Primer pla del dimoni a l'obra de Reynolds

La restauració d'una pintura de Joshua Reynolds de 1789 destapa ara un controvertit dimoni

En el seu moment va generar molta controvèrsia haver pintat la imatge d'un dimoni, que era una imaginació

Joshua Reynolds va ser, ara fa tres-cents anys, un dels pintors anglesos més importants i influents. L'any 1789 va pintar una escena de l'obra de l'escriptor William Shakespeare titulada "Enric VI".

Hi surt el rei, protagonista del llibre, presenciant la mort del cardenal Beaufort, i l'artista hi va afegir la imatge d'un dimoni que va tenir una resposta controvertida, però que té relació amb l'obra: al llibre, mentre el rei implora a Déu un final pacífic per a Beaufort, diu: "Oh, aparteu aquest dimoni!", que estava en la seva imaginació al llit de mort.

Ara, per celebrar el tricentenari del naixement del pintor Reynolds, l'organització encarregada de conservar el patrimoni britànic, National Trust, ha decidit restaurar l'obra i ha tornat a sortir aquest dimoni.

La pintura s'ha tornat a exposar al públic. Es pot veure ara a la mansió anomenada Petworth House del comtat de West Sussex, al sud d'Anglaterra. És un quadre gran que fa més de dos metres d'amplada i més de dos i mig d'alçada.  

L'obra "La mort del cardenal Beaufort" restaurada (National Trust)

Un debat del segle XVIII

Afegir aquest dimoni a l'obra va ser una acció controvertida. Quan es va exposar per primera vegada a la Galeria Shakespeare, l'any 1789, la pintura va generar més polèmica que qualsevol altra exposada.

Primer, perquè no encaixava amb algunes regles artístiques del seu temps. John Chu, comissari de pintura i escultura a National Trust, explica que no era habitual en aquell moment representar literalment una figura com la del dimoni.  

S'acceptava en la literatura, com en l'obra de Shakespeare que descriu un dimoni ficat a la ment d'una persona, però no pas de forma física en una pintura. Entre moltes altres opinions, l'escriptor Humphry Repton va objectar que el pintor hauria pogut incorporar la imatge si el dimoni hagués estat un personatge de l'obra shakespeariana.

Ja en aquell momenthi havia persones que deien que s'hauria d'haver tapat, però l'artista s'hi havia oposat.

També va tenir suports. Dos anys després de l'estrena de la pintura, un altre britànic, el filòsof Erasmus Darwin va escriure:

"Per què no s'haurien d'expressar tant la pintura com la poesia en una metàfora, o en una al·legoria indistinta? Un veritable pintor modern ha intentat darrerament ampliar l'esfera del llenguatge pictòric, posant un dimoni darrere del coixí d'un malvat al llit de mort"


Esborrat sota capes de vernís

Reynolds va fer la pintura per a una galeria que després en va comercialitzar alguns gravats. A les primeres còpies encara hi havia el dimoni, però en la segona tirada, l'any 1792, el dimoni ja sortia difuminat.

De fet, la zona on hi havia el dimoni es va anar aclarint en la pintura original i, amb les diverses capes de vernís al llarg dels anys, el dimoni es va anar fent invisible. L'original, abans de la restauració, es pot veure a la pàgina de National Trust.

Becca Hellen, conservadora de pintura de National Trust, apunta que quan van començar a tractar l'obra es van adonar que la quantitat de capes de pintura era considerable:

"Reynolds sempre és difícil per als conservadors a causa de la seva forma experimental de treballar, sovint introduint materials inusuals a la pintura, per aconseguir els efectes que volia aconseguir. El quadre va ser folrat, amb una capa extra de tela aplicada a la part posterior, al segle XIX i en aquella època s'hauria aplicat massa calor"

Tots aquests canvis van afectar principalment la zona del dimoni que, com qui no vol la cosa, es va anar esborrant:

"La zona amb el dimoni era especialment difícil. Com que està a l'ombra, es va pintar amb marrons terra i colors foscos que sempre s'assecaven més lentament"

Amb aquesta última restauració, Nacional Trust ha volgut assegurar que el resultat representava el que Reynolds va pintar: amb el dimoni i eliminant tots els vernissos que enfosquien l'obra.

 

ARXIVAT A:
Art
Anar al contingut