Mobilització i referèndum, la proposta de Jordi Cuixart

Mobilització i referèndum. Aquesta és la proposta de Jordi Cuixart per tornar a votar sobre l'autodeterminació al més aviat possible. Des dels postulats de la lluita no-violenta i la desobediència pacífica, la proposta de "Tornar-ho a fer" es dirigeix a tota una generació que s'ha de formar, disposada a resistir i, si cal, preparar-se per anar a la presó.

El president d'Òmnium Cultural publica aquest dimarts el seu nou llibre, "Aprenentatges i una proposta", un recull de les notes i les reflexions fetes al dietari durant els anys de presó. No s'adreça tant als polítics, sinó a la societat civil:

"Necessitem que Catalunya celebri un referèndum al més aviat possible. Necessitem formar-nos perquè la propera vegada el resultat sigui diferent. Ni la presó ni l'exili poden ser un límit."

En aquest llibre, Cuixart no passa comptes amb ningú i vol preservar-se com a activista que té la capacitat d'aglutinar totes les ànimes de l'independentisme. No es mostra ni a favor ni en contra de la taula de negociació, hi passa de puntetes, però sí que creu que l'Estat no estarà mai disposat a cedir en res:

"Mai més aquest país tindrà ja la mateixa relació amb Espanya, perquè pega i és capaç d'arruïnar-nos econòmicament i, de moment, no hi ha hagut cap mostra honesta i sincera per part de l'Estat."

"Si la taula de negociació és incapaç d'escoltar la ciutadania, està condemnada al fracàs."

Cuixart té clar que la societat catalana i els polítics no estan ara en disposició de fer un referèndum, però afirma que cal preparar-se. Ho diu preveient també la possibilitat que pot obrir-se una etapa nova, també de lideratges, per a la qual diu que s'ha d'estar preparat perquè no torni a passar com el 3 d'octubre, en què, amb tothom al carrer, es va decidir dissoldre la mobilització i marxar cap a casa.

"Nous lideratges sense renunciar als que ja tenim. Puigdemont i Junqueras són un valor, evidentment."

Per Cuixart, el referèndum sense adjectius és el que genera consens; les discrepàncies arriben si se n'hi posen i d'aquí que, només amb la paraula "referèndum", quedi en l'aire si és pactat o unilateral. I fa una sèrie de preguntes en aquest sentit:

"Fins on estan disposats a mantenir el rei d'Espanya, els poders de l'Estat, els nivells de repressió abans d'encarar el conflicte? Quin nivell de desprestigi internacional es pot permetre pagar l'estat espanyol per preservar la seva força?"

Hi ha una tercera pregunta que va dirigida a la societat catalana, la qual considera que encara no està madura i posa deures:

"Quina capacitat de resistència estem disposats a mantenir? Quanta més gent a la presó?"

En el llibre, també reflexiona sobre les emergències climàtica, habitacional i energètica, però també parla dels moments més íntims, com ara la decisió de tenir un fill tot i estar tancat a la presó.