comencés a augmentar. Actualment, es reben 3.500 denúncies l'any dels operadors ferroviaris per pintades. Però, d'aquestes denúncies, són una desena les que inclouen amenaces o coaccions, i només una o dues per fer parar un tren en marxa.

"Cal molta gent per aturar un tren en marxa. Són molt pocs aquests fets, però ens preocupen. Aquí ja parlem d'activitat delictiva", afirma l'intendent Joaquim Bayarri.

Tapat amb una bufanda i una gorra que llueix un grafiti seu i un vagó del metro de Barcelona, el "Jabato" (nom amb què firma), amb més de 30 ciutats pintades a les espatlles, detingut a Sofia, Praga i Nova York, mostra sorpresa per aquest episodi. Nega que els grafiters, que es fan dir "escriptors", siguin violents.

"La majoria d'escriptors som gent pacífica, el nostre objectiu és pintar. Potser hi ha nois que porten dos dies pintant, i aquests van a ‘liar-la'. Però amb tots els anys que porto pintant, els casos violents que he presenciat els puc comptar amb els dits de la mà."

El relat des de TMB és un altre. Constaten "un increment preocupant d'actuacions dels vàndals" contra trens en servei els últims temps, amb intimidació a empleats o passatgers. "Si anteriorment fugien al ser descoberts, ara, aquests grups van armats amb barres de ferro o esprais de gas irritant, i arriben a agredir qui s'oposi als seus desitjos. Un comportament greu i del tot intolerable".  

"Si ens enxampen, fugim"

Per al Lucas, un exgrafiter que fa cinc anys que ja no pinta de manera il·legal, pintar al metro implicava un repte, però mai violència.

"Jo el que vull és pintar. No vas a pegar a ningú. Però com que saps que si vas de "bon rotllo" l'altre t'intentarà agafar... doncs la solució és, vaig de "mal rotllo" i a veure qui és més valent."

"Quan ens veuen, marxem corrents, perquè ens juguem que ens agafin. Com a màxim, aguantem dos minuts si estem acabant una peça, per poder fer-hi la foto. Ni m'enfronto ni res; jo veig els vigilants i hi parlo. Els dic: "No et ratllis, ja marxo", afirma el "Jabato", que entén que els vigilants que el volen detenir només estan fent la seva feina.

"Com més dificultats, més galons"

Els grafiters afirmen que no tenen un sentiment de culpabilitat pel que fan, i reconeixen que darrere de cada incursió al metro hi ha tot un treball previ. Asseguren que esquivar els vigilants o els guàrdies és al mateix temps un incentiu i un mèrit.

"Es planifica i requereix molt d'entrenament i coneixement: hi ha càmeres de seguretat, has de pensar com les esquivaràs, no és gens senzill. Tu tens clar el que vas a fer i qui es posi pel mig ja s'apartarà. És més, et diria que dona més galons explicar: ‘Ens ha passat això, i ens ha sortit bé.'", apunta el Lucas.

En el que coincideixen tant autoritats del transport com grafiters és que l'activitat no té cap vocació artística, sinó que es tracta d'actes vandàlics.

"Pintar il·legalment jo no ho veig com un art; en el fons jo crec que és únicament vandalisme i nosaltres ho sabem", conclou l'exgrafiter.

"És una manera de saltar-nos la llei i tanta imposició, perquè no estic d'acord amb les lleis i el govern que tenim. És la meva manera, també, de protestar contra el sistema. Sí, és vandalisme, però no faig danys personals, no em considero un delinqüent", diu Lucas, que assegura que ni busquen un enduriment de la llei ni pensen que seria una solució.

"He pintat a llocs on et jugues la presó, o unes multes que no les podràs pagar. Per mi, tot el que m'aporta contraresta aquest risc."

El "Jabato" fa més de 20 anys que pinta metros i trens. Va començar amb 13 anys. Ara acumula causes pendents per accions i danys.

"Vaig començar a conèixer gent que pintava. Jo era un nen en realitat, i una mica per no pensar en els problemes que tenia a casa em vaig connectar a això. Era una necessitat per a mi, fer una cosa que em desconnectés de la meva realitat. Hi vaig trobar la meva família, per dir-ho d'alguna manera, en el grafiti, els meus amics…"

A més de pintar trens de manera il·legal, el "Jabato" és pintor de cases i façanes professional i té dos fills. Ha arriscat molts cops la seva vida per pintar als metro, però la seva pitjor experiència va ser a Nova York.

"Ens van veure i ens van deixar fer. Vam estar pintant 5 dies seguits i aleshores, de cop, se'ns van creuar dos cotxes. Els policies, pistola en mà, ens van llançar a terra, ens van posar les manilles i ens van dur a comissaria."

Entre els tres que ho van fer, van haver de pagar una fiança de 15.000 dòlars i multes de 10.000 dòlars. Però això no el va dissuadir d'acomplir el seu objectiu.

"Volia fer-me un vagó sencer. I el vaig fer després que m'agafessin, jugant-me ser reincident i jugant-me la presó."

"El que vols, simplement, és reconeixement, que es vegi el teu nom i que la gent sàpiga que tu has fet això; que la gent et comenci a dir: 'Hòstia, que guay!'"
 

El Lucas assenyala que aquest reconeixement tot sovint arriba a través de les xarxes socials, i com juguen un paper determinant. "Comences a tenir likes i comentaris, i gent que et vol conèixer... i tu, que sempre has sigut una persona mal considerada, a qui molts cops feien el buit a classe perquè eres el que la liava... ara, de sobte, ets gairebé una estrella, per dir-ho així, això és un reconeixement superheavy."

La recerca de nous reptes i la sensació de perill per a la pròpia vida formen part també dels motius que citen i que els mantenen enganxats.

"He arriscat la vida molts cops, per caigudes, per baixar per un lloc amb una corda, o per exposar-me a una pallissa i que em deixessin mig mort."

"Una vegada recordo que vam entrar a la Línia 5, a la Vall d'Hebron, ens va veure seguretat, van trucar a la policia, als bombers, a tot Déu. Em perseguien i vam fugir pels falsos sostres. Van haver de tancar l'estació. Deien que hi havia perill per als passatgers. Per això em demanen danys i escàndol públic."

El "Jabato" també reconeix que més d'una vegada s'ha vestit amb la roba dels treballadors de la xarxa ferroviària per accedir a les instal·lacions, però que a l'anar a cara descoberta l'han reconegut.

"El que passa és que hi ha una part de mi que no vol canviar. És que no vull.  He canviat moltes coses de la meva vida, però això, no ho vull canviar."