Truss ho ha anunciat des de Downing Street minuts abans de les 3 de la tarda
Truss ho ha anunciat des de Downing Street minuts abans de les 3 de la tarda (Reuters/Toby Melville)

Liz Truss dimiteix com a primera ministra del Regne Unit després de 45 dies

Les pressions del Partit Conservador forcen la dirigent britànica a deixar al càrrec, i abandonarà Downing Street quan es designi un successor

RedaccióActualitzat

Liz Truss ha anunciat que dimiteix del càrrec de primera ministra britànica, després de només 45 dies al capdavant del govern.

Truss ho ha anunciat des de Downing Street, en una compareixença que ha convocat aquest mateix migdia.

"Atesa la situació, no puc complir el mandat pel qual vaig ser escollida pel Partit Conservador."

Amb aquestes sis setmanes, s'ha convertit en la primera ministra amb el mandat més breu de la història del Regne Unit.

Ha explicat que ja ha comunicat al rei Carles III que renuncia com a líder del Partit Conservador, que haurà de tornar a elegir-ne un, a partir d'unes eleccions internes que, segons Truss, es faran la setmana que ve. Fonts del partit diuen que podria ser divendres 28.

És el mateix sistema pel qual va ser elegida fa un mes i mig i es va convertir en primera ministra, substituint Boris Johnson, que també va dimitir.

Truss justifica la decisió de marxar perquè no es veu amb cor de complir el mandat al qual ella mateixa es va comprometre: treure el país de la crisi econòmica.

La seva política erràtica ha provocat un fort cisma al seu partit i un augment sobtat de les expectatives de l'oposició. El Partit Laborista ja ha demanat que es convoquin eleccions al Regne Unit.

De fet, l'anunci l'ha fet després que reunir-se amb el president del comitè de diputats conservadors. Arriba només 24 hores després d'assegurar, dimecres al vespre al Parlament, que era una lluitadora i no es rendiria.

La pressió va augmentar el mateix dimecres, quan va dimitir la ministra de l'Interior, Suella Braverman, cosa que va debilitar de nou el lideratge de Truss.


Truss havia perdut suports i popularitat

Fa setmanes que creixien les veus demanant la dimissió de Truss, també dins del seu partit. La figura de la primera ministra ja estava molt tocada des que va cessar un dels principals aliats amb qui comptava, el ministre d'Hisenda, Kwasi Kwarteng.

Tot plegat, enmig d'una tempesta financera que va provocar l'anunci d'una retallada d'impostos que finalment va haver de retirar. A més, va perdre molta popularitat a les enquestes. 

Per tot això, fa només dos dies, Liz Truss va demanar perdó als britànics, en una entrevista a la BBC: "Vull acceptar la responsabilitat i demanar perdó pels errors que he comès".

En tot cas, també va afirmar que seria la candidata conservadora a les pròximes eleccions generals. Ja no serà així.


L'autodestrucció del partit conservador

Sembla que hi ha una mena de gen autodestructiu al Partit Conservador que el porta a devorar els seus líders, encara que hagin arribat al poder amb molt de suport.

És el cas de Margaret Thatcher, que va ser la primera ministra més longeva del segle XX, guanyadora de tres eleccions, i que va haver de retirar-se el 1990 per discrepàncies amb el seu partit en política fiscal i política europea. 

El successor, John Major, va aconseguir acabar el segon mandat, però nombrosos escàndols al voltant del govern i la falta de suport de molts conservadors, que el veien massa europeista, el van fer caure.

Després de tretze anys de premiers laboristes, David Cameron va arribar al 10 de Downing Street, però la seva decisió de convocar el referèndum del Brexit, del qual no era partidari, per satisfer els sectors més euroescèptics del seu partit va acabar arrossegant-lo.

John Major, David Cameron, Theresa May, Sir Lindsay Hoyle, Priti Patel i Boris Johnson (Europa Press/Stefan Rousseau)

La substituta, Theresa May, també va caure, precisament per la gestió de l'acord sobre el Brexit, repetidament desautoritzat pels conservadors.

La va substituir Boris Johnson, amb la victòria electoral més gran des de Margaret Thatcher. Però va perdre precipitadament el suport del seu partit pels escàndols del Partygate i la gestió de la pandèmia.

Es va veure obligat a dimitir, com també ho ha fet qui en va ser la successora, Liz Truss. A la primera ministra sortint, els tories l'han abandonat gairebé des del primer minut, amb el fracàs estrepitós dels plans econòmics que havia dissenyat.
 

Macron demana un retorn a "l'estabilitat"

Entre les primeres reaccions internacionals, han destacat les paraules del president francès, Emmanuel Macron, que ha afirmat des de Brussel·les que confia que el Regne Unit recuperi "ràpidament l'estabilitat".

En el pla personal, ha afegit: "Sempre em sap greu veure com un col·lega se'n va".

ARXIVAT A:
Regne UnitLiz Truss
Anar al contingut