20120413_634699381734425719
Pancarta del candidat Omar Suleiman amb una estrella de David cobrint-ne la cara
El Caire

Massiva protesta d'islamistes egipcis contra candidats de l'antic règim

Les forces islamistes egípcies han demostrat aquest divendres el seu poder de convocatòria amb una multitudinària manifestació a la plaça Tahrir del Caire per rebutjar l'entrada a la carrera a la presidència dels candidats de l'antic règim. Desenes de milers de persones, la majoria seguidors dels Germans Musulmans i els grups salafistes, s'han concentrat a l'emblemàtica plaça entre lemes contra l'exvicepresident Omar Suleiman, que anomenen "candidat dels sionistes", i l'exprimer ministre Ahmed Shafiq.

RedaccióActualitzat
La participació d'aquestes dues figures de l'era de Hosni Mubarak en la contesa electoral ha despertat una gran polèmica a Egipte. Els islamistes d'aquest país s'han mobilitzat en massa contra els romanents de l'antic règim i fins i tot han llogat autocars per acudir, des d'altres províncies, a la multitudinària manifestació de la plaça Tahrir, on han predominat les banderes i pancartes dels Germans Musulmans i del seu braç polític, el partit Justícia i Llibertat. També s'han pogut veure moltes consignes de suport a la candidatura del clergue salafista Hazem Salah Abu Ismail i pancartes amb la amb la cara d'Omar Suleiman cuberta per l'estrella de David d'Israel, un clar símbol de rebuig a la candidatura de l'excap dels serveis secrets en temps de Mubàrak.

La Junta Militar que dirigeix ​​el país des de la renúncia de Mubarak, l'11 de febrer del 2011, tampoc s'ha escapat del rebuig d'una gran part dels congregats.

Els islamistes han demanat que els antics càrrecs del règim no puguin presentar-se com a candidats a les presidencials del 23 i del 24 de maig. De fet, la candidatura de Suleiman, presentada la setmana passada, va despertar totes les alertes entre els seus opositors, ja que es tracta d'una clara competència en la cursa electoral que pot aglutinar tant el vot antiislamista com el de les persones descontentes amb la violència i la crisi que viu Egipte després de la revolució.
Anar al contingut