Obrir nous negocis en plena pandèmia, tota una odissea

La frenada econòmica del coronavirus ha agafat tothom a contrapeu, però ha estat especialment complicada per a aquells que tenien previst inaugurar una botiga o un restaurant i no ho van poder fer per l'estat d'alarma.

Després de fer una forta inversió per poder posar en marxa el negoci, han seguit pagant crèdits i lloguers sense obtenir encara cap ingrés.

La situació tampoc ha estat fàcil per a aquells que sí que van poder inaugurar perquè venien productes essencials, però no van rebre l'afluència de visitants que haurien tingut en condicions normals.

Evitar contractar gent

En un context totalment inesperat fa tres mesos, ara el sector del comerç augura que un de cada tres negocis haurà de tancar a causa de la crisi. De fet, molts ja han abaixat la persiana, com una botiga de complements del barri de la Sagrada Família, que acabava de reformar el local.

Després d'invertir-hi 15.000 euros, Xavier Vila, propietari del bar Stewart, ho tenia tot llest per inaugurar el seu petit bar al barri de la Sagrada Família a mitjans de març, però va arribar l'estat d'alarma i no ho va poder fer.

Més de dos mesos després, la setmana passada va poder obrir amb dues de les quatre taules que té a la terrassa, però li entren molts menys diners del que havia previst, i ara mateix els números no li surten.

"La situació ha trastocat el pla de negoci -explica- i ara no tenim gaire clar quin pla de negoci podem realitzar. El que ara sí que no faré és contractar la gent que tenia prevista. Hauré de fer jo més hores, més sacrifici."

Condonació del lloguer

El propietari del local va perdonar-li el lloguer de l'abril i mitja mensualitat del maig. Això l'ha ajudat a aguantar fins que ha pogut posar en marxa el bar a mig gas.

Altres negocis, però, no han tingut aquesta sort, i això els ha posat en una situació econòmica molt delicada en un moment en què encara no havien ni arrencat l'activitat.

El 27 de març els carrers de Sabadell, com els de la resta de Catalunya, eren pràcticament un desert. I va ser en aquest context que va obrir portes una botiga d'alimentació a granel, sense residus, on també venen productes higiènics biodegradables. Per a Daniel Galende, soci fundador botiga Etikal Market, ha estat molt dur.

"Ja teníem el local a punt. Ho teníem tot comprat-diu-, tot fet, no quedava més remei que tirar endavant, obrir i veure què passava."

A l'estiu, esperen canvis

Els primers mesos han facturat menys de la meitat del que havien previst. Han notat, però, que a mida que avança la desescalada, tenen més clients, i confien que a l'estiu ja els comencin a sortir els números.

"Actualment estem assumint, mes a mes, un lloguer, un sou i un préstec bancari, i no estem guanyant prou com per pagar tot això que gastem. Però creiem que en els pròxims mesos podrem començar a facturar més i no tenir pèrdues mes a mes."

Mentre uns engeguen nous negocis, a molts altres la crisi del coronavirus els ha empès cap al tancament. De fet, segons una enquesta feta per l'associació comercial Barcelona Oberta, l'aturada econòmica de la pandèmia provocarà el tancament d'un de cada tres comerços i restaurants.

És el cas de la botiga de complements Danta, que en Juan Niubó va obrir el 2004 a tocar de la Sagrada Família. Ara el negoci s'ha vist abocat a la liquidació després de més de dos mesos sense ingressos.

Inversions en reformes

Va tancar portes l'1 de març per una reforma del local que es feia amb la intenció de rellançar la botiga, que no acabava de rutllar des de la crisi del 2008.

Les obres van durar només 15 dies, però, a causa de l'estat d'alarma, la botiga ja no va poder tornar obrir fins al maig. Quan finalment va reobrir, ja ho va fer amb el cartell de "liquidació per tancament" penjat a l'aparador.

"La crisi del 2008 sumada a aquesta crisi sanitària fa que la botiga ja no sigui viable a nivell econòmic."

A diferència del bar d'en Xavier Vila, la propietat del local no li ha perdonat ni un cèntim del lloguer. A més, no li han concedit el crèdit ICO que havia demanat.

Tot i que ara ha de tancar, veu el futur amb il·lusió i esperança. I és que ha decidit dedicar-se plenament al que fins ara li ocupava només una part del seu temps: la pintura. Confia guanyar-se la vida amb els seus quadres, perquè "les segones oportunitats existeixen", assegura.