La pantalla facial de plàstic no protegeix de la Covid, segons una simulació feta al Japó

Portar pantalles facials de plàstic en comptes de mascareta no protegeix de la dispersió del coronavirus, segons la simulació que ha fet un equip japonès utilitzant el superordinador Fugaku, el més ràpid del món.

Un equip de l'institut de recerca RIKEN, a la ciutat de Kobe, encapçalat per Makoto Tsubokura, ha demostrat que aquestes pantalles no protegeixen pràcticament gens dels aerosols que poden transportar el virus.

La simulació informàtica es basava en la combinació dels fluxos d'aire amb la producció de desenes de milions de gotes de diferents mides, d'entre 1 i centenars de micròmetres –un micròmetre és una mil·lèsima de mil·límetre.

Gairebé totes les gotes de menys de 5 micròmetres superaven la pantalla per l'espai lliure que deixen. Molta gent les utilitza, sobretot en comerços, en comptes de les mascaretes.

Fins i tot aproximadament la meitat de les gotes de més de 50 micròmetres de diàmetre superen el plàstic per la part inferior, que queda oberta.

Per això, Tsubokura feia aquestes declaracions al diari The Guardian:

"Si ho jutgem pels resultats de la simulació, malauradament l'eficàcia de les pantalles facials per evitar que les gotes s'escampin a partir d'una persona infectada és limitada en comparació amb les mascaretes."

Segons Tsubokura, les persones que no fan servir mascaretes per motius diversos, com ara dificultats respiratòries, han de saber que les pantalles facials de plàstic només seran útils en espais oberts o en llocs ventilats adequadament.
 

Les mascaretes casolanes poden servir

El superordinador Fugaku –batejat amb un dels noms que es dona al mont Fuji- es va convertir al juny en el més ràpid del món. Fabricat per Fujitsu, té una velocitat de 415,5 petaflops -415,5 milers de bilions d'operacions per segon-, gairebé el triple que la màquina que ocupava fins aleshores el primer lloc, el Summit d'IBM, instal·lat al Laboratori Nacional Oak Ridge de Tennessee.

A finals d'agost, una altra simulació en el Fugaku ja havia mostrat l'eficàcia de les mascaretes fetes a casa, sempre que complissin una sèrie de condicions. La simulació es pot veure en aquest vídeo:
 

Els investigadors de RIKEN van comparar una mascareta feta a casa amb una de les homologades que no estan teixides i van trobar que, si bé les primeres protegeixen menys, almenys tenen un 80% d'efectivitat.

Una de les simulacions contemplava quatre persones en una oficina situades a uns dos metres de distància. Es veia que el risc era una mica superior per a les persones al davant, però molt poc per als del costat o els que estaven en diagonal.
 

Mascaretes casolanes amb tres capes

Un dels últims estudis sobre l'efectivitat de les mascaretes fetes a casa s'ha publicat a la revista Extrem Mechanical Letters. L'ha fet un equip dirigit per Taher Sahif, de la Universitat d'Illinois.

Sahif havia ressaltat que les gotes més grosses, produïdes quan algú enraona, tus o esternuda, poden travessar alguns porus i transformar-se en gotes més petites, que s'escampen.

L'equip va estudiar onze tipus de mascaretes casolanes, fetes amb diversos tipus de roba.

L'anàlisi va revelar, primer, que quan respirem  les gotes surten de la boca o el nas a una velocitat de 17 metres per segon –uns 60 quilòmetres per hora. Però si parlem, tossim o esternudem poden sortir a entre 10 i 40 metres per segon –de 36 a 144 quilòmetres per hora.

Van poder comprovar que les mascaretes podien bloquejar gotes d'uns 100 nanòmetres –milionèsimes de mil·límetre. I van observar que amb dues o tres capes de roba, les mascaretes barraven el pas a les gotes, fins i tot si es feien amb teixits més permeables, com ara roba de samarretes.

Els autors consideren que aquestes mascaretes casolanes poden ser igual d'efectives que les mèdiques, però que permeten respirar millor.