Lleida vol recuperar les pubilles "modernitzant-les", però sense dir com

L'Ajuntament de Lleida vol recuperar les pubilles per als actes oficials que organitza, sobretot a les festes majors. L'anterior govern, format per Esquerra, Junts i els Comuns, les va deixar de banda l'any 2019 perquè les considerava una figura "anacrònica" que degrada la imatge de les dones.

Ara l'Ajuntament socialista proposarà a les associacions de veïns i de joves de recuperar-les amb una versió "modernitzada", però sense concretar com. La Paeria vol que s'impliquin més activament en els actes en què participen i que els hereus també hi tinguin més presència.

Més d'un centenar de municipis de Catalunya, des de capitals de comarca fins a pobles petits, mantenen aquesta tradició, segons Foment de les Tradicions Catalanes, que té un web amb un cercador. Alguns només tenen pubilles i altres pubilles i hereus, unes figures que tenen un mandat d'un any i representen el municipi, sobretot en l'àmbit cultural.

Substituïen "la reina de les festes" de la dictadura

La figura de la pubilla es va instaurar als anys vuitanta per substituir la "reina de les festes" que hi havia durant la dictadura franquista.

Aquesta tradició agafa el nom dels seus representants d'una figura del dret civil català present a la societat catalana des de l'edat mitjana, els hereus i les pubilles, que es designaven per rebre una herència de manera exclusiva per no dividir el patrimoni familiar.

La designació d'un hereu o una pubilla d'una localitat es fa "amb la voluntat d'escollir algú que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d'un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular", segons expliquen des de Foment de les Tradicions Catalanes.

Generalment, les pubilles --i els hereus-- es proclamen per la festa major i cada municipi els escull segons les seves pròpies tradicions. Els certàmens, que originàriament s'assemblaven més a un concurs de bellesa i valors, intenten tenir cada cop més en comptes altres aptituds amb un examen de cultura general i una entrevista, per saber el vincle de la persona amb el poble que representarà.

Els hereus i les pubilles es vesteixen amb un vestit tradicional i participen en les festes i actes de cultura popular del seu municipi i d'aquells on es manté aquesta tradició i hi són convidats.

En el cas de Lleida, les pubilles participaven en actes de les festes de la ciutat, com l'ofrena al patró sant Anastasi, les Festes de Maig o el Dia de la Ciutat a la Fira de Sant Miquel.

L'equip de govern que hi havia al consistori fa quatre anys va considerar que el seu paper era merament "ornamental" i va decidir deixar de convocar-les als actes oficials, davant les queixes de les associacions de veïns i de les mateixes pubilles, que van dir que no eren "nines ni titelles" i van denunciar que ningú les havia avisat.

El consistori es va comprometre llavors a reunir-se amb la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida per buscar una fórmula que les dotés de més protagonisme, tant a elles com als hereus.