El TSJC obliga l'Ajuntament de Barcelona a retornar la Medalla d'Or a Martín Villa
El consistori ja ha anunciat que recorrerà la sentència, que compta amb el vot particular de dos magistrats favorables a l'anul·lació de la medalla
L'Ajuntament de Barcelona podria haver de modificar el seu reglament si vol retirar la Medalla d'Or de la ciutat a l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa. Una distinció atorgada el 30 de març del 1976 i que la corporació va decidir revocar en el ple del 31 de març del 2017.
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat aquella decisió política adduint que l'article 6 del reglament municipal del 2012 no contempla la revocació de distincions si no es produeixen fets coetanis desconeguts fins llavors o per actes o manifestacions contràries als motius que van justificar la concessió.
L'Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que recorrerà la decisió. Ho faran emparats per la llei de memòria històrica, ha explicat Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania. Ha afegit que posaran en valor tots els fets que han passat des d'aleshores, des del 1975 fins ara, que "apunten a la culpabilitat i a la participació de Martín Villa en tot el règim de repressió franquista".
El mateix exministre de l'Interior Rodolfo Martín Villa ha afirmat aquest divendres que renuncia a la Medalla d'Or de Barcelona, segons un comunicat que cita l'agència Europa Press.
La sentència
Pels tres magistrats que han signat la resolució judicial, no es pot enretirar una distinció concedida d'acord amb un nou judici de valor o per raons d'oportunitat, perquè no ho contempla el reglament.
La normativa del 2012 havia mantingut tots els honors i distincions concedits anteriorment basant-se en l'anterior normativa, dictada el 1950. Els magistrats consideren que no existeix habilitació normativa per revocar la distinció concedida i la decisió excedeix la previsió de la seva pròpia regulació.
La sentència estima el recurs d'apel·lació presentat pel mateix Martín Villa, que va recórrer la del juny de 2020, en què es desestimava la demanda del polític conservador. En les seves al·legacions, Martín Villa detecta defectes de forma en la revocació, però també nega la seva responsabilitat en l'empresonament del periodista Josep Maria Huertas Claveria o en els afusellaments del setembre del 1975, mentre va ser delegat del govern a Barcelona (1974-1975).
També es desvincula de la violència policial a Vitòria el 1976, quan van morir 5 persones en una protesta i unes 150 van ser ferides de bala, mentre era ministre. "Les atribucions de responsabilitat no només són vagues i genèriques, sinó que de l'anàlisi detallada dels informes, ni tan sols se sostenen. La simple ostentació d'un càrrec no permet que se m'imputin tots els fets esdevinguts durant aquell període", argumenta. Martín Villa està sent processat per aquest i altres casos per la jutgessa argentina María Servini.
