La discriminació i la globalització han portat desenes de llengües a l'extinció

La Unesco ha declarat el 2019 Any Internacional de les Llengües Indígenes: al món es parlen prop de 7.000 idiomes i la meitat estan en perill d'extinció
La discriminació i la globalització han portat desenes de llengües a l'extinció

La discriminació i la globalització han portat desenes de llengües a l'extinció

La Unesco ha declarat el 2019 Any Internacional de les Llengües Indígenes: al món es parlen prop de 7.000 idiomes i la meitat estan en perill d'extinció
Actualitzat
Pobles indígenes, professor ensenyant llengua

Les llengües juguen un paper crucial en la vida diària de les persones i asseguren la diversitat cultural i el diàleg. Al món es parlen prop de 7.000 idiomes i la meitat estan en perill d'extinció. En resposta a aquestes amenaces, la Unesco ha declarat el 2019 Any Internacional de les Llengües Indígenes, i l'ONU ha mostrat la seva preocupació per aquestes minories que pateixen una vulnerabilitat creixent. Malgrat el seu immens valor, les llengües al món segueixen desapareixent a una velocitat alarmant.

La discriminació, primer, i la globalització i la tecnologia, després, han portat desenes de llengües cap a l'extinció. Juntament amb les llengües, es posen en risc cultures, sistemes de coneixement i valors que han perdurat milers d'anys. Malauradament, algunes ja no es podran salvar.

 

 

Alguns exemples

El Brasil té 180 llengües. Un terç es podrien haver perdut el 2030. A Mèxic, n'hi ha 68 i la pèrdua podria ser de dos terços. I el mateix passa a l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile, l'Equador, el Paraguai, el Perú i els països de Centreamèrica.

De les 600 llengües indígenes que han sobreviscut fins avui a Llatinoamèrica, n'hi ha que ja només tenen unes desenes de parlants, com l'ixcateca. Aquesta llengua només perviu en un poble de Mèxic, Santa María Ixcatlán.

Michael Swanton, lingüista de la Universitat Autònoma de Mèxic, creu que:

"Quan s'atura la transmissió, la informació es perd. El que no es grava, el que no s'escriu, es perd per sempre. Es podria comparar amb el fet de cremar un arxiu."

La gent gran expliquen que els mestres els pegaven si la parlaven i els seus fills, que a l'escola els deien que no els serviria per a res. El makà sí que s'ensenya a l'escola. Unes 400 famílies del Paraguai, totes d'un mateix municipi, encara el parlen.

María Salazar, veïna de Santa María Ixcatlán:

"Ens deien que no era bo i que l'espanyol era millor. Vaig tenir un mestre que ens pegava si el parlàvem perquè no l'entenia, i per això vam deixar de parlar l'ixcateca."

A l'altre extrem hi ha el guaraní, una de les dues llengües oficials del Paraguai. Té 12 milions de parlants. El quítxua, la llengua vehicular de Centreamèrica des del segle V fins a l'arribada dels espanyols, té 10 milions de parlants i un programa a la televisió pública del Perú.

Al Paraguai, els makà lluiten per preservar la seva llengua i els seus costums. El makà s'ensenya a l'escola. Són 400 famílies, 2.000 persones, que viuen bàsicament al municipi de Mariano Roque Alonso. A l'altre extrem hi ha el guaraní, una de les dues llengües oficials al Paraguai i que parlen 12 milions de persones.

 

 

La televisió pública del Perú va llançar el 2016 el seu primer programa en quítxua, parlat per 10 milions de persones en diversos països. El quítxua va ser la llengua vehicular a Centreamèrica des del segle cinquè fins a l'arribada dels espanyols. L'èxit del programa va fer que es repetís l'experiència amb l'aimara i l'aixaninca.

Unes 600 llengües han sobreviscut a la regió amb més o menys força i la Unesco intenta preservar-les. Però ja no és possible travessar tots aquests països utilitzant només les llengües natives. Els pobles indígenes diuen que s'ha fet massa poc i massa tard.

VÍDEOS RELACIONATS