Eleccions a Grècia: Nova Democràcia guanya, però haurà d'anar a una segona volta al juliol

El primer ministre grec i líder de la conservadora Nova Democràcia (ND), Kyriakos Mitsotakis, torna a guanyar les eleccions, amb un marge ample, però sense prou majoria per a governar en solitari. S'obre així la porta a una repetició dels comicis al juliol.

Amb més del 80% escrutat, Nova Democràcia treu un avantatge important al seu principal rival a la formació d'esquerra Syriza d'Alexis Tsipras. Però queda per sota dels 151 escons necessaris per tenir majoria absoluta.

Tot i que en aquesta jornada d'eleccions legislatives a Grècia aquest diumenge s'hi enfronten fins a 35 partits, només n'hi ha cinc o sis que podrien passar el primer tall del 3% dels vots necessaris per entrar al Parlament hel·lè.

Queden fora del Parlament la formació d'ultradreta NIKI, la formació antisistema PE i el partit de Yanis Varoufakis, que només ha aconseguit el 2,4% dels vots. 

Els col·legis han tancat a les sis de la tarda i els sondejos a peu d'urna ja perfilaven com a guanyador el partit de Mitsotakis.

Syriza podria intentar fer una coalició amb els socialistes i altres partits petits, però de facto hi ha molt poques possibilitats que prosperi. La formació d'esquerra, amb només un 20% dels vots, ha entomat una desfeta més gran que la que pronosticaven les enquestes.

El més probable, doncs, és que s'hagin de repetir eleccions al juliol, quan el partit que guanyi, presumiblement el conservador, rebrà un bonus de 50 diputats que li permetria repetir la majoria absoluta que tenia fins ara. 

Les enquestes feien preveure una segona volta

Els líders dels dos grans partits han votat al matí, sabent que les enquestes ja donaven avantatge al primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, però també que era molt probable que ningú aconsegueixi els 151 escons per formar govern i s'hagi d'anar a una segona volta, al juliol.

En concret, les enquestes pronosticaven un 32% dels sufragis per a la seva formació, Nova Democràcia, 6 punts més dels resultats previstos per a la coalició d'esquerres Syriza, del 26%.

Nova Democràcia, el partit de Mitsotakis, defensa receptes liberals, una reducció d'impostos i mà dura amb la immigració i arriba als comicis marcat per un escàndol d'espionatge a l'oposició i per l'accident de tren de principis de març, en el qual van morir 50 persones i va haver-hi desenes de ferits, que es va atribuir a un error humà però va deixar en evidència les deficiències de la xarxa ferroviària grega.

Syriza, la coalició liderada per Alexis Tsipras, també arrossega un llast des de fa gairebé deu anys: el fet que el seu líder va ser qui va signar, l'any 2015, les dures condicions del rescat imposat per la UE, en contra de la voluntat del país, que el va rebutjar en referèndum. Tsipras acusa Nova Democràcia de limitar als rics els beneficis de l'estabilitat recuperada amb l'esforç "de la gent corrent".

Els altres partits amb opcions d'entrar al parlament, segons les enquestes, són els socialdemòcrates Pasok-Kinal (que obtindrien un 9% del sufragi), el Partit Comunista de Grècia (amb un 6,5%), l'esquerra MeRA25, de l'exministre de Finances Yanis Varoufakis (amb un 3,5%), i el partit d'ultradreta Solució Grega (amb el 3,2%).

Els joves, amb el futur hipotecat, són la gran esperança del país

Els comicis han tingut aquesta vegada un aire especial, perquè són els primers en 14 anys --des de la crisi financera del 2009 i el primer rescat del 2012-- que no es viuen com un tot o res, amb el país al caire de la fallida i en mans de les retallades d'Europa. Uns comicis on els joves, que segons els economistes tenen el futur hipotecat, són la clau per a la recuperació del país. I és que tot i que Grècia ha recuperat creixement i ocupació en els darrers anys, el punt de partida per les retallades imposades per Europa és molt baix: el talent ha fugit i l'atur entre els menors de 24 anys és del 25%.

Mitsotakis s'ha presentat com l'"única opció" per garantir l'estabilitat i el creixement del país davant d'una esquerra dividida. Tsipras, per la seva banda, oferia formar un "govern progressista" amb els socialdemòcrates de Pasok-Kinal, que no han dit si l'acceptarien o no.