La guerra de Síria: 8 anys en 8 dibuixos

Diala Brisly és una artista i activista refugiada. Els seus dibuixos mostren el drama sirià, sí, però també van més enllà. Il·lustració i sensibilitat a favor de la pau.

"És el teu torn, doctor"

‘‘L'art és una arma poderosa'', ens subratlla la Diala Brisly. De fet, aquesta dibuixant i activista siriana reprodueix el moment en què, el 2011, un grup de nens pinta un grafiti amb el lema: "És el teu torn, doctor". Una advertència clara a l'oftalmòleg i president Al-Assad, a qui part de la societat reclamava polítiques democràtiques. Però, lluny d'això, el règim contesta detenint i torturant aquests infants. Abusos que van ser el detonant d'unes protestes que Damasc esclafaria amb brutalitat. D'això fa 8 anys, quan la jove posarà el seu talent al servei de la revolució.

"Continua la revolució"

Però sortir als carrers i protestar, ens explica aquesta noia de 39 anys, suposava veure sang i gent morta per tot arreu. Això li va generar una gran frustració interna que, per salut mental, havia d'expressar. I va decidir treure la ràbia dibuixant. Llavors publica la col·lecció "Leave us", "Deixeu-nos". S'esforça a il·lustrar totes les massacres que cada dia presencia al seu voltant. Se centra, sobretot, en els nens i nenes, a qui ‘'roben la infància''. Però també posa el focus en altres col·lectius objectiu de la repressió, com metges o periodistes.

"Deixeu-nos"

La violència creix. També els seus nivells de crueltat i barbàrie. Arriba un moment en què la Diala es veu obligada a abandonar el país. ‘‘Quan vaig tenir la sensació que Síria s'havia convertit en una sala d'espera on no podies protestar ni engegar cap iniciativa, vaig decidir marxar.'' Ho feia després d'arriscar la vida recollint material bàsic pels hospitals de campanya instal·lats als voltants de Damasc. S'escapava deixant enrere un país on tota crida a la llibertat d'expressió volia silenciar-se.

Crits silenciats

Els globus són un element recurrent en l'obra dels darrers 8 anys. En primer lloc, argumenta l'artista, perquè la connecten amb la seva infantesa. Però també perquè simbolitzen volar, la forma més ràpida de fugir d'un país en flames i envoltat de columnes de fum gegants. El negre i també el vermell passaran a ser dos colors que marcaran molts dels seus treballs, sobretot quan la sang i la devastació formen part del panorama que s'acaba imposant a Síria.

Refugi a Turquia

Empaqueta quatre coses de Damasc i s'instal·la a Istanbul. Ara ja com a refugiada, aborda aquest drama. Sota el títol "Live jacket" -"armilla salvavides"- vol subratllar que la tragèdia que tothom -sobretot els mitjans de comunicació- focalitza al mar s'inicia molt abans. El malson, destaca, comença a terra, en un país que empeny la seva ciutadania a llançar-se a l'aigua. Per això, dibuixa famílies equipades mentre fugen de les seves cases. "Perquè allà tots necessitem armilles, d'alguna manera tots som refugiats", sentencia.

"Armilles salvavides"

A Turquia se sent lluny de casa. Per intentar acostar-s'hi es convertirà, reconeix, en una "addicta a les notícies". Facebook i Twitter seran les seves fonts informatives. Però no li calmaran l'angoixa. I la mort del seu germà -a la guerra que ella havia deixat enrere- juntament amb la reflexió d'un amic combatent, la farà sentir-se més culpable. Aquest milicià rebel li etzibava: "Fas un art molt bonic des de Turquia però no canviarà la situació a Síria. El que fas és només una cosa dolça." Malestar que la portarà al Líban. Aquí treballarà amb infants refugiats.

Amb els seus

Aterrada a pocs quilòmetres de la seva enyorada Síria, s'instal·la a la vall libanesa de la Bekaa on comença a impartir artteràpia als més petits. Mentre ha estat fora s'ha format de manera autodidacta. Vol que els nens i nenes recuperin la infantesa en unes sessions d'ajuda que també revertiran en el seu benefici emocional. En aquesta fase es força a recuperar un punt d'optimisme per no caure en un estat depressiu. "Ara intento evitar dibuixar sobre el conflicte perquè m'és un trauma. No podem aturar la guerra ni canviar la situació política però sí que podem ajudar aquests infants."

Records inesborrables

Aquest dibuix mostra una jove traumatitzada. Veient-la i escoltant-la penso que podria ser ella. "La guerra viu dins de tots nosaltres", resumeix emocionada. Les seves obres -i les d'un centenar més d'artistes- s'exposen a Beirut aquests dies. Una mostra que vol documentar el que està passant però que busca també una aproximació més enllà de notícies o estadístiques. Perquè darrere d'aquestes xifres: 8 anys, 500.000 morts, 6 milions de desplaçats i 5 milions de refugiats... hi ha històries tan humanes i repetides com la de la Diala.