La reutilització de l'aigua, l'alternativa per a un futur amb menys recursos hídrics

Sant Cugat del Vallès era un dels municipis que més aigua consumia de Catalunya. Per això fa 20 anys van aprovar una ordenança que obligava tots els edificis de nova construcció de més de vuit habitatges a tenir un sistema d'aprofitament d'aigües grises.

És a dir, tota l'aigua de la dutxa es recull, es tracta en una depuradora instal·lada al mateix edifici i, un cop neta, es bombeja cap amunt per omplir les cisternes dels vàters de les cases.

Des de llavors, aquesta i altres mesures d'estalvi han permès passar d'un consum de 197 litres per habitant i dia als 123 litres/dia actuals.

De moment, uns 400 edificis de la ciutat ja tenen aquest sistema instal·lat. És un exemple, a petita escala, de la reutilització de l'aigua.

L'estalvi de l'aprofitament d'aigües grises encara no es nota a la butxaca, però segons les empreses que s'encarreguen d'instal·lar el sistema, no costa més diners que no tenir-lo.

L'estalvi el nota, sobretot, el medi ambient.

Per exemple, en un edifici de 42 habitatges de Sant Cugat, "s'estalvien mil metres cúbics d'aigua a l'any, és a dir, un milió de litres l'any", comenta Ramon Garcia Sala, gerent de GEP Ibérica, una empresa que es dedica a fer instal·lacions per reutilitzar les aigües grises.

"La xifra és important". I és que només el vàter suposa el 20% del consum d'aigua d'una casa.

Una qüestió de necessitat

El problema principal d'aquest sistema és que s'ha implantat poc.

A Catalunya hi ha només una cinquantena de municipi amb ordenances similars a les de Sant Cugat del Vallès. Hi ha casos, però són anecdòtics globalment.

Els deures pendents en la reutilització de l'aigua passen, sobretot, per les estacions depuradores. L'aigua és un bé escàs, però aplicant un tractament avançat a l'aigua ja depurada es pot pràcticament allargar infinítament la vida d'aquest recurs.

Tot i així, l'aigua neta que surt de les plantes s'aboca majoritàriament al mar o als rius i a Catalunya, el 2021, només un 8,59% de l'aigua depurada es va reutilitzar.

Amb una previsió de davallada dels recursos hidrològics a causa de la crisi climàtica, regenerar l'aigua passarà a ser una necessitat bàsica.

És el que asseguren els científics, que demanen una aposta més decidida per aquesta alternativa.

L'objectiu: doblar la quantitat d'aigua regenerada

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) reconeix que encara hi ha molt camí per recórrer en la reutilització de l'aigua. De fet, les dades ho demostren.

De tota l'aigua que arriba a les més de 540 depuradores de Catalunya, en total 620 hectòmetres cúbics l'any, només el 8,59% es regeneren i es reutilitzen.

És un percentatge força baix si ho comparem amb altres llocs del món o altres comunitats autònomes, també afectades per la sequera.

Per exemple, al País Valencià es van depurar l'any passat 453,41 hectòmetres cúbics d'aigua, i d'aquesta, el 56,68% es va reutilitzar.

A la Regió de Múrcia, una de les autonomies pioneres en reutilització, es regenera el 98% de l'aigua residual. I pràcticament tota és per regar els camps.

També a Israel se supera el 90% la reutilització de l'aigua.

A Catalunya l'ACA vol revertir els baixos nivells de reutilització actuals, amb un escenari futur que preveu un menor accés als recursos hídrics.

L'objectiu és destinar 100 milions d'euros perquè, en cinc anys, es dobli la quantitat d'aigua reutilitzada, i arribi als 100 hectòmetres cúbics. És a dir, que suposi al voltant del 16% de l'aigua que es depura.

Què es fa amb l'aigua reutilitzada?

A autonomies com Múrcia, on l'aigua és un bé molt escàs, pràcticament tota l'aigua depurada que es reutilitza es destina al reg agrícola.

A Catalunya, en canvi, gairebé el 70% es fa servir per a usos ambientals, com ara recarregar els aqüífers o millorar els cabals dels rius. Poc més del 10% es destina a reg agrícola, un dels sectors que més aigua consumeix.

Els usos industrials o recreatius -- per exemple, regar camps de golf-- suposen aproximadament el 10%. L'aigua regenerada que es fa servir per netejar carrers o regar parcs i jardins no arriba a l'1%.

Aquestes diferències d'usos entre autonomies s'expliquen per la necessitat. A Múrcia, per exemple, també es rega amb aigua dessalinitzada, per deixar tota l'aigua natural per a l'ús de boca.

És una via que, segons Damià Barceló, director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, caldria explorar aquí: 

"Hem de fer una aposta de màxims. A Israel estan regant molt amb aigua reutilitzada, evidentment ben tractada, i es cultiva de tot i els tomàquets són igual de bons".

Samuel Reyes, director de l'ACA, admet que a Catalunya anem endarrerits, i que encara "queda camí per recórrer", però recorda que també hi ha una qüestió econòmica.

"Potabilitzar l'aigua dels embassaments costa uns 10 cèntims el metre cúbic. En canvi, produir aigua regenerada val uns 30 cèntims. Per tant, si pots utilitzar aigua natural, no utilitzes la regenerada".

L'aposta de l'ACA passa per una diversificació de les fonts d'aigua: tenir accés a aigua subterrània, superficial, aigua dessalada i aigua reutilitzada.

Ara bé, Reyes reconeix que pot arribar un dia en què, malgrat que sigui reutilitzada, l'usuari la comprarà perquè serà l'única que exisitirà.

Reutilitzar també per beure, l'últim pas del cicle

L'últim pas de la reutilització seria que arribés també a l'aigua que bevem.

Els experts asseguren que la tecnologia ja permet aquesta opció amb garanties, però encara hi ha dos obstacles: modificar la legislació, que ara mateix prohibeix explícitament reutilitzar aigua per al consum humà i, segon, convèncer la població que l'aigua regenerada és segura també per beure'n.