Les eleccions als Estats Units, abocades a una batalla judicial pel recompte de vots?
El recompte del vot per correu, que pot decantar el resultat, continua en estats com Pennsilvània, Michigan, Nevada o Geòrgia
"Crec que és terrible que no puguem saber els resultats la mateixa nit de les eleccions". El temor de Trump s'ha confirmat. I les sospites que el president es declararia vencedor abans d'acabar el recompte, també.
L'escrutini s'allarga i els dos equips de campanya es preparen per a la batalla legal. Trump ha insinuat que hi podria haver frau en el recompte del vot per correu i amenaça de portar-ho al Tribunal Suprem. Biden accepta el litigi als tribunals, si hi arriba, però exigeix que es comptin tots els vots.
Però el desenllaç electoral es pot decidir en un grapat d'estats pendents del recompte del vot per correu, que ha estat de rècord a causa de la pandèmia.
5 estats dels 50 són decisius en el resultat: Pennsilvània, Michigan, Wisconsin, Nevada i Geòrgia.
La batalla ha començat per Wisconsin. L'administradora de la comissió electoral d'aquest estat ha avançat que Biden s'hi imposava per uns 20.000 vots. Una informació davant la qual l'equip de Trump s'ha afanyat a demanar un altre recompte de vots, abans que es confirmés oficialment la victòria. "El president està dins del marge per demanar un recompte i ho farem immediatament", ha afirmat el cap de campanya, Bill Stepien.
I immediatament després, la campanya de Trump envia aquest comunicat demanant "el recompte immediat" de totes les paperetes a Wisconsin després de rebre "notícies d'irregularitats". pic.twitter.com/ZPubXKnmFO
Geni Lozano (@EugeniaLozanoVi) November 4, 2020
També Michigan és objectiu de litigi. En aquest cas, l'equip de Trump ha demanat que s'hi aturi el recompte de vots, fins que puguin accedir al lloc on es fa l'escrutini per comprovar que el procés és net.
El president nord-americà tem que el vot per correu, que es preveu eminentment demòcrata, posi en perill el seu camí cap a un segon mandat.
Per això, Trump ha amenaçat d'anar al Tribunal Suprem i vol que s'aturi el recompte de vots a partir d'ara.
Un tribunal, per cert, amb majoria conservadora, i que el president ha aconseguit reforçar abans dels comicis amb el nomenament de la jutgessa Amy Coney Barrett.
El candidat republicà qüestiona els procediments estipulats en estats com Pennsilvània, on seran vàlids els vots que es rebin fins d'aquí tres dies, sempre i quan s'hagin enviat dins dels períodes legals.
Si el recompte no es resol les properes hores o dies, la situació pot desencadenar múltiples disputes legals i polítiques per tal de determinar un vencedor. La combinació de recursos judicials, representants dels estats i el paper del Congrés obre diferents vies possibles per resoldre un possible bloqueig.
En mans del Congrés
Si cap dels dos candidats obté una majoria dels vots electorals, la Cambra de Representants triaria el president. El Senat elegiria el vicepresident.
Un empat 269 a 269 també el resoldria el Congrés. Però sempre hauria de ser abans del 20 de gener, quan finalitza oficialment el mandat de l'actual president.
Si aleshores el Congrés no s'hagués posicionat, la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, exerciria la funció de presidenta dels Estats Units en funcions.
Que el Tribunal Suprem aturi el recompte
Els litigis que hi hagi en els diferents estats poden arribar finalment al Tribunal Suprem, tal com va passar amb les eleccions a Florida l'any 2000, quan el republicà George W. Bush va imposar-se a Al Gore per només 537 vots a Florida. Això, després que l'alt tribunal aturés un recompte.
Possibles divergències dels vots electorals
El sistema electoral estatunidenc es basa en un cos de 538 compromissaris que s'elegeixen als estats en funció de la població, conegut com a col·legi electoral. En la immensa majoria de casos, el candidat guanyador a cada estat, encara que només sigui per un sol vot, s'emporta tots els seus compromissaris amb l'objectiu d'arribar al nombre desitjat que el porti a la Casa Blanca: 270 vots electorals.
Normalment, els governadors dels estats certifiquen els resultats i ho comuniquen al Congrés.
Però alguns experts contemplen un escenari que afegeix incertesa: que en estats disputats com Pennsilvània, Michigan, Wisconsin i Carolina del Nord el governador de l'estat i la legislatura que hi governa presentin al Congrés vots electorals diferents.
Un escenari poc probable, i que presenta el dubte de si el Congrés hauria d'acceptar la llista electoral del governador o no tenint en compte els vots electorals de l'estat en qüestió.
Pot ser que Senat i Cambra de Representants no es posin d'acord, ja que una és de majoria republicana i l'altra demòcrata.
Els partits podrien demanar al Tribunal Suprem que resolgués la disputa, però no està clar que el tribunal acabés adjudicant com el Congrés ha de comptar aquests vots electorals disputats pels estats.
Abans d'endinsar-se en aquestes vies, el partit demòcrata confia que, quan acabi el recompte, Biden pugui arribar al voltant de 290 vots electorals, una vintena més dels necessaris per erigir-se president. Trump ha assegurat que es prepara per celebrar la victòria.
La clau la continuen tenint estats com Pennsilvània, Michigan o Wisconsin. Aquells que van catapultar Trump al Despatx Oval fa quatre anys. El recompte ja s'avisava que seria lent.
