La CUP es juga tornar a entrar a Barcelona i Lleida el 28M

Tornar a entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Aquest és un dels reptes principals de la CUP en aquestes eleccions municipals del 28 de maig. L'altre, tornar a la Paeria de Lleida.

La CUP va quedar fora de tots dos consistoris a les últimes municipals i ara es juga entrar-hi o tornar a quedar-se sense representació. A Barcelona, van passar de tres a zero regidors i a Lleida de dos a zero.

Aquests comicis seran, doncs, un baròmetre per veure si segueix la tendència a l'alça dels anticapitalistes, com va passar al Parlament –on han passat de 4 diputats el 2017 a 9 el 2021--, o segueixen amb la pedra a la sabata de les municipals. Altres municipis rellevants per avaluar la seva força seran Mataró, Granollers o Terrassa.

Per intentar revertir aquesta situació, en el cas de Barcelona aposten per Basha Changue (Barcelona, 1984), integradora social de formació, com a candidata a l'alcaldia. Actualment, Changue és diputada al Parlament de Catalunya i milita al moviment afrofeminista i antiracista.

La CUP ha denunciat insults racistes, comentaris masclistes, amenaces de mort i notícies falses sobre la seva candidata a través de les xarxes socials. A les municipals de 2019, a Barcelona, van aconseguir 29.335 vots (3,89%) i es van quedar fora del consistori.

En el cas de Lleida, qui entoma el repte és Rubèn Cobo (Lleida, 1975), biòleg, professor de secundària i activista antimilitarista. Des de la CUP, diuen que encaren les eleccions amb un projecte "renovat i il·lusionant". L'objectiu és "demostrar que sí que hi ha alternativa a un present precari i un futur incert," i a una "triple crisi social, econòmica i ecològica".

Lluc Salellas (Girona, 1984) repetirà com a alcaldable de Guanyem Girona, i, a Tarragona, ho fa Eva Miguel (Saragossa, 1985). A les municipals del 2019, Salellas va situar el partit com a segona força política amb 6 regidors, igual que el PSC de Sílvia Paneque.

Una trentena de candidatures menys, però "més cohesionades"

La CUP presenta 167 candidatures al 28M. Hi ha una seixantena de candidatures que es van presentar el 2019 i ara no repeteixen, però també n'hi ha 28 de noves.

Destaca la de Palma, on es presenta Jerònia Bonnín (Palma, 1967). Com a novetat, també hi ha Mollerussa o Figueres. O, el cas de Vic, en què la llista deixa de ser Capgirem Vic per tornar a ser CUP Vic.

On més candidatures noves hi ha és a Girona i al Penedès. Des de la CUP, remarquen que, tot i presentar més llistes que el 2019, estan "més arrelades i consolidades". També assenyalen que trobar candidats "no ha costat més que altres vegades", tot i que la pandèmia i l'època postprocés han passat factura.

A les darreres eleccions municipals, la CUP va obtenir 382 regidors i 177.330 vots. Ara, tot i presentar menys candidatures, confien a millorar resultats.

El lema de la campanya serà "Gent que lluiti és el que cal", un fragment del poema "Plors i laments de què serveixen, gent que lluiti és el que cal" de Miquel Martí i Pol.

L'eslògan vol ser una declaració d'intencions i, apunten, un "recordatori de passar a l'acció" i "construir propostes territorialitzades" que "permetin recuperar el control de les nostres vides".

Alternativa municipalista (Amunt) serà el nom legal de la coalició electoral. Formalment, la conformen els partits Candidatura Unitat Popular; Pirates de Catalunya; Crida per Sabadell; Guanyem Girona; Unitat Municipal 9 (UM9); Alternativa d'Esquerres de Cornellà; Alternativa d'Unitat Popular Rubí; Guanyem Cerdanyola; Capgirem Barcelona; Poble Actiu; Gent de Gramenet i Gent de l'Escala.

On no es presenten és a Badalona. Allà, Dolors Sabater, que va ser cap de llista de la CUP a les eleccions al Parlament, tindrà agenda pròpia. Tot i no presentar-se plegats, els cupaires donen suport a la candidatura de l'exalcaldessa.

En l'àmbit pressupostari, la CUP gastarà uns 213.300 euros en la campanya, segons les xifres facilitades pel mateix partit.

Del dret a l'aigua a contraposar el discurs de la seguretat

Pel 28M, la CUP ha establert diversos eixos programàtics. Destaca la defensa del dret a l'aigua; la demanda d'accés universal a l'habitatge; garantir l'accés universal i equitatiu als drets i un bon estat dels serveis públics o la defensa de la llengua i la cultura pròpia, de forma oberta i no excloent.

En aquestes eleccions, la CUP també afronta el problema de la seguretat. Un tema que sovint incomoda els partits d'esquerres. Consideren que la seguretat "és tenir garantida una base mínima per poder viure amb vides dignes".

D'acord amb aquesta base, en aquesta campanya intentaran contraposar el discurs de la seguretat i de la por, sobretot davant dels partits d'extrema dreta. Davant de l'augment del feixisme també proposen el padró universal.

Una altra de les seves banderes, tal com han anat repetint des de fa temps, és el rebuig a macroprojectes com el Hard Rock o els Jocs Olímpics d'hivern. També remarquen la importància de mitigar els efectes del canvi climàtic.

Berga, el "bastió a consolidar"

Berga va encarnar la clara victòria dels anticapitalistes el 2019. La CUP de Montse Venturós va guanyar les eleccions amb un 40,7% dels vots, amb què aconseguia 8 dels 17 regidors del consistori.

El juliol del 2021, Venturós anunciava que deixava l'alcaldia després de reconèixer que tenia depressió i el primer tinent d'alcalde, Ivan Sánchez, passava a ser l'alcalde. Venturós va voler així trencar una llança contra l'estigmatització: "Pateixo una depressió. Mai és fàcil assumir-ho i hi pesa un estigma que ens fa semblar persones febles."

Aquest 2023 encaren les municipals a la capital del Berguedà com un "un bastió a consolidar". "No va només de polítiques locals, va de guanyar territori", diuen fonts de la CUP.

Consideren que alguns dels reptes assolits en aquest mandat han estat la reducció del deute de l'Ajuntament, la lluita per una residència pública i aconseguir que l'hospital comarcal passi a ser de l'Institut Català de la Salut, 100% públic.

Per tot això, Berga ha estat escollit el punt on la CUP celebrarà l'acte de final de campanya.