Mor el llegendari actor francès Jean-Paul Belmondo als 88 anys
Icona de la Nouvelle Vague, Belmondo va passar al cinema convencional a mitjans de la dècada dels 60 i es va convertir en un dels principals herois d'acció i comèdia a França
L'actor francès Jean-Paul Belmonodo ha mort a casa seva als 88 anys, segons ha avançat l'agència de notícies France Press. "Feia temps que estava molt cansat. Ha mort tranquil·lament", ha dit el seu advocat.
Jean-Paul Belmondo va ser una de les icones de la Nouvelle Vague francesa. S'inicia en el cinema en la dècada dels cinquanta, quan participa en una desena de pel·lícules d'escassa rellevància.
El 1960 Jean-Luc Godard l'escull per protagonitzar "Al final de l'escapada", un dels pilars fundacionals del nou cinema francès. Amb aquesta pel·lícula, l'actor esdevé una estrella del cinema de la nit al dia.
Durant els anys seixanta, Belmondo -que rivalitza amb Alain Delon com a galant i actor destacat- arriba a protagonitzar 34 pel·lícules.
Alterna el cinema d'autor, a les ordres de directors tan prestigiosos com Resnais, Chabrol, Truffaut o De Sica, amb films d'acció en què la seva complexió atlètica i el seu passat com a futbolista i boxador encaixen perfectament.
A més, Belmondo es nega sistemàticament a ser substituït en el rodatge d'escenes perilloses i es converteix ell mateix en un especialista.
Els anys setanta comencen amb "Borsalino" i suposen el punt més àlgid del seu èxit comercial. Durant vint-i-quatre anys seguits, l'actor aconsegueix que totes les seves pel·lícules superin el milió d'espectadors a França.
La ratxa d'èxits encadenats acaba a finals dels vuitanta, i a partir dels noranta disminueix significativament la seva participació en el cinema.
En total, Belmondo, que algú va definir com un "barrut simpàtic", protagonitza una norantena de pel·lícules, la major part de les quals notables èxits de taquilla. Entre els films més destacats, "Pierrot el boig", "La ciociara", "L'imperi del lleó", "L'home de Rio" o "El rey del timo".
L'última pel·lícula de Belmondo és "Un home et son chien", de Francis Huster, el 2009.
Als anys 90, quan el cinema el deixa una mica de banda, torna als seus inicis teatrals. El 1999 té un infart a l'escenari de la ciutat de Brest i el 2001 un altre, a Còrsega.
Rep diversos premis en reconeixement a la seva carrera, entre els quals en destaquen alguns als festivals de Cannes i de Venècia.
