L'ACA preveu restriccions d'aigua a l'àrea de Barcelona al setembre, però no de l'aixeta

Hi ha 150 municipis catalans en alerta per la sequera i es preveu que, al setembre, si la pluja no canvia la situació, se n'hi afegeixin de l'àrea metropolitana. Declarar l'estat d'alerta comporta restriccions en l'ús de l'aigua, malgrat que l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) deixa clar que no es preveuen limitacions en l'aigua de l'aixeta.

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", el director de l'ACA, Samuel Reyes, ha afirmat que, tal com estan ara els pantans, es preveu declarar l'alerta a l'àrea de Barcelona al setembre:

"Els indicadors marquen una tendència a la baixa dels embassaments, i a l'estiu és quan més es consum hi ha, també tenim les campanyes de reg amb un consum important d'aigua.

En l'àmbit metropolità veiem que, de cara al setembre, estem acabant d'analitzar si a mitjans o finals de mes, es declararia l'alerta. Això suposa limitacions en certs usos, tot i que l'aixeta no tindrà limitacions."

Escolta l'entrevista íntegra a Reyes:

Quines restriccions comporta l'alerta

Aquestes restriccions són, per exemple, que el reg de jardins i zones verdes només es pot fer 2 dies a la setmana i a la nit, que no es poden netejar els carrers amb mànegues o l'obligació de reduir l'ús d'aigua, tant en l'agricultura i la ramaderia com en els golfs. Tampoc es poden omplir piscines.

També es limita a 250 litres per persona i dia el consum d'aigua. Aquesta xifra pot crear confusió, perquè es refereix al còmput global per municipi. "Són 250 litres de les captacions", ha explicat Reyes, que ha remarcat que, de tota manera, a l'àrea de Barcelona el consum per habitant és d'uns 120 litres.

La situació no és tan greu com en el 2008

En un moment en què els embassaments estan al 42% de la capacitat, el director de l'ACA ha afirmat que la situació actual no és tan crítica com la del 2007 o el 2008, quan els embassaments estaven al 20%, però sí que és equiparable a la del 2018, quan "vam tenir una situació similar, però va ploure".

En funció de la gravetat de la sequera, l'ACA decreta els estats de prealerta, alerta, excepcionalitat o emergència.

Davant l'alerta vigent ja en alguns llocs --i que es podria ampliar a la zona més poblada del país--, l'ACA ha demanat fer un consum d'aigua molt racional i tancar l'aixeta quan ens rentem les mans o ens les ensabonem o vigilar amb les rentadores i els rentaplats. "A l'àrea metropolitana de Barcelona viuen 5 milions de persones, podem reduir-ne el consum i això ens permet allargar-ne les reserves".

Reyes també ha considerat que l'aigua "no és cara" perquè "la més cara és la que no es té".

I ha explicat que cal distingir entre l'alerta i la situació excepcional de determinats municipis, com Vacarisses, on l'aigua que fan servir depèn de pous "i s'han eixugat".

Sobre per què uns municipis tenen garantit l'abastament i altres no, Reyes ha afirmat que "no s'han fet els deures": 

"Cal inversió, infraestructures, dipòsits, tractament d'aigua, millora de la xarxa. Igual que no posem l'aire condicionat amb finestres obertes, no podem tenir xarxa d'abastament on es perd el 50%. Des del govern treballem amb el consell comarcal i aquests municipis per invertir." 

L'alcalde de Vacarisses, Toni Massana Ubach, demana ajuts per poder les inversions necessàries "i minimitzar les fuites que hi ha, que són moltes. Són xarxes velles i costen molt de canviar. Un tram d'un quilòmetre pot costar 150.000 euros", apunta.