Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Mor per les ferides de bala al camp de batalla el president del Txad durant 30 anys

A Idriss Déby, principal aliat d'Occident contra el jihadisme a l'Àfrica central, el substituirà al capdavant del país el seu fill

Actualitzat
TEMA:
Àfrica

El president del Txad, Idriss Déby, ferm aliat d'Occident a l'Àfrica central, ha mort després de ser ferit de bala durant els combats contra milicians rebels a la frontera amb Líbia. Déby, de 68 anys, feia tres dècades que era al poder

"El president Idriss Déby Itno acaba d'exhalar l'últim alè mentre defensava la integritat territorial al camp de batalla", ha anunciat el portaveu de l'exèrcit, el general Azem Bermandoa Agouna, que ha proclamat que, "com fa cada vegada que les institucions republicanes són greument amenaçades, es va posar al capdavant dels combats heroics contra les hordes terroristes procedents de Líbia".

Déby ha mort el mateix dia que la Comissió Electoral Nacional Independent el proclamés guanyador de les eleccions presidencials de l'11 d'abril, quan va guanyar amb el 79,32% dels vots i li van atorgar un sisè mandat al capdavant del país.

Els comicis es van celebrar en calma, però aquell mateix dia rebels del Front per l'Alternança i la Concòrdia al Txad (FACT, en les seves sigles en anglès), procedents de Líbia, van fer una incursió al territori amb l'objectiu de derrocar Déby.

 

Una mesa en la jornada electoral al Txad, l'11 d'abril passat
Una mesa en la jornada electoral al Txad, l'11 d'abril passat (EFE / Joel Kouam)

 

Rebels que havien format part de l'exèrcit

El FACT, amb seu a Líbia, es va crear l'abril de 2016 durant una escissió de la Unió de Forces per a la Democràcia i el Desenvolupament, liderada per l'opositor Mahamat Nouri. Avui està format per uns 3.000 combatents, la majoria joves de l'ètnia gorane, la mateixa de l'expresident Hissène Habré, el mandatari derrocat per Déby el 1990.

Les informacions que arriben els últims dies del Txad són confuses. Els rebels del FACT van assegurar que controlaven la provincia de Tibesti, al nord del país, i el cap de setmana van proclamar el control de Kanem, a l'oest. L'exèrcit, però, ho va desmentir i va anunciar que havia matat més de 300 rebels i n'havia detingut uns 150 a Kanem, unes notícies que els rebels neguen. Els combats que recorden els atacs rebels de l'any 2008, quan una coalició insurgent va estar a punt de derrocar Déby.

En plena onada d'enfrontaments, els Estats Units van ordenar dissabte que tots els diplomàtics no essencials de l'ambaixada al Txad abandonessin el país davant la possibilitat d'atacs a la capital, N'Djamena.

 

El president del Txad, Idriss Déby, en una imatge de 2018
El president del Txad, Idriss Déby, en una imatge de 2018 (EFE / Abir Sultan)

 

Substituït pel seu fill

L'assassinat de Déby afegeix encara més inestabilitat a l'Àfrica. Després de la seva mort, s'ha constituït un consell militar de transició, dirigit pel general Mahamat Idriss Déby, fill del president assassinat. Aquest consell militar governarà durant els propers 18 mesos, després que s'hagin dissolt la Constitució, el govern i el Parlament.

La Constitució estipula que, en cas de mort del cap d'estat, el president de l'Assemblea Nacional ha d'assumir el poder i s'han de convocar eleccions en un termini d'entre 45 i 90 dies.

Les autoritats han decretat dol nacional durant dues setmanes i toc de queda a tot el territori estatal entre les sis de la tarda i les cinc de la matinada.

 

El fill i successor d'Idriss Déby, el general Mahamat Idriss Déby
El fill i successor d'Idriss Déby, el general Mahamat Idriss Déby (Reuters / Cheick Diouara)

 

L'estratega militar que va governar 30 anys el país

Nascut el 1952, quan el Txad encara era colònia francesa, Déby era cèlebre pels seus dots d'estratega militar. Després d'acabar el Batxillerat, va optar per la formació militar a l'Escola d'Oficials de N'Djamena i, més tard, va obtenir la llicència de pilot a França. En tornar al país, es va unir a les Forces Armades del Nord, liderades per Hisène Habré, que més tard va transformar la guerrilla en les Forces Armades Nacionals del Txad i va nomenar Déby com a comandant.

Déby va dirigir l'exèrcit i va demostrar les seves capacitats com a estratega fins el 1986, quan Habré el va enviar a París perquè perfeccionés els coneixements a l'Escola de Guerra. El 1988 va tornar al país i va ser nomenat cap de l'Estat Major de les Forces Armades i conseller militar del president. Des d'aquest càrrec, va tenir un paper important en el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Líbia i l'acord de pau de 1989.

L'èxit i la popularitat de Déby van ser vistos com una amenaça per Habré, que el va destituir. Aleshores, Déby va organitzar un complot per derrocar el president, però va fracassar i va fugir al Sudan, des d'on va fundar el Moviment Patriòtic de Salvació. Reunit al Sudan amb uns 3.000 opositors i dissidents, i amb l'ajuda de l'armament proporcionat per Líbia, es va sublevar contra Habré i, en només tres setmanes, el Parlament el va nomenar president.

Amb la restauració de la democràcia, Déby va anar revalidant el càrrec de president elecció rere elecció: 1996, 2001, 2006, 2011, 2016 i, finalment, 2021. Amb la intenció de mantenir-se en el poder, va eliminar el límit de dos mandats de cinc anys i, fa tres anys, va eliminar la figura del primer ministre.

 

Idriss Déby, a l'Elisi amb el president francès François Mitterrand, l'any 1991
Idriss Déby, a l'Elisi amb el president francès François Mitterrand, l'any 1991 (Reuters / Gareth Watkins)

 

Aliat d'Occident contra el jihadisme

En els darrers anys, Déby s'havia convertit en el gran aliat de França i els Estats Units al Sahel, especialment en la lluita contra el jihadisme. La presidència francesa ha declarat en un comunicat que, amb l'assassinat de Déby, "Txad perd un gran solidat i un president que va treballar incansablement per la seguretat del país i l'estabilitat de la regió durant tres dècades. França per un amic valent".

Les tropes del Txad, considerades les més potents de la regió, col·laboren amb l'operació francesa Barkhane. França ha fet una crida a una transició pacífica al país i ha ressaltat el "fort compromís" amb "l'estabilitat i la integritat del Txad".

Productor de petroli des de 2003, el Txad és un dels països més pobres del món, situat al lloc 187 de 189 en l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides. Tanmateix, Déby va fer que el país destini prop del 30% del pressupost a la seguretat.

En el moment de la mort, era el setè governant no monàrquic amb més temps en el poder, un rànquing encapçalat pel líder del Camerun, Paul Biya.

 

Idriss Déby, durant una cimera de la Unió Africana (EFE / Daniel Irungu)
ARXIVAT A:
Àfrica Jihadisme

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut