La Fiscalia demana 6 anys de presó per a Laura Borràs i 21 anys d'inhabilitació

El ministeri públic l'acusa dels delictes de prevaricació i falsedat documental per haver fragmentat contractes en benefici d'un conegut

Paula Florit GomilaActualitzat

La Fiscalia demana una pena de 6 anys de presó per a Laura Borràs pel delicte de falsedat documental per, suposadament, haver fragmentat contractes en benefici d'un conegut quan era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

També acusa la presidenta del Parlament de prevaricació i demana per a ella 21 anys d'inhabilitació --15 per la prevaricació i 6 més per la falsedat documental-- i 144.000 euros de multa. 

En canvi, no li imputa ni malversació de fons públics ni frau administratiu, uns delictes que haurien fet augmentar considerablement la petició de penes i que el jutge instructor sí que apuntava.

Hi ha als altres dos acusats en el cas: Isaías Herrero, l'informàtic que suposadament es va afavorir dels contractes, i Andreu Pujol, que presumptament el va ajudar a preparar els pressupostos i les factures que presentava a la Institució de les Lletres Catalanes.

La Fiscalia demana les mateixes penes de presó i d'inhabilitació per a Herrero que per a Borràs i la meitat de multa, 72.000 euros. En el cas de Pujol, demana 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació. A tots dos els acusa de prevaricació i de falsedat documental.

La Fiscalia ha esgotat el termini de deu dies que li havia donat el jutge quan va tancar la instrucció per segon cop. La primera vegada va ser al març, però Borràs va presentar-hi recurs i el jutge va reprendre la investigació.


Què ha de passar, ara?

Ara, la pilota torna a estar a teulada el jutge, que ha de dictar la interlocutòria d'obertura de judici. Només quan passi això --que podria ser els pròxims dies-- Esquerra i Junts hauran de prendre la decisió de si suspenen la presidenta del Parlament o no, amb el reglament del Parlament a la mà.

Reunió de la mesa del Parlament
La mesa del Parlament haurà de valorar com aplica el reglament (ACN)

I això pot acabar amb un xoc entre els socis de govern. De fet, les discrepàncies entre Junts i Esquerra ja són evidents. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegurava aquesta setmana que si la presidenta del Parlament fos militant d'Esquerra, l'apartarien del càrrec. "Posaríem la institució al davant", va dir.

La resposta de Junts la donava el seu portaveu, Josep Rius: "Posar la institució al davant de qualsevol altra qüestió vol dir defensar la presumpció d'innocència i impedir la ingerència dels tribunals espanyols."

En tot cas, segons la portaveu del govern, Patrícia Plaja, el cas Borràs no "té impacte" en l'estabilitat del govern.
 

Què diu el reglament del Parlament?

El reglament estableix que, per delictes lligats a la corrupció, se suspendrà el diputat immediatament quan hi hagi acta ferma d'obertura de judici oral. Ho diu l'article 25.4: "En els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats amb la corrupció, la mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata". 

Per Laura Borràs, que es declara innocent, aquest article vulnera el dret a la presumpció d'innocència i, per això, ha demanat revocar-lo. "Què és el que hem de posar al davant: el reglament o els drets fonamentals?", es plantejava Borràs aquest dissabte al programa "Preguntes freqüents" de TV3.

Aquest article va ser introduït el juliol del 2017 a proposta de la CUP i aprovat amb els vots també a favor de Junts pel Sí, que integrava Esquerra i Junts.

Quan arribi el moment d'activar-lo, la decisió podria o bé quedar en mans de la mesa o bé la podria traslladar a la comissió de l'estatut del Diputat. El president d'aquesta comissió, el diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, faria un dictamen que aniria al ple i, per tant, s'hauria de votar.

Compareixença de la presidenta del Parlament, Laura Borràs el 5 de juliol del 2022
Serà el TSJC qui jutgi la presidenta del Parlament (ACN/Gerard Artigas)

18 contractes entre el 2013 i el 2017

El cas va arrencar al jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona. Quan Borràs va ser elegida diputada al Congrés, va passar a mans del Tribunal Suprem, que el va acabar enviant al TSJC quan l'ara presidenta del Parlament va obtenir l'escó a la cambra. Serà aquí on es farà el judici.

S'acusa la presidenta del Parlament d'haver d'adjudicat, entre els anys 2013 i 2017, 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa, amb qui Borràs mantenia una relació d'amistat. 

ARXIVAT A:
JudicialLaura Borràs
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut