Més interrogants que certeses després de l'acord entre JxCat i ERC

L'acord entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana per posar en marxa la legislatura, i que inclou dos punts, que la composició de la mesa del Parlament tingui majoria independentista i la voluntat d'investir Puigdemont president, deixa molts interrogants i incògnites obertes.

Investir Puigdemont

Aquest és el punt que encara està més obert. Tots dos partits estan d'acord que Carles Puigdemont ha de ser investit president, però ara falta trobar la manera de fer-ho.

JxCat apunta dues opcions: la via telemàtica, o sigui que Puigdemont faci el seu discurs d'investidura des de Brussel·les mitjançant alguna eina tecnològica, o que ho faci per la via delegada; això voldria dir que algun diputat fes el discurs en nom seu. Els serveis jurídics d'Esquerra estan estudiant quina té més possibilitats d'encaixar en el reglament del Parlament.

I què és el que diu el reglament? Doncs preveu la videoconferència en les comissions, però no diu res sobre una sessió d'investidura. Pel que fa al vot delegat, diu que s'aplica quan hi ha una indisposició greu.

Per tant, per investir Carles Puigdemont caldria una interpretació generosa tant dels lletrats del Parlament com de la mesa. De moment, ningú ha demanat formalment un informe als lletrats sobre els buits del reglament que genera la proposta de Puigdemont, però els serveis jurídics treballen intensament.

Aquest punt, doncs, encara no està tancat.

Composició de la mesa

Tot i que JxCat i ERC tinguin un acord perquè la composició de la mesa sigui de majoria independentista, han de sortir les sumes. I aquí és on hi ha una altra de les incògnites obertes: si el 17 de gener, dia de la constitució del Parlament, els independentistes tindran prou majoria per obtenir-ne el control.

Caldrà veure què passa amb els vots dels diputats electes que estan a Bèlgica o els que estan a la presó, en total 8 diputats, si no troben la manera que puguin votar a distància la composició de la mesa.

Sobre el paper, la suma de diputats de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP és de 70, per tant, tenen majoria davant de Ciutadans, PSC i PP, que tot i que sumessin els Comuns, arriben als 65.

Ara com ara, però, els números són uns altres. Els 70 diputats independentistes, en són en realitat 62, perquè hi ha 8 diputats electes que poden no ser presents al Parlament el 17 de gener i no se sap si podran votar d'una altra manera. Amb 62 diputats no tindrien majoria, si no és que almenys 4 diputats dels Comuns s'abstinguessin.

Però un altre escenari apunta que dels 70 electes del bloc independentista n'hi hagi realment 65, descomptant els 5 de Brussel·les i assumint que els 3 que hi ha a presó puguin anar-hi. En aquest cas, almenys un dels diputats dels comuns hauria d'abstenir-se, perquè els independentistes tinguessin majoria. Els comuns, doncs, acabarien tenint la clau.

La presència d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joquim Forn dependrà del jutge Pablo Llarena. Oriol Junqueras, per exemple, ha demanat al jutge que el trasllat a Can Brians -el centre de referència de preventius a Catalunya- i també permís de sortida per assistir als plens del Parlament.

Pels que són a Bèlgica, hi ha l'opció que la votació telemàtica o delegada, sigui impugnada. En el cas d'una investidura telemàtica, PP i Cs ja han anunciat que la recorrerien. Si és així, el rei sancionarà un president votat pel Parlament però que està en suspens pel Constitucional? Això podria dur a un escenari de bloqueig i eleccions. 

Segons l'acord a què han arribat JxCat i ERC, dos membres de la mesa serien de Junts per Catalunya, dos d'ERC, dos de Cs i un del PSC. I aquesta mesa seria la que hauria de convocar el ple d'investidura. 

Segons Ciutadans la mesa del Parlament hauria de reflectir els resultats a les urnes, però Podem ja hi ha tancat la porta. La CUP diu que no posarà pegues a investir un president republicà.

Què farà Forcadell?

Una de les preguntes que també plana en l'escena política és qui presidirà el Parlament. En l'acord entre Junts per Catalunya i Esquerra sembla que s'hi inclou que la presidència sigui per als republicans.

Sense cap nom tancat, però, tot indica que Carme Forcadell no acceptaria tornar a ser candidata a presidir la cambra. Algunes fonts apunten que Ernest Maragall, diputat electe per ERC, podria ocupar aquest lloc.

I Puigdemont?

L'interrogant que també plana des del 21 de desembre és si Puigdemont tornarà a Catalunya, amb la possibilitat d'anar a la presó, o bé optarà per quedar-se a Brussel·les, tot i que en repetides ocasions ha assegurat que vindrà. Dilluns, fonts del seu entorn, van afirmar que estaria disposat a tornar un cop fos investit president. 

Aquest divendres, justament, Carles Puigdemont reuneix a Brussel·les amb tots els diputats del grup de JxCat i llavors es poden concretar quins seran els pròxims passos. 

La nova legislatura es presenta, per tant, amb molts interrogants que els diferents partits ja estan tractant.