Manos Limpias i el reguitzell de denúncies arxivades: de la llei d'amnistia a "Los Lunnis"

Miguel Bernad, excandidat del neofranquista Frente Nacional i fundador de Manos Limpias, tornava a la càrrega fa tot just un mes. El Tribunal Suprem el va absoldre de les acusacions d'extorsió a diverses empreses i entitats bancàries. Tres anys abans, ell i el president d'Ausbanc havien estat condemnats a 4 i 8 anys de presó respectivament per exigir diners a les empreses en qüestió a canvi de retirar querelles judicials contra elles. 

Un cop absolt, Bernad podia reprendre personalment la seva tasca de flagell als tribunals. L'última acció, la denúncia contra Begoña Gómez, que, malgrat que --com ells mateixos han reconegut-- es basa en informacions de premsa que no saben si són falses, s'ha admès a tràmit, cosa que ha provocat que Sánchez congelés la seva agenda per rumiar-se si continua o no en el càrrec.

"Interposem tota mena de denúncies, davant les corrupcions polítiques o econòmiques que lesionin l'interès públic o general", asseguren a la web de Manos Limpias, una organització d'extrema dreta que s'autodefineix com a sindicat de funcionaris públics. 

Del titular al calaix

Miguel Bernad, que ara té 82 anys, la va fundar el 1995 i acumula una llarga llista de denúncies en casos mediàtics que, la majoria, passen dels titulars a un calaix. 

Una gran part han estat dirigides contra l'independentisme. Sense anar més lluny, el novembre passat Manos Limpias es querellava contra el president Sánchez per suposats delictes d'usurpació de funcions, prevaricació i suborn per l'acord amb ERC i Junts per la llei d'amnistia. El Suprem va rebutjar la denúncia.

Tampoc va prosperar la del 2020, contra la llavors consellera de Justícia, Ester Capella, pels permisos penitenciaris als presos del procés. Tampoc quan, el 2014, el pseudosindicat va portar als tribunals la convocatòria de la consulta del 9 de novembre i va demanar la il·legalització de l'Assemblea Nacional Catalana.

Ara fa dos anys, Manos Limpias també va denunciar el president Pere Aragonès i l'aleshores conseller d'Educació, Josep González Cambray, per la seva reacció a la sentència del TSJC del 25% de castellà a les escoles. La Fiscalia va arxivar-les, en considerar que no hi havia ni delicte de prevaricació, ni desobediència, ni amenaces o coaccions.

L'organització d'extrema dreta també ha apuntat contra el nacionalisme basc. El 2008 va denunciar Juan María Atutxa, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao per negar-se a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak. La justícia espanyola els va inhabilitar a tots tres, però l'europea ho va tombar.
 

Les denúncies més estrafolàries

Manos Limpias també es va personar en el cas dels EROs d'Andalusia, el 2011, i el cas Nóos, el 2012. Aquí va sumar el que per a ells va ser una gran victòria: la seva acusació contra Cristina de Borbó va permetre al jutge imputar-la.

En aquesta llista també hi inclouen el fet que, el maig del 2018, l'Ajuntament de Vic va col·locar la bandera espanyola al balcó de la Torre del Rellotge complint una sentència judicial arran d'una denúncia seva.

En el seu historial de causes mediàtiques, també hi ha denúncies estrafolàries com les que va presentar contra RTVE per mostrar un casament homosexual a "Los Lunnis"; contra l'exjugador del Barça Samuel Eto'o per dir "Madrid, cabrón, saluda al campeón"; contra tot el moviment del 15M per sedició; o contra la revista Mongolia per una portada satírica sobre el pessebre publicada el desembre del 2022.

Totes han acabat en res. S'haurà de veure fins on arriba la que ha provocat un terratrèmol en la política espanyola que, de moment, la Fiscalia ha demanat arxivar. O la que també acaben de presentar contra els fiscals que investiguen la parella de la presidenta madrilenya Díaz Ayuso, acusat de defraudar 350.000 euros amb factures falses, per la suposada filtració de dades de la causa.