L'OTAN desplega les forces de resposta ràpida per protegir els aliats en ple atac a Ucraïna
És la primera vegada que es desplega aquesta unitat per a la defensa col·lectiva: "Parlem de milers d'efectius", ha dit el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg
L'OTAN ha anunciat un desplegament de les forces de resposta ràpida per augmentar la defensa dels aliats en plena invasió russa d'Ucraïna. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ho ha explicat en una compareixença en què també ha promès "més armes per a Ucraïna, inclosos sistemes de defensa aèria".
Després d'una reunió entre els líders de l'aliança per videoconferència, Stoltenberg ha anunciat que "desplegaran elements de les forces de resposta de l'OTAN per terra, mar i aire per respondre-hi ràpidament" en considerar que la invasió russa d'Ucraïna és "l'amenaça més gran per a l'OTAN en dècades".
Atenció perquè l'OTAN, ara sí, es mobilitza de veritat davant amenaça russa.
Xesco Reverter (@xescoreverter) February 25, 2022
. Per 1r cop activa part Força Reacció Ràpida (té uns 40.000 soldats) i molts mitjans de terra, mar i aire.
.Seguiran armant Ucraïna.
."Putin va molt més enllà d'Ucraïna". pic.twitter.com/YQMDDze5Ag
Segons Stoltenberg, és la primera vegada que activen aquestes forces especials, que tenen unes 40.000 tropes. "Putin ha comès un terrible error estratègic", ha dit Stoltenberg.
"Ens hem de prendre això seriosament i és el que estem fent. Ara desplegarem les forces de resposta de l'OTAN per primer cop en una defensa col·lectiva. I parlem de milers d'efectius", ha dit Stoltenberg, que ha afegit que Rússia no sortirà reforçada del conflicte i que pagarà "un alt preu durant anys".
La força de resposta de l'OTAN és "una força multinacional altament preparada i tecnològicament avançada formada per components terrestres, aeris, marítims i forces d'operacions especials" que es poden desplegar ràpidament, segons l'aliança.
Els EUA, França, Alemanya i el Regne Unit contribuiran a aquest desplegament amb tropes seves.
"Hem d'estar preparats per fer més. Fins i tot si això vol dir que hem de pagar un preu, perquè estem en això a llarg termini", ha dit també amb relació a les sancions econòmiques que els aliats i la Unió Europea imposen a Rússia, incloses les sancions a Putin i Lavrov.
Finlàndia i Suècia, amenaçades
L'anunci de l'OTAN arriba després que Rússia hagi amenaçat Suècia i Finlàndia si ingressen a l'aliança militar. "L'adhesió de Finlàndia a l'OTAN tindria greus repercussions militars i polítiques" és l'advertència directa que ha fet el Ministeri d'Afers Exteriors rus en plena ofensiva bèl·lica a Ucraïna.
Aquesta amenaça directa indica que Ucraïna no seria l'únic objectiu de Vladímir Putin, que ara envia missatges intimidatoris a Finlàndia i Suècia per advertir-los de les conseqüències a què es veurien exposats si decideixen entrar a l'Organització de l'Atlàntic Nord.
Suècia i Finlàndia, d'altra banda, han participat aquest divendres com a països convidats a la cimera virtual de l'OTAN prèvia a la roda de premsa que ha fet Stoltenberg. "Aquesta crisi ens afecta a tots", ha dit el responsable de l'OTAN.
La resposta europea
A les amenaces de Rússia hi ha respost l'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, que ha dit que "tots els països són lliures d'escollir la seva política exterior i les aliances".
Per la seva banda, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha dit: "Rússia i Putin han de saber que es troben davant una comunitat internacional unida i forta que no acceptarà amenaces, ni a Ucraïna ni a cap país. Ucraïna no forma part de l'OTAN i per això no hi entren tropes. Qualsevol agressió a un membre de l'Aliança Atlàntica portarà a l'aplicació de l'article 5 del Tractat i la conseqüent resposta de l'OTAN."
