L'arquitectura hostil: així s'expulsa els pobres dels espais públics

L'arquitectura hostil o antipersones és el nom d'un estil d'urbanisme que té com a resultat l'expulsió de determinades persones dels espais públics. Per exemple, quan els bancs estan dissenyats per impedir que ningú s'hi pugui estirar.

Una pràctica que perdura des de fa dècades a moltes ciutats del món, i que perjudica sobretot les persones sense sostre.

L'exemple més evident d'aquest tipus d'arquitectura són les punxes al costat de les finestres perquè ningú hi pugui seure. Com explica Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació, n'hi ha a ciutats d'arreu del món i Barcelona no és cap excepció.

"Des d'Arrels Fundació hem detectat una cinquantena de punts on hi ha elements perquè la gent marxi. A l'edifici de la Seguretat Social de l'Arc del Teatre hi ha uns elements on hi havia gent dormint i ara no hi són."

La plaça George Orwell, a Ciutat Vella, des que es va reformar, és un altre exemple de disseny per excloure determinades persones, com diu José Mansilla, de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà.

"Té un disseny panòptic, des de qualsevol punt pots veure la resta de la plaça sense cap mena d'impediment, així la qüestió de la vigilància és més efectiva. No hi ha bancs. Aleshores la gent no pot seure i ha de consumir a les terrasses i acaba expulsant els comportaments que no són adients."

Xavier Rojas, usuari d'Arrels Fundació, creu que aquestes intervencions a qui més perjudica és a les persones sense llar com ell, que sovint passen desapercebudes.

"Abans hi havia un escaló que hi podies seure o descansar una estona. Ara, han posat això inclinat, i ara ningú pot seure. Fins que no trobes un lloc costa molt i quan el trobes no et vols moure perquè tens un lloc segur."

El director d'Arrels Fundació creu que s'estan vulnerant drets prohibint a la gent que pugui dormir al ras de manera "digna":

"Una persona està malament i a sobre l'hi estem posant molt més difícil. Li estem vulnerant el dret a poder passar una nit al ras amb un mínim de dignitat quan ja té un dret vulnerat, que és el de l'habitatge."

Els experts diuen que com més desigualtat social hi ha en una ciutat, més proliferen aquest tipus d'elements del disseny.

Des de l'Ajuntament ja treballen en la recuperació d'aquests llocs perquè la gent pugui estar on vulgui, com explica Janet Sanz, tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.

"Nosaltres a la ciutat el que estem intentant és donar-li la volta a tota aquesta arquitectura hostil que durant molts anys ha proliferat, segurament amb una obsessió de traslladar una certa criminalització de l'ús d'aquest espai públic. Ara el que fem és que les persones recuperin un espai que és nostre i que no exclogui cap activitat ni ningú."

José Mansilla, de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà, està convençut que "l'urbanisme és lluita de classes".

"L'urbanisme és lluita de classes, és la demostració en l'espai públic que hi ha classes socials diferents a qualsevol ciutat. No trobaràs la mateixa intervenció en llocs de la ciutat on viu gent benestant. Per exemple, els bancs que hi ha a rambla Catalunya són de fusta preciosa; la gent d'aquella part de la ciutat no permetria aquest tipus d'intervenció."