La mala alimentació provoca una de cada cinc morts al món, més que el tabac

Una dieta inadequada provoca al món més morts que qualsevol altre risc sanitari, inclòs el tabaquisme. Aquesta seria, en resum, la conclusió d'un estudi sobre alimentació i causes de mort a 195 països, que publica la revista "The Lancet".

L'estudi, finançat per la Fundació Bill & Melinda Gates, conclou que una de cada cinc morts que es van produir al món el 2017 estaven associades a una dieta pobre. En total, eren uns 11 milions de morts atribuïbles a la mala alimentació. Les causes directes van ser majoritàriament malalties cardiovasculars, que van provocar uns 10 milions de morts. De la resta, vora un milió van ser per càncer i més de 339.000 per diabetis tipus 2.

En comparació, el conjunt de tots els càncers provoca 9,6 milions de morts anuals i el tabaquisme uns 6 milions.

El 1990 les morts relacionades amb la dieta van ser 8 milions, tres milions menys que ara. Les raons de l'augment són el creixement i l'envelliment de la població.

Els autors van analitzar el consum de 15 factors dietètics. Alguns són baix consum d'aliments beneficiosos: fruita, verdura, cereals integrals, fruita seca, llavors, llet, fibra, calci, àcids omega-3 i greixos poliinsaturats. D'altres corresponen a la ingesta d'aliments que no s'han de prendre en excés: carns vermelles, carns processades, begudes ensucrades, àcids grassos trans i sodi -és a dir, sal.
 

Massa sodi, poca fruita

El major nombre de morts relacionades amb una dieta inadequada és degut al fet d'ingerir massa sodi i menys cereals integrals i fruita del que caldria. Prenent els 15 factors, les morts estan causades més per no menjar aliments saludables que per ingerir massa aliments poc recomanables.

De mitjana, es pot afirmar que al món es menja només un 12% de les quantitats recomanades de fruita seca i llavors -se'n mengen 3 grams i la recomanació és 21 grams. En canvi, es pren deu vegades la quantitat màxima recomanada de begudes ensucrades: 49 grams enfront dels 3 grams recomanats.

Per a Christopher Murray, de la Universitat de Washington, l'estudi confirma les suposicions dels metges i remarquen la necessitat d'actuacions:

"Aquest estudi confirma el que molts hem estat pensant durant anys: que la dieta pobra és responsable de més morts que qualsevol altre factor de risc. També subratlla la necessitat d'intervencions àmplies per promoure la producció, distribució i consum d'aliments saludables a tots els països."

L'estudi ofereix dades per 21 regions del món i per països i compara les del 1990 amb les del 2017. Pel que fa a les primeres, no hi ha cap regió que tingui els nivells recomanables dels 15 elements dietètics ni cap element dietètic que s'ingereixi als nivells correctes a les 21 regions.
 

Israel, França, Espanya, el Japó i Andorra, els més saludables

Per països, el que té menys morts relacionades amb una mala dieta és Israel, on l'alimentació inadequada provoca 89 morts per cada 100.000 habitants. La segueixen França, Espanya, el Japó i Andorra. L'any 1990 Andorra ocupava el primer lloc, seguida de França, Espanya i Sud-àfrica. Aquest darrer país ha tingut la caiguda més gran en aquests 27 anys i ara ocupa el 68è lloc.

A la cua hi ha l'Uzbekistan, amb 892 morts per cada 100.000 persones. Per ordre ascendent el segueixen l'Afganistan, les Illes Marshall, Papua Nova Guinea i Vanuatu. El 1990, l'últim lloc l'ocupava l'Afganistan i el seguien, per ordre ascendent, Mongòlia, Laos, Iemen i el Turkmenistan.

Les característiques de la dieta varien molt entre països. Així, l'alt consum de sodi és la causa principal de mort a la Xina, al Japó i a Tailàndia. I el baix consum de cereals integrals ho és als Estats Units, l'Índia, el Brasil, el Pakistan, Nigèria, Rússia, Egipte, Alemanya, l'Iran i Turquia. A Bangladesh el problema és el baix consum de fruita, i a Mèxic, la ingesta baixa de fruita seca i llavors.
 

El problema del preu dels aliments

En un comentari que acompanya l'article, Nita Forouhi, de la Facultat de Medicina Clínica de la Universitat de Cambridge, explica que hi ha molts reptes que cal superar per corregir la situació i que un és el preu de certs aliments en alguns països:

"Els costos de fruites i verdures són desproporcionadament prohibitius: dues racions per persona i dia signifiquen signifiquen el 52% dels ingressos familiars en països de baix nivell socioeconòmic, el 18% en països de baix a mitjà nivell, el 16% de mitjans a alts ingressos i el 2% en països d'alt nivell econòmic."

Els autors també afirmen que les actuacions per corregir aquests desequilibris en les dietes no han de tenir un impacte negatiu en el sistema alimentari mundial ni en el canvi climàtic. Això podria afavorir, diuen, la pèrdua de biodiversitat, la degradació dels sòls i la disminució de l'aigua potable.