Triomf de Lukaixenko a Bielorússia entre protestes i indignació per frau electoral
Uns 3.000 detinguts i gairebé un centenar de ferits en les protestes que qüestionen els resultats de les eleccions presidencials
Triomf de Lukaixenko a Bielorússia entre protestes i indignació per frau electoral

Triomf de Lukaixenko a Bielorússia entre protestes i indignació per frau electoral

Uns 3.000 detinguts i gairebé un centenar de ferits en les protestes que qüestionen els resultats de les eleccions presidencials

Redacció Actualitzat
Triomf de Lukaixenko a Bielorússia entre protestes i indignació per frau electoral
Manifestants marxen enllaçant els braços a Minsk (Reuters/Vasily Fedosenko)

Unes 3.000 persones han estat detingudes i gairebé un centenar han resultat ferides a Bielorússia en els enfrontaments entre la policia i els manifestants que protesten contra el president Alesandr Lukaixenko, al qual acusen de frau electoral.

Aquest diumenge, Lukaixenko s'ha proclamat guanyador sense esperar els resultats oficials de les eleccions presidencials, que s'han conegut aquest dilluns al matí.

 

 

Els resultats oficials, per tant, milloren una mica el resultat de la candidata opositora, Svetlana Tikhanóvskaia, que segons els primers sondejos oficials només havia obtingut el 7% dels vots.

Totes dues xifres, tanmateix, queden molt lluny del que havien pronosticat els analistes.

 

Recompte de vots a Minsk, la capital de Bielorússia (Reuters/Vasily Fedosenko)


En canvi, un recompte paral·lel de l'oposició dona el 80% dels vots a Tikhanóvskaia, que havia fet una crida a aturar la violència.

Aquest dilluns, després de fer-se públics els resultats oficials, Tikhanóvskaia ja ha anunciat que no reconeix la victòria de Lukaixenko.

La policia ha carregat contra els manifestants a Minsk, la capital, però també hi ha hagut enfrontaments a les principals ciutats del país.

 

Manifestants davant d'un ampli desplegament policial (Reuters/Dmitry Brushko)


Les forces de seguretat haurien fet servir bales de goma, canons d'aigua i fins i tot granades sòniques per dispersar els milers de manifestants que han sortit al carrer i han muntat barricades per denunciar frau als comicis.

 

 

Imatges difoses per mitjans locals mostren un vehicle policial envestint manifestants, acció que inicialment s'havia dit que havia causat la mort d'una persona.

 

Dos detinguts són conduïts a l'interior d'un vehicle policial (Reuters/Vasily Fedosenko)


Un representant del grup Primavera 96, de defensa dels drets ciutadans, ha explicat a l'agència Reuters que "hi ha almenys 120 detinguts, però això són dades inicials".

Més tard, el Ministeri de l'Interior de Bielorússia ha informat oficialment de la detenció d'unes 3.000 persones.

També s'ha confirmat que les protestes han causat gairebé un centenar de ferits, entre manifestants, policies i periodistes.

Lukaixenko s'ha referit als aldarulls que s'han produït durant la nit electoral i ha acusat diversos països d'estar-ne al darrera.

"Intenten controlar la situació des de l'exterior", ha assegurat, i s'ha referit a Polònia, la República Txeca, Ucraïna i, fins i tot, a grups que operarien des de Rússia.


La UE demana respecte als drets humans

Els representants de les institucions europees han lamentat aquest dilluns la violència utilitzada contra els manifestants a Bielorússia i han demanat que s'hi respectin els drets humans.

La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen ha remarcat que "ni l'assetjament ni la repressió violenta no tenen lloc a Europa".

Charles Michel, president del Consell, ha declarat que "la violència contra els manifestants no és la resposta".


Alemanya expressa "grans dubtes"

El govern d'un estat de la UE més contundent ha estat el d'Alemanya.

Sense arribar a l'extrem de no reconèixer els resultats, Steffen Seibert, el seu portaveu, ha assegurat que en té "grans dubtes", perquè considera que hi ha hagut "irregularitats sistemàtiques" i que no s'han complert els "estàndards democràtics mínims".

També ha lamentat que no s'hagi permès la presència d'observadors internacionals i la "violència" policial contra "manifestants pacífics".
 

Campanya marcada per la repressió

Tant la campanya com la jornada electoral han estat marcades per la repressió de l'oposició i les sospites de frau. Les eleccions s'han fet sense observadors internacionals i amb bona part de la premsa internacional vetada.

 

Dues joves votant a Minsk en les eleccions presidencials
Dues joves votant a Minsk en les eleccions presidencials (EFE/EPA/Tatyana Zenkovih)


Tot i això, hi ha hagut cues per anar a votar i la participació ha estat superior al 80%.

 

 

L'alt percentatge de vot per correu també ha fet augmentar les sospites, perquè l'oposició havia pactat no votar fins aquest diumenge. La detenció de la cap de campanya de Tikhanóvskaia, també ha encès l'oposició.

El règim ha fet un important desplegament policial a la capital, Minsk, en previsió de protestes opositores.

 

Control policial a Minsk per les eleccions
Control policial a Minsk per les eleccions (EFE/EPA/Tatyana Zenkovih)


26 anys de govern de mà de ferro

Fidel aliat del president de Rússia, Vladímir Putin, i conegut com l'últim dictador d'Europa, Lukaixenko s'ha mantingut en el poder des de 1994.

 

Aleksandr Luikaixenko somriu després de votar en unes eleccions que li donen la victòria (EFE/EPA/Tatyana Zenkovih)
Aleksandr Luikaixenko somriu després de votar (EFE/EPA/Tatyana Zenkovih)


Durant aquests 26 anys ha governat Bielorússia amb un control ferri dels mitjans de comunicació i amb repressió sense contemplacions de l'oposició.

 

La candidata opositora, Svetlana Tikhanóvskaia, en le moment de votar (Reuters/Vasily Fedosenko)


La seva rival aquest cop era Svetlana Tikhanóvskaia, una professora d'anglès de 37 anys sense cap contacte amb la política fins fa uns mesos. S'havia de presentar el seu marit, el bloguer Serguei Tijanovski, però el règim bielorús, com ha fet en eleccions anteriors, va eliminar de cop la possibilitat de presentar-se a tots els candidats opositors anunciats.

La Comissió Electoral Central també va rebutjar inscriure els principals candidats de l'oposició, l'exbanquer Víktor Babariko, el diplomàtic Valeri Tsepkalo.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut