Localitzen 1.195 persones vivint al carrer a Barcelona, la xifra més alta

550 voluntaris de la Fundació Arrels fan 339 enquestes per conèixer la situació d'aquestes persones
Localitzen 1.195 persones vivint al carrer a Barcelona, la xifra més alta
Barcelona

Localitzen 1.195 persones vivint al carrer a Barcelona, la xifra més alta

550 voluntaris de la Fundació Arrels fan 339 enquestes per conèixer la situació d'aquestes persones
Actualitzat
TEMA:
Pobresa
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La Fundació Arrels localitza 1.195 persones vivint al carrer a Barcelona, en el recompte anual dels sensellar. Un total de 550 voluntaris de la Fundació Arrels han recorregut els carrers de la ciutat per conèixer, a través d'un qüestionari, la problemàtica dels sensesostre, elaborar-ne un cens i poder-ne atendre les necessitats. Els voluntaris han fet 339 enquestes.

Ferran Busquets, director de la fundació, considera que la xifra és molt alta i ha crescut respecte del cens de l'any anterior, que va comptabilitzar 831 persones.

"La xifra que hem tret ens ha espantat una mica. 1.195 persones dormint al carrer, una nit com la d'avui, és una xifra molt alta. Ens imaginàvem unes mil persones més o menys, però la xifra ha sigut molt alta. En haver-hi tants voluntaris i arribar a un espai més ampli de la ciutat, això ens ha fet detectar més persones."

La valoració de les dades recollides es donarà a conèixer d'aquí un parell de setmanes.

 

 


La xifra de persones que viuen al carrer ha crescut respecte a l'any anterior
 

 

Aquesta és la quarta edició de la iniciativa, que es fa des del 2016. La feina d'aquests anys permet, segons Busquets, passar de les percepcions a les certeses.

"Sabem que la gent s'està 3 anys i mig de mitjana de temps dormint al carrer; estem parlant d'uns 43 anys de mitjana d'edat que són al carrer, que el 30% de les persones reben algun tipus d'agressió, i així una sèrie de dades que ens permeten saber el que abans suposàvem, posar-li una mica més de rigor."

També destaca que aquestes persones viuen 20 anys menys de mitjana que la resta de la ciutadania de Barcelona. 
 


Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació
 

 

L'enquesta

TV3 ha seguit un grup de voluntaris. Han sortit de matinada i el primer cas el troben al Paral·lel. És una dona d'uns 45 anys, que es diu Juana i passa la nit en un portal amb un carret on porta les seves coses.

Els voluntaris li expliquen que li faran unes preguntes i ella hi accedeix. Són 34 preguntes d'una enquesta de vulnerabilitat. La Juana els explica que no té problemes, al carrer, però que el que més l'entristeix és la soledat.
 

 


La Juana és una de les persones que han contestat les 339 enquestes 
 

 

En acabar, li donen 5 euros i una guia amb informació i llocs on la poden ajudar. Segons un dels voluntaris, Joel Alicarte, no hi ha temps per a més.

"El poc temps que tenim per entrevistar no ens dona marge per poder aprofundir tant en la situació. Per això els donem recursos i esperem que li puguin donar un cop de mà i aprofundir més en les seves coses."

Els voluntaris han d'omplir un qüestionari d'observació per identificar l'estat de la persona sense llar, a partir del cos, la roba i el comportament, i apuntar-ne la localització a través d'una aplicació de mòbil.
 

 


Les persones que viuen al carrer han estat ubicades amb una aplicació de mòbil
 

 

És un èxit que la Juana hagi respost l'enquesta, perquè estadísticament les dones soles són les més reticents a fer entrevistes.

La feina dels voluntaris continua tota la nit buscant més sensesostre i escoltant les històries que hi ha darrere cada cas. 


Les dones, més vulnerables al carrer

El grup de voluntaris s'ha trobat amb un cas colpidor i que confirma que, en aquesta situació dels sensesostre, ser dona és una adversitat afegida.

"Ens diuen que el fet de ser dona al carrer encara és més dur que ser home, i encara sort de l'Alessandro, que encara el té, per protegir-la una mica. En aquest cas, és dur veure com hi ha tantes males notícies en una mateixa vida. És difícil de digerir."

 


Un dels objectius és conèixer la situació de les persones que viuen al carrer
 

 

Són una parella jove, un noi i una noia italians, que fa 3 anys que viuen a Barcelona, al carrer. Fugen de situacions familiars molt complicades.

"Ens ha impactat sobretot pels abusos sexuals que va patir des de ben petita per part del seu pare. Això la va marcar molt, va marxar d'Itàlia i encara sort que s'han trobat tots dos, i és el que ells deien: la unió fa la força. En aquest sentit, es tenen l'un a l'altre."

També es troben persones que es neguen a participar en l'enquesta. En aquests casos, es limiten a ubicar-los per poder anar-los a veure en un altre moment.
 

 


Hi ha persones que no han volgut respondre al cens ni al qüestionari
 

Més enllà del recompte, Busquets destaca l'objectiu de les enquestes per conèixer la situació d'aquestes persones i seguir-ne l'evolució, per atendre més bé el col·lectiu. Aquesta nit, 339 persones han contestat l'enquesta.

"Això els dona l'oportunitat d'expressar el que senten i el que saben, com es troben, i també permet avaluar quina és la situació de les persones que estan dormint al carrer. Veurem l'evolució, després de cinc anys, de quina és la situació al carrer."

 

Solucions per a un miler de sensellar

A l'espera de saber el recompte oficial, l'any passat hi havia prop d'un miler de persones dormint als carrers de la ciutat. Busquets assegura que el problema no disminueix i que amb els 800 nous habitatges socials no n'hi ha prou.

"No hi ha cap factor que indiqui que disminueix. Per què no baixa, aquesta xifra? Doncs perquè no estem fent els deures, això està clar." 

"El problema és: Què en fem, mentrestant, de les persones que dormen al carrer?" 

La Fundació Arrels proposa fer diversos espais, distribuïts per tota la ciutat, i reduïts, per a 10 o 15 persones.

"Mentre estem a l'espera d'habitatge, que tinguin alguna solució provisional on poder descansar, quedar lluny de les agressions i poder tenir una vida menys dura que al carrer, on viuen fins a vint anys menys que la resta de la ciutadania."

 L'entitat té un pis d'aquestes característiques al Raval, que anomena Pis Zero.
            
Per Busquets, la solució també passa per humanitzar aquestes persones.

"En el sentit de tenir una informació molt més fidedigna i una imatge molt gran de la barbaritat que estan patint mil persones cada nit a Barcelona. És molt important que el ciutadà o la ciutadana canviïn la mirada cap a aquestes persones, que no tinguin por de saludar-les, de parlar amb elles, i fins i tot de convidar-les a un cafè."

L'acció del cens s'enmarca en una campanya europea per erradicar el sensellarisme de carrer, en què participen 13 ciutats de diferents països.

ARXIVAT A:
Pobresa

VÍDEOS RELACIONATS