Sixto Rodríguez --Sugar Man-- després de l'èxit del documental (Reuters)

Mor Sixto Rodríguez, protagonista de la sorprenent història de "Searching for Sugar Man"

Per casualitat la seva música va arribar a Sud-àfrica, on, sense saber-ho, es va convertir en un símbol de la resistència antiapartheid

Judith Casaprima SaguésActualitzat

El cantautor nord-americà Sixto Rodríguez, més conegut com a Sugar Man, ha mort aquest dimarts als 81 anys, segons un comunicat a la seva pàgina web. El carismàtic cantant, oblidat durant molt de temps, va ressuscitar en el món de la música arran del documental guanyador de l'Oscar "Searching for Sugar Man" el 2013. 

"És amb molta tristesa que a Sugarman.org hem d'anunciar que Sixto Díaz Rodríguez ha mort avui a primera hora", es pot llegir en el comunicat que acaba amb la frase d'una de les seves cançons: "Potser avui m'escaparé..."

En la dècada de 1970, Sixto Rodríguez va publicar dos àlbums, ben rebuts per la crítica però ignorats pel públic dels Estats Units, i sense saber-ho es va convertir en un ídol a Sud-àfrica, Nova Zelanda i Austràlia.

Als anys 70, el carismàtic guitarrista i cantautor folk era una promesa

Una llegenda a l'altra punta del món

El 1968, dos productors havien viatjat a la ciutat per veure un intèrpret desconegut i carismàtic anomenat Sixto Rodríguez. Els havia captivat, van pensar que havien trobat un ídol de la música folk, un artista que els recordava Bob Dylan o potser encara millor. Estaven convençuts que el disc que van gravar amb ell, "Cold fact" seria una obra mestra. Malgrat les bones crítiques, "Cold fact" va ser un desastre comercial.

Després del fracàs discogràfic, Sixto Rodríguez va tirar la tovallola i durant anys es va guanyar la vida com a obrer de la construcció. El somni de cantautor s'havia esvaït per a aquest fill d'immigrants mexicans nascut a Detroit el 10 de juliol de 1942. Rodríguez va desaparèixer i va deixar un rastre d'històries de depressió i rumors que s'havia suïcidat.

Una còpia de "Cold fact" va arribar a Sud-àfrica i va convertir Sixto Rodríguez en una llegenda

Sense un duro a la butxaca i tirant endavant com podia la seva família amb tres fills, a principis dels 70 una còpia d'un dels seus discos va arribar a Sud-àfrica per casualitat.

Inesperadament, Sixto Rodríguez es va convertir en una icona musical i en un símbol de la resistència antiapartheid. La seva música amb lletres llibertàries es converteix en l'himne de la joventut blanca progressista contrària a la discriminació.  

L'èxit de la música era tan gran com el misteri que envoltava el cantant i durant anys van córrer llegendes esbojarrades, fins i tot que s'havia suïcidat immolant-se a l'escenari.

Aquesta efervescència li va proporcionar alguns "cops de sort", va dir Rodríguez, com els concerts que va fer el 1979 i 1981 a Austràlia. El músic es va sorprendre de veure que el públic se sabia de memòria les seves cançons. Tot plegat va durar poc i va tornar a sumir el guitarrista en l'oblit.

El 1968 uns productors van veure actuar Rodríguez a Detroit i van pensar que era el nou ídol de la música folk

Més famós que Elvis a Sud-àfrica

De tota manera, durant 20 anys, Rodríguez es va convertir en un artista molt conegut a Sud-àfrica i "Cold fact" va aconseguir el disc de platí. Tot i la seva enorme popularitat, la vida i mort de Rodríguez van ser tot un misteri per als seus fans.

A mitjans dels 90, el "detectiu musicòleg" Craig Bartholemew i el propietari d'una botiga de discos, Stephen "Sugar" Segerman, van decidir investigar la seva vida.

La seva recerca va ser més estimulant del que mai haurien imaginat: van descobrir sorpresos que era viu. Quan el va conèixer, Stephen Segerman recorda que li va dir: "A Sud-àfrica ets més famós que Elvis."

Van portar Rodríguez a Sud-àfrica, on va ser acollit com un heroi el 1998, per fer sis concerts amb les entrades exhaurides. Van tornar a sonar la seva guitarra folk amb els temes emblemàtics "Sugar Man" i "I Wonder".
 

Buscant Sugar Man

Fascinat per aquesta història, un jove director suec Malik Bendjelloul la va fer arribar a les pantalles gràcies a la seva perseverança. Hi va treballar durant tres anys sense cobrar ni trobar inversors que confiessin en el projecte. Va fer ell mateix les animacions i la banda sonora, tot i que no ho havia fet mai, i la va muntar amb Final Cut de forma casolana. 

Sixto Rodríguez --Sugar Man-- amb el director del documental, Malik Bendjelloul (Reuters)

El documental "A la recerca de Sugar Man" ("Searching for Sugar Man") va ser un èxit. La pel·lícula es va convertir en un autèntic fenomen que es va mantenir als cinemes durant mesos. Va recaptar gairebé tres milions d'euros de taquilla només als Estats Units. Entre els anys 2012 i 2013 va guanyar els premis internacionals més destacats, entre ells l'Oscar de Hollywood a la millor pel·lícula documental, i va estar en boca de tothom.

A la pel·lícula, Rodríguez sembla deslligat de la història, com si s'ho mirés tot plegat des de fora, i més aviat divertit pel reconeixement. Però també és evident la precària situació econòmica en la qual havia viscut tots aquells anys. De fet, Rodríguez no va veure mai un cèntim dels seus centenars de milers d'àlbums venuts a Sud-àfrica.

Sugar Man va actuar fa 10 anys, el juliol del 2013, a Barcelona (Reuters)


Després de l'estrena del documental, Sugar Man va fer diversos concerts a Europa i als Estats Units. A Barcelona, va actuar el 9 de juliol de fa 10 anys, el 2013, al Poble Espanyol.

També va ser artista convidat a actuar als famosos festivals de Coachella, a Califòrnia, i Glastonbury, al Regne Unit.

Sobre aquesta "increïble odissea" que ha estat la seva vida, Rodríguez va dir el 2008 que, malgrat tot, "sempre, durant tots aquests anys, no vaig deixar de considerar-me un músic".

ARXIVAT A:
Estats UnitsObituariCinemaMúsicaPremis OscarAustràliaNova Zelanda
Anar al contingut