Madrid

Cuixart: "Estic convençut que ho tornarem a fer, pacíficament i serenament"

En la intervenció final del judici, el president d'Òmnium Cultural diu que no es penedeix de res i crida a la "mobilització pacífica, democràtica, permanent i cívica"

Irene VaquéActualitzat

Jordi Cuixart ha deixat clar, a l'inici de la seva intervenció final en el judici del procés, que no dedicaria aquests minuts a defensar-se, perquè ja l'havien defensat els seus advocats, ni a buscar cap reducció de pena, sinó a seguir la seva "veu de la consciència". Per això s'ha refermat "en tots els exercicis de drets fonamentals que han estat motiu de retret" en el judici.

El president d'Òmnium Cultural ha retret als fiscals que diguessin que no s'accepten les conseqüències dels actes. "No és veritat, mai he eludit la justícia, és la meva forma de ser", ha afirmat. I ha destacat que no es penedeix de res:

"No hi ha hagut cap mena de penediment. Tot el que vaig fer ho tornaria a fer perquè estic convençut que és el que calia fer."

De fet, al final de la intervenció, ha pronosticat amb un "ho tornarem a fer" que ha dit en català, que els catalans tornaran a passar per les urnes per decidir el seu futur:

"Sense acritud, prepotència i amb tota la serenitat els dic que estic convençut que ho tornarem a fer, i ho continuarem fent com fins ara, pacíficament, serenament i amb tota la determinació del món."

"Si la violència policial no va poder amb milers de persones l'1-O, algú es creu que alguna sentència farà que els catalans deixin de lluitar pel seu dret a l'autodeterminació? Estic convençut que no. Que seguiran lluitant pacíficament per exercir aquest dret." 

 

 

"No es pot deixar de protestar"

Cuixart ha recordat que la Fiscalia li ha retret que fes "crides a la mobilització permanent" i ha aprofitat el moment per fer-ne més:

"Quan t'acusen d'una cosa que és veritat, doncs què has de dir? Que sí. Que sí que ho vaig fer i és més, és que tinc gairebé l'obligació moral de tornar a fer-ho avui aquí. Catalanes, catalans, mobilització pacífica permanent, cívica, i que mai defalleixi, i que sempre sigui amb aquesta voluntat de millorar la societat."

"Sí, senyors fiscals, mobilització permanent, i sense cap tipus d'inconvenient, i dret a protesta davant tots els poders de l'Estat i és el que fèiem el 20S de manera democràtica, pacífica... Sí, una protesta. No estàvem d'acord amb una decisió, però ens limitàvem a fer tot el que pot fer un ciutadà del carrer, i és el que fèiem el 20 de setembre."

I ha afegit que cal continuar protestant perquè les noves generacions també ho puguin fer, perquè el que està en joc amb la sentència és la "qualitat democràtica de l'Estat":

"No es pot deixar de protestar, perquè és el motor d'avenç, que fa progressar les societats, els altres presos polítics, els nostres fills. Estem obligats a protestar per protegir aquest dret, perquè els nostres fills també puguin protestar el dia de demà."

 

"És cert, del resultat d'aquest judici depèn la qualitat de la democràcia de l'Estat espanyol. També a Vallecas, Pamplona o Vigo. El que es penalitzi a Barcelona s'hauria de penalitzar també a Madrid. Tots els demòcrates de l'Estat ens unirem en defensa de la democràcia i la llibertat d'expressió."

 

Cuixart ha reivindicat la desobediència civil, que ha remarcat que ha de ser "no violenta, perquè si no ja no podria ser desobediència civil", com a via per millorar les societats:

"Davant el dilema d'acatar una suspensió del Constitucional o l'exercici de drets fonamentals, sí, es van exercir els drets fonamentals. No sóc expert en dret constitucional, és més, no he anat ni a la universitat, però el que tinc molt clar és que quan una població exerceix la desobediència civil, el que està mostrant és el seu compromís amb la societat. No pot merèixer retret penal, això és un acte de coherència i de responsabilitat. I és un dels instruments més útils per avançar."

"No ataca tot un ordenament jurídic, sinó les lleis que considera injustes, i les decisions que considera injustes."

De fet, ha situat com a problema "l'obediència civil", que "permet que els migrants morin a les costes i es persegueixi la gent que els vol salvar" o que es faci un rescat a la banca "de 60.000 milions i alhora hi hagi 600.000 desnonaments", o que a Catalunya "una de cada quatre persones visquin en l'exclusió social" o que ell mateix s'assegui al banc dels acusats:

"L'obediència que permet que demòcrates aquí asseguts estiguem acusats per l'extrema dreta, colze amb colze amb l'Advocacia de l'Estat".

 

El president d'Òmnium Cultural ha recordat els seus fills quan, com ja va fer durant l'interrogatori, ha afirmat que la seva prioritat ja no és sortir de la presó:

"En aquests moments la meva prioritat com a president d'Òmnium Cultural no és sortir de la presó, encara que sí que entenc que és il·legítima perquè no sóc culpable de cap delicte. La meva prioritat és seguir lluitant i treballant per avançar en la resolució del conflicte polític. I aconseguir que els meus fills, els dos grans, el petit Amat, que veig créixer entre barrots, i un que, si Déu vol, a la tardor tindré, puguin viure en un país millor i més lliure."

 

El rei i els ferits de l'1-O 

En el discurs, ha fet un reconeixement a les persones que van votar l'1-O i s'ha alegrat que la Fiscalia hagi admès que hi va haver un miler de ferits aquell dia. "Ja era hora. Lamento els policies ferits, sense cap inconvenient, però que es reconegui que hi va haver 1.000 ferits és un acte de responsabilitat per part de la Fiscalia", ha afirmat.
 


També s'ha referit al discurs de Felip VI el 3-O, per lamentar que molts catalans van veure "com el rei renunciava al seu paper de concòrdia i avalava la brutalitat policial". Cuixart ha advertit que les imatges de l'1-O "duraran anys en la ment de la societat catalana" i ha considerat que el discurs del monarca va ser "una oportunitat perduda".

Cuixart ha alertat contra els intents de "deshumanitzar" l'independentisme. Ha advertit que ell no té ni tindrà enemics, ha considerat que en el judici s'ha arribat al punt que "alguns dels testimonis" de la seva defensa "no s'han pogut expressar amb normalitat" i ha demanat que es reconegui la "legitimitat" dels independentistes:

"Em nego a viure sense esperança, a deshumanitzar la meva vida i que les meves relacions s'hagin d'establir amb enemics, perquè no en tinc. Em nego a odiar ningú. No renunciaré mai a ser feliç i he descobert que no vaig néixer per ser forçat a odiar ningú. Hi ha un intent de deshumanitzar el moviment independentista de Catalunya i és responsabilitat de tothom entendre que és una opció legítima i que mereix tot el respecte."

El president d'Òmnium ha parlat durant els 15 minuts que tenia disponibles. La Fiscalia demana per a ell 17 anys de presó, per rebel·lió. 
 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut