La nova Caixa Catalunya i Unnim necessitaran més diners del fons d'ajudes
La banca europea coneixerà avui si ha superat l'examen. Aquesta tarda es faran públics els resultats de les proves de resistència a les quals s'han sotmès 91 entitats bancàries europees, que equivalen al 65% del sector. D'aquestes, 27 són espanyoles, 8 són bancs i 19 són caixes, i es preveu que, en conjunt, treguin bona nota. Algunes fonts consultades per TV3, però, apunten que quatre entitats espanyoles no superarien amb bona nota l'examen i hauran de recórrer novament al fons d'ajudes per obtenir més diners. Entre aquestes, n'hi ha dues de catalanes: la nova Caixa Catalunya i Unnim. També s'especula que el banc alemany Hypo Real Estate Banc no hagi superat les proves.
El govern espanyol és el principal promotor de la publicació a escala europea dels resultats de les proves d'esforç, perquè confia que bancs i caixes no sortiran malparats de la comparació. De fet, segons va avançar el govern central, el Santander i el BBVA quedaran molt probablement al capdavant del rànquing europeu.
És per això que s'ha obert una batalla soterrada entre el govern i el Banc d'Espanya. La ministra d'Economia voldria uns resultats tan nets com sigui possible, mentre que l'organisme supervisor exigeix que els números quadrin.
Finalment, en pot sortir una solució de compromís, que, segons algunes fonts, passaria per donar bona nota a la majoria d'entitats excepte a algunes de les caixes ja fusionades. Segons diverses fonts consultades per TV3, la nova Caixa Catalunya podria necessitar més capital per assegurar-se tots els nivells de solvència requerits. Però la solució ja la té a l'abast; la va posar el govern espanyol fa uns dies quan va decidir ampliar el fons d'ajudes, el FROB. Per tant, seria demanar més diners al FROB i així poder fer la fusió amb molt més capital assegurat. Fonts de l'entitat reconeixien que això els enfortiria.
I en aquest mateix escenari de les pitjors condicions econòmiques, amb un atur del 25% i una davallada molt més forta del sector immobiliari, l'altra fusió de caixes catalanes, Unnim, tampoc resistiria i hauria d'ampliar els diners que ha demanat al FROB. En aquest cas, l'entitat va demanar 380 milions, que té previst retornar en tres anys.
Seguint l'estela nord-americana
Aplicar una "prova d'esforç" a una entitat financera és, a la pràctica, calcular si és prou solvent per aguantar una època de vaques magres. Es mesura si la banca resistiria en un escenari pitjor, tant pel que fa a l'economia com a la situació dels mercats financers, el crèdit o el deute públic.
És una pràctica habitual dels supervisors i les mateixes entitats, però l'any passat els Estats Units van anar més enllà perquè van fer públics els resultats. Llavors, tot plegat va ser considerat una operació de maquillatge i relacions públiques de l'administració Obama, perquè, tot i detectar forats en moltes entitats, cap era en realitat prou greu per fer saltar les alarmes.
Però amb el temps s'ha atribuït a aquell experiment una part del mèrit d'haver calmat els mercats financers nord-americans. Ara, Europa vol repetir la jugada i torna a trobar-se amb el mateix dilema. Si cuida els resultats i són massa bons, ningú se'ls creurà. Però si es detecten forats molt grans, tampoc s'aconseguirà l'efecte tranquil·litzador buscat.
Tres possibles escenaris
Les proves de resistència les ha fet el Comitè de Supervisors Bancaris Europeus, un organisme consultiu de la Comissió Europea format per representants dels bancs centrals dels 27 països de la Unió i del Banc Central Europeu.
La solvència de les entitats financeres s'ha sotmès a tres possibles escenaris de futur, segons com evolucioni la crisi. I s'han tingut en compte les particularitats de cada país, perquè, per exemple, no és el mateix l'atur espanyol que l'alemany.
Una hipòtesi, la més optimista, dibuixa una lleugera recuperació de l'economia, que donaria marge a la majoria de bancs i caixes per respirar tranquils. Però els números seran diferents si en els pròxims dos anys la crisi s'intensifica, creix l'atur, el preu dels pisos baixa i es dispara la morositat. La tercera prova, segurament la més dura, es pregunta què passaria en cas de tempesta, i per això s'entén, entre altres coses, que països com Grècia o Espanya tinguin problemes per pagar el seu deute.
És per això que s'ha obert una batalla soterrada entre el govern i el Banc d'Espanya. La ministra d'Economia voldria uns resultats tan nets com sigui possible, mentre que l'organisme supervisor exigeix que els números quadrin.
Finalment, en pot sortir una solució de compromís, que, segons algunes fonts, passaria per donar bona nota a la majoria d'entitats excepte a algunes de les caixes ja fusionades. Segons diverses fonts consultades per TV3, la nova Caixa Catalunya podria necessitar més capital per assegurar-se tots els nivells de solvència requerits. Però la solució ja la té a l'abast; la va posar el govern espanyol fa uns dies quan va decidir ampliar el fons d'ajudes, el FROB. Per tant, seria demanar més diners al FROB i així poder fer la fusió amb molt més capital assegurat. Fonts de l'entitat reconeixien que això els enfortiria.
I en aquest mateix escenari de les pitjors condicions econòmiques, amb un atur del 25% i una davallada molt més forta del sector immobiliari, l'altra fusió de caixes catalanes, Unnim, tampoc resistiria i hauria d'ampliar els diners que ha demanat al FROB. En aquest cas, l'entitat va demanar 380 milions, que té previst retornar en tres anys.
Seguint l'estela nord-americana
Aplicar una "prova d'esforç" a una entitat financera és, a la pràctica, calcular si és prou solvent per aguantar una època de vaques magres. Es mesura si la banca resistiria en un escenari pitjor, tant pel que fa a l'economia com a la situació dels mercats financers, el crèdit o el deute públic.
És una pràctica habitual dels supervisors i les mateixes entitats, però l'any passat els Estats Units van anar més enllà perquè van fer públics els resultats. Llavors, tot plegat va ser considerat una operació de maquillatge i relacions públiques de l'administració Obama, perquè, tot i detectar forats en moltes entitats, cap era en realitat prou greu per fer saltar les alarmes.
Però amb el temps s'ha atribuït a aquell experiment una part del mèrit d'haver calmat els mercats financers nord-americans. Ara, Europa vol repetir la jugada i torna a trobar-se amb el mateix dilema. Si cuida els resultats i són massa bons, ningú se'ls creurà. Però si es detecten forats molt grans, tampoc s'aconseguirà l'efecte tranquil·litzador buscat.
Tres possibles escenaris
Les proves de resistència les ha fet el Comitè de Supervisors Bancaris Europeus, un organisme consultiu de la Comissió Europea format per representants dels bancs centrals dels 27 països de la Unió i del Banc Central Europeu.
La solvència de les entitats financeres s'ha sotmès a tres possibles escenaris de futur, segons com evolucioni la crisi. I s'han tingut en compte les particularitats de cada país, perquè, per exemple, no és el mateix l'atur espanyol que l'alemany.
Una hipòtesi, la més optimista, dibuixa una lleugera recuperació de l'economia, que donaria marge a la majoria de bancs i caixes per respirar tranquils. Però els números seran diferents si en els pròxims dos anys la crisi s'intensifica, creix l'atur, el preu dels pisos baixa i es dispara la morositat. La tercera prova, segurament la més dura, es pregunta què passaria en cas de tempesta, i per això s'entén, entre altres coses, que països com Grècia o Espanya tinguin problemes per pagar el seu deute.
