Martín Villa intervenint en l'acte des del faristol
Martín Villa va protagonitzar una xerrada el 17 de gener a Madrid (Cézaro De Luca / Europa Press)

Martín Villa renuncia a la Medalla d'Or de Barcelona, que el TSJC obligava a retornar-li

L'Ajuntament ja treballava per tornar-ne a tramitar la retirada després de la decisió judicial, que anul·la l'acord del ple del 2017

RedaccióActualitzat

No caldrà donar-hi més voltes. Rodolfo Martín Villa ha decidit renunciar a la Medalla d'Or de Barcelona, segons un comunicat enviat a l'agència Europa Press.

La decisió del ministre de l'Interior durant els governs de la Transició es produeix després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que tombava la retirada d'aquesta distinció, decidida per l'Ajuntament de Barcelona el 2017.

L'Ajuntament de Barcelona va qualificar d'"aberrant" la sentència. El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, va assegurar que demostra la "impunitat" del franquisme i va alertar que "Barcelona no pot honorar franquistes".

Rabassa va destacar que la medalla va ser concedida a Villa l'any 1976 "en un plenari franquista" i, per contra, li va ser retirada el 2017 per una decisió democràtica.

De fet, els serveis jurídics de l'Ajuntament ja estaven analitzant, aquests dies, quines vies hi havia per evitar que l'exministre tingués cap distinció, i havien anunciat l'obertura d'un nou expedient.


Una medalla del 1976

Rodolfo Martín Vila, de 87 anys i que va formar part dels governs d'Adolfo Suárez durant la Transició, havia rebut la Medalla d'Or el 1976, després de cessar com a governador civil de Barcelona.

La retirada de la distinció va ser aprovada pel ple de l'Ajuntament de Barcelona el març del 2017 amb els vots a favor de tots els partits excepte el PP, que s'hi va mostrar contrari, i de Cs, que es va abstenir.

Pels tres magistrats que van signar la resolució judicial d'aquest dijous, no es pot retirar una distinció concedida d'acord amb un nou judici de valor o per raons d'oportunitat, perquè no ho contempla el reglament.

La sentència estimava el recurs d'apel·lació presentat pel mateix Martín Villa, en què s'assenyalaven defectes de forma en la revocació, però també negava la seva responsabilitat en l'empresonament del periodista Josep Maria Huertas Claveria o en els afusellaments del setembre del 1975, mentre va ser delegat del govern a Barcelona (1974-1975).

Entre els seus arguments, Martín Villa també es desvinculava de la violència policial a Vitòria el 1976, quan van morir 5 persones en una protesta i unes 150 van ser ferides de bala mentre era ministre.

"Les atribucions de responsabilitat no només són vagues i genèriques, sinó que, a partir de l'anàlisi detallada dels informes, ni tan sols se sostenen. La simple ostentació d'un càrrec no permet que se m'imputin tots els fets esdevinguts durant aquell període", argumentava.

Martín Villa està sent processat per aquest i altres casos per la jutgessa argentina María Servini.

 

ARXIVAT A:
Ajuntament de BarcelonaFranquisme
Anar al contingut