La investidura de Sánchez marca un canvi de cicle a Espanya i, també, a Catalunya

"Són 48 mesos". Així resumia una persona de l'entorn d'Alberto Núñez Feijóo el que creuen que espera al PP: comencen a interioritzar que pot no ser una legislatura curta. Per tant, mentalitat de 48 mesos d'oposició, on, això sí, l'objectiu principal serà fer la vida impossible al nou govern de Pedro Sánchez.

Al Congrés, amb bronca i soroll; al Senat, jugant que allà tenen majoria; a Europa, amb una campanya que dimecres portaran ja al Parlament Europeu; als tribunals, amb una renovació de la cúpula dels jutges que pensen seguir bloquejant; i al carrer, amb manifestacions per mantenir el pols.

El PSOE podrà perdre votacions, potser haurà de prorrogar pressupostos o renunciar a aprovar lleis que no generin consens entre els seus socis, però pot acabar tenint una legislatura de quatre anys que acabi desgastant més l'oposició que el govern.

I és que, malgrat la dificultat de gestionar una legislatura on el PSOE queda en mans dels seus set socis parlamentaris, el bloc que li dona suport és impensable que acabi sumant amb un PP que, per ara, no és capaç de sumar més enllà de Vox i UPN. Dos blocs que són com oli i aigua i que, amb la polarització, arrosseguen el PP més cap a la dreta, i el PSOE, més cap a l'esquerra.

Per Esquerra i Junts, aquest 16 de novembre de 2023 és també una data que marca un canvi de cicle. Tots dos han votat a favor d'investir Pedro Sánchez. El compromís d'una llei d'amnistia i de resoldre el conflicte polític han pesat més que la desconfiança pels incompliments o per haver sumat els seus vots a favor del 155 que va suspendre les institucions catalanes el 2017.

Els dards enverinats entre ells seguiran i també l'estratègia mútua de marcar distàncies: Junts apujant el nivell de bel·ligerància i els republicans accentuant el seu discurs d'esquerres.

Tots estaran ara en el carril de la negociació. Un carril d'horitzó incert, amb moltes mirades de reüll i amb unes eleccions catalanes d'aquí poc més d'un any que són la gran preocupació per a tots.

També per al PSC, que va guanyar les últimes i aspira a treure rèdit de l'aposta arriscada dels socialistes a favor de l'amnistia i de donar resposta al conflicte polític amb Catalunya. Un PSC, però, que a diferència del que li ha passat al PP, ha tombat ja el mur que des del 2017 li impedia tornar a pactar amb els independentistes.

Una manera de fer de la necessitat virtut. El lema amb què Pedro Sánchez sembla que vol titular el darrer capítol del seu manual de resistència.